Campus de la Experiencia

Guies docents Tercer curs 2023-24

Grans moments de la Hª de Roma

Curs : 3r BCN
Semestre: 1º
Àmbit temàtic: Història, Literatura
Nº d’hores de classe: 5
Nom del professor: Alejandra Guzmán Almagro
Nom de l’assignatura: Els grans moments de la història de Roma

Presentació:
Ens aproparem a alguns moments clau de la historia de Roma des de la seva fundació fins a la caiguda de l’Imperi. A través dels principals textos i altres fonts de l’època, descobrirem els protagonistes de Roma i els aspectes més rellevants de la cultura romana, alguns dels quals han perdurat fins als nostres dies.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Capacitat de contextualitzar una manifestació cultural de l’Antiguitat en l’espai i el temps.
Capacitat d’identificar alguns dels moments històrics més rellevants de Roma i alguns aspectes de la cultura romana de repercussió a la cultura occidental.
Capacitat d’anàlisi i síntesi.
Continguts:
Roma abans de Roma: els orígens d’un Imperi.
La República
August i l’Edat d’Or de Roma
Cristianisme i Cultura Clàssica

Metodologia i activitats formatives:
L’assignatura dissenyada per a que les metodologies i les activitats associades puguin ser desenvolupades tant de forma presencial com online. Es pararà atenció a que l’alumnat disposi de la orientació necessària per a un seguiment per a l’aprenentatge autònom.
Metodologies
Activitat
Teòrico expositives

Visionat de vídeo, seguiment de la sessió amb PowerPoint i d’altres materials audiovisuals (podcasts)
Pràctiques

-Lectura de textos tant de forma autònoma com grupal.
-Anàlisi de textos i imatges
- Debat (presencial o a través de fòrum online)

Bibliografia, recursos i material didàctic:
A principi de curs, es posarà a disposició de l’alumnat un dossier de textos que es treballaran a les sessions de mitologia. Al llarg del curs, es facilitaran recursos relatius als continguts específics.
Bibliografia
Adkins, Lesley y Adkins, Roy (2005) El Imperio romano: historia, cultura y arte. Madrid: Edimat.
Bravo, G. (2001) Historia de la Roma antigua. Madrid: Alianza Editorial.
Codoñer, C. y Fernández—Corte, C. (2004) Roma y su imperio. Madrid: Anaya.

Grimal, P. (1993) La vida en la Roma antigua. Barcelona: Ediciones Paidós.
Grimal, P. (1999) La civilización romana: Vida, costumbres, leyes, artes. Barcelona: Editorial Paidós.
Guillén, J. (1994) Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. I. La vida privada. Salamanca: Ediciones Sígueme.
Guillén, J. (1994) Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. II. La vida pública.. Salamanca: Ediciones Sígueme.
Guillén, J. (1994) Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. III. Religión y ejército. Salamanca: Ediciones Sígueme.

Recursos a Internet

Lacus Curtius https://penelope.uchicago.edu/Thayer/e/roman/home.html
Imperivm: https://www.imperivm.org/

Història de l'òpera

Curs 2023-2024
Curs: 3º BCN
Semestre1er
Àmbit temàtic Art i Música
Nº d’hores de classe: 6+2 = 8
Nº de sortides o activitats: Palau o Audición 19 de octubre
Nom del professor: Josep Miquel Mindán Seuba
Nom de l’assignatura:
Història de l’Òpera: claus per a comprendre aquest gènere

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
L’òpera és un gènere multidisciplinar que implica el treball conjunt d’artistes molt diferents: cantants, músics d'orquestra, directors escènics, constructors de decorats, il·luminadors, dissenyadors de vestuari, etc... Per aquest motiu resulta imprescindible comprendre el funcionament intern d’aquest engranatge tan gran. Tot gaudint d’alguns dels títols més representatius ens proposem d’aportar les eines necessàries per tal de comprendre i gaudir amb tota la seva profunditat i complexitat del món de l’òpera. Intentarem treure aquesta pàtina d’elitisme que tantes vegades se li dona comparant-la amb altres gèneres molt similars com el teatre musical, la Sarsuela o l’opereta.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
1.- Adquirir una escolta activa i crítica davant qualsevol fet musical
2.- Conèixer el funcionament intern del món de l’òpera i la seva complexitat
3.- Conèixer algunes de les principals òperes, el seu argument, personatges i els seus compositors i llibretistes.
4.- Fomentar l’hàbit de “consumir” i “produir” música
Continguts:
1a Sessió Introducció al gènere operístic
2a Sessió Rinaldo de Händel. Òpera Barroca
3a Sessió L’Orfeo de Glück. Classicisme i Bel canto
4a Sessió La traviata de Verdi. Romanticisme
5a Sessió La Boheme de Puccini. Verisme
6a Sessió Sarsuela i Musical

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia consisteix en escoltar diferents fragments de les obres escollides i extraiem el fil argumental, els principals personatges i les característiques musicals.
Les sessions acabaran amb propostes de treball fora de l’aula per tal d’ampliar el treball de manera voluntària.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Atlas de Música Vol.1 y 2; Michels, Ulrich; Alianza Editorial 1982
Historia de la Música Occidental Vol.1 y 2; Grout, Donald Jay i Palisca, Claude V; Alianza Editorial 1984
Sobre la bellesa musical; Hanslick, Eduard; Accent-19 2010
L’estètica de la música; Polo, Magda; Editorial UOC 2007
Poètica musical; Stravinsky, Igor; Accent Editorial 2008
Camí cap a la Nova música; Webern Anton; Antoni Bosch editor 1982
De Madona al canto gregoriano; Cook, Nicholas; Alianza Editorial 2012
Inteligencia Musical; Pirfano, Iñigo; Plataforma Editorial 2013
El mito del maestro; Lebrecht Norman; Acento Ediciones 1997
Sistemes i criteris d'avaluació:
Es tindrà en compte l’assistència, la participació activa a classe i el treball fora de l’aula.
.

             Josep Miquel Mindán Josep Miquel Mindán Seuba és diplomat com a mestre d’educació musical a la UAB, ha estudiat direcció coral a l’ESMUC(Escola Superior de Música de Catalunya) i ha cursat un bachellor al Wien Konservatorium Privatuniversität de Viena en direcció d’orquestra. Ha dirigit diverses formacions corals i orquestrals del nostre país i ha treballat en produccions internacionals a Alemanya, Àustria i Itàlia.En l'actualitat és director musical de la Jove Orquestra Simfònica de l'Anoia i la Simfònica Tekhné, el cor Contrapunto Vocale i la coral Ginesta i és director musical de les produccions de La Traviata i la Flauta Màgica amb amb Òpera popular de Barcelona al Palau de la música catalana.


L’art a partir de la Revolució Francesa (S. XVIII-XIX)

Curs acadèmic: 2022-2023
Secció: Barcelona
Curs:3er
Semestre: 1er
Àmbit temàtic: Art
Nº d’hores de classe: 8 + 2 sortides. Total 10
Sortides o activitats que se suggereixen:
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Nom del professor: Vera Renau
Nom de l’assignatura: L’art a partir de la Revolució francesa (S. XVIII-XIX)

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
S’abordaran els moviments artístics següents: Neoclassicisme, Goya, Romanticisme, Realisme, Impressionisme i Postimpressionisme.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius)
E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
E14 - Capacitat crítica davant de les manifestacions literàries i artístiques
E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
E24 - Habilitat per exposar de manera narrativa els resultats de la recerca d'acord amb els cànons crítics de cada matèria.
E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en la mateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions cultural
Resultats d’aprenentatge:
-Adquireix conceptes clau sobre cultura i experiències culturals
-Aplica coneixements teòrics en anàlisi i debats d'activitats presencials i en treball autònom
-Coneix i selecciona documentació específic sobre experiències culturals
-Pràctica estratègies de treball en equip
-Aprèn a contextualitzar fenòmens culturals i relacionar-los amb la seva dimensió social i política
-Relaciona conceptes de les diferents matèries treballades de forma transversal
-Llegeix i analitza assajos sobre temes actuals
-Redacta textos narratius i descriptius
-Realitza sistematització de dades i / o informació dispersa.

Continguts:

Neoclassicisme, influències i màxims exponents en arquitectura, pintor David i escultors Canova i Thorvaldsen.
Seguirem amb la gran figura de Goya i ens endinsarem en els moviments pictòrics de la segona meitat del segle XIX: Romanticisme (Delacroix, Turner), Realisme (Courbet, Millet), Impressionisme (Monet, Degas, Morisot) i Post Impressionnisme (Van Gogh, Gauguin, Cezanne, Toulouse-Lautrec, Seurat) tot i preparant el camí cap a la modernitat.

Metodologia i activitats formatives:
Les classes barrejaran part teòrica i pràctica. La part teòrica estarà sempre acompanyada d'imatges i continguts visuals. La part pràctica seran lectures de textos adients, i visites.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
ANTIGÜEDAD, M. D., El siglo XIX: la mirada al pasado y la modernidad, UNED, 2015
ARGAN, G. C., El arte moderno 1770-1970, Barcelona, Fernando Torres ed., 1975.
BENEVOLO, L., Historia de la arquitectura moderna, Barcelona, Gustavo Gili, 1986
BOCOLA, S., El arte de la modernidad, Barcelona, Ediciones del Serbal, B, 1999.
BORNAY, E., El Segle XIX, Barcelona, Planeta, 1988
BOZAL, V., Goya. Madrid: Antonio Machado Libros, 2015.
FONTBONA, F., El romanticisme a Catalunya: 1820-1874, Barcelona, Pòrtic, 1999
GRUPO 2C, La Barcelona de Cerdà, Barcelona, Flor del Viento, 2009
HAMILTON, G. H., Pintura y escultura en Europa: 1880-1940, Madrid, Cátedra, 1989
HITCHCOCK, H. R., Arquitectura: siglos XIX y XX, Madrid, Cátedra, 1981
LÓPEZ GUALLAR, M., Cerdà y Barcelona : la primera metrópoli, 1853-1897, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, 2010
Museo Nacional del Prado, Goya en el Prado. https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/goya-y-lucientes-francisco-de/39568a17-81b5-4d6f-84fa-12db60780812. 2023
NOVOTNY, F., Pintura y escultura en Europa, 1780-1880, Madrid: Cátedra, 1978
REYERO, C., & FREIXA, M., Pintura y escultura en España. 1800 - 1910, Madrid: Cátedra, 1995.
RODRÍGUEZ, D., Del Neoclasicismo al Realismo: la construcción de la modernidad, Madrid, Historia 16, 1996
SANTA-MARIA, G., Decidir la ciutat futura, Barcelona 1859, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, 2009
SHAPIRO, M., El arte moderno, Madrid, Alianza Forma, 1993.
URBANO, J., Eclecticisme i Arquitectura, Barcelona, Dux, 2013
URBANO, J., La Barcelona eclèctica, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2014

             Ana Vera Vera Renau Vera Renau és investigadora i professora col.laboradora de la Universitat Internacional de Catalunya, Universitat de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, entre d’altres. Els seus àmbits de recerca son la història de l’art modern i contemporani, els estudis sobre disseny i la teoria i sociologia de la cultura. La seva tesi doctoral versa sobre els processos de reconeixement artístic i l'accés a l’èxit al camp de l’art català d’entre 1900 i 1930. Ha realitzat estades de recerca a la New York University, Thomas J. Watson Library, Biblioteca Nazionale Centrale di Roma, Università degli Studi di Padova, Biblioteca y Centro de Documentación del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Ha col.laborat en projectes curatorials amb la Galleria Comunale d’Arte Moderna di Roma, el Museu Nacional d’Art de Catalunya o la Fundació Güell - Diputació de Barcelona. Les seves investigacions han estat presentades a universitats i centres de recerca destacats, com ara el Museu Nacional del Prado, el Museu del Disseny, la Universitat d’Alcalà d’Henares o la Universitat de València.

Lit. hispànica S. D'Or

Curs acadèmic: 2023-24
Secció Barcelona
Curs: 3er
Semestre 1er
Àmbit temàtic: Literatura
Nº d’hores de classe: 8
Nom del professor: Jordi Bermejo Gregorio
Nom de l’assignatura: Literatura Española del Siglo de Oro: novela, poesía y teatro

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
El objetivo es analizar, describir, ilustrar y contextualizar histórica y estéticamente el desarrollo de los tres principales géneros literarios del Siglo de Oro español desde finales del siglo XVI hasta llegar a su máximo esplendor en el siglo XVII. En cuanto al primer gran género, la narrativa, se iniciará con la exposición de los orígenes y el desarrollo de la narrativa medieval y renacentista idealista hasta que irrumpió el realismo picaresco y se llegó a la culminación con el Quijote. Tres sesiones serán dedicadas al teatro culto y comercial del corral de comedias y el coliseo, con Lope de Vega y Calderón de la Barca como máximos representantes, a la vista del Arte nuevo de hacer comedias de Lope. A la poesía de Góngora, Quevedo y sor Juana Inés de la Cruz, la culta y la tradicional, le dedicaremos dos sesiones.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Conocimiento de los principales hitos de la narrativa, el teatro y la poesía del Siglo de Oro. Para lo cual se debe tener en cuenta los modelos literarios previos (literatura clásica, medieval y renacentista) y su posterior proyección.

Continguts:
Los tres bloques de la asignatura se corresponden con la narrativa (sesiones 1, 2 y 3), la poesía (dos sesiones) y el teatro (tres sesiones). Esta es la disposición de cada una de las sesiones:
De la narrativa idealista a la novela moderna: el realismo picaresco (Lazarillo de Tormes y Guzmán de Alfarache)
Cervantes y El Quijote (primera parte)
Consecución de la novela moderna: la segunda parte de El Quijote
La renovación poética: Luis de Góngora
Francisco de Quevedo y sor Juana Inés de la Cruz
Espacios y vida teatrales. Aparición de Lope de Vega y la revolución teatral del Arte nuevo de hacer comedias
El teatro lopesco: comedias y dramas
La madurez del teatro nacional: Pedro Calderón de la Barca

Metodologia i activitats formatives:
Las sesiones se articulan en base a la lectura de textos y la guía, por parte del profesor, de la interpretación y comprensión de los mismos. Asimismo, habrá partes de las sesiones en la que el profesor, mediante la metodología de la clase magistral, dará las claves teóricas y conceptuales para el estudio de la historia de la literatura en su contexto cultural. Todo se realizará con el visionado de vídeos y audios de apoyo (versiones fílmicas de las obras y grabaciones de audio) y el soporte de presentaciones digitales.

Bibliografía general, recursos i material didàctic:
Antología de textos: juegos de fotocopias que se repartirán en clase
Filmaciones de fragmentos de obras teatrales del Siglo de Oro
Los textos completos pueden verse en https://www.cervantesvirtual.com/
Apoyo de bibliografía general:
JONES, R. O., dir., Historia de la literatura española, 7 vols., Barcelona, Ariel, 1973-1984.
RICO, Francisco, dir., Historia y crítica de la literatura española, 9 vols., Barcelona, Crítica, 1980-1992; y Primeros suplementos, 9 vols., 1991-2001.
CANAVAGGIO, Jean, Historia de la literatura española. Tomo IV: El Siglo XVIII, Barcelona, Ariel, 1995.
RUIZ PÉREZ, Pedro, Historia de la literatura española. 3. El siglo del arte nuevo, 1598-1691, Barcelona, Crítica, 2010.

J

             Jordi Bermejo Jordi Bermejo Gregorio es Doctor en Filología Hispánica (2015) por la Universitat de Barcelona. Su campo de especialización es la literatura española durante la Edad Moderna (siglos XVI-XVIII) y sus principales líneas de investigación se centran en la vinculación entre política y teatro, el teatro musical y el teatro del Tardobarroco (primera mitad del siglo XVIII). Ha impartido clases en diferentes instituciones universitarias, como la Universitat de Barcelona, l’Institut del Teatre o la Universtitat Pompeu Fabra. Actualmente es profesor de literatura en el Grado de Humanidades y Estudios Culturales de la Universitat Internacional de Catalunya. Además, participa en la divulgación del patrimonio teatral clásico en el aula de investigación teatral Metadrama, así como en multitud de charlas y ciclos que ha impartido.

Geografia

Curs acadèmic: 2022-2023
Secció: Barcelona
Curs:3er
Semestre: 1er
Àmbit temàtic: Geografia
Nº d’hores de classe: 6
Nom del professor: Sergi Massana i Mas
Nom de l’assignatura: Geografia del món d’avui (III)

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
L’anàlisi geogràfica consisteix en fer una aproximació a un lloc concret del món destacant-ne els elements més rellevants i distintius per a poder entendre millor, siguin aquests elements de caire físic o natural (climàtic, orogràfic), històric, cultural, polític o social i econòmic.
En aquesta assignatura farem sessions monogràfiques sobre diferents països i/o regions del planeta aproximant-nos a la seva realitat actual i donant elements per a poder entendre-la.
L’assignatura es distribueix al llarg de tres cursos fent d’aquesta manera: Geografia del món d’avui (I), (II) i (III).
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Comprensió dels principals trets distintius físics, climàtics, econòmics, polítics i culturals dels diferents països i regions del món (els que es decideixi tractar).
Comprensió dels principals característiques, reptes i problemes de les diferents regions del món. Aproximacions econòmiques i geopolítiques al món actual.
Discerniment de les complexitats dels problemes associats al desenvolupament; tant als països anomenats rics com als en vies de desenvolupament i capacitat d’argumentació que aquests problemes no són tan simples com els mitjans de comunicació els solen presentar.
Argumentació, en debats mantinguts a classe, basada en informació aportada pel professor i pels alumnes.
Ús de fonts d’informació digitals, estadístiques i mapes.
Anàlisi raonada de la informació quantitativa i qualitativa aportada a classe.
Continguts:
El Canada. El veritable gran nord. Els grans espais oberts. Un país a la recerca de la seva identitat: El fet quebecoise, les nacions indígenes i la nova immigració. Entre l’herència europea i el gran germà americà. Les contradiccions ambientals.

Els Estat Units. Breu aproximació al model polític, econòmic i social nord-americà. Mites fundacionals, naixement i creixement, el fet federal, el melting pot. Les grans ciutats y la cultura anti-urbana. Les contradiccions territorials ha esdevingut polítiques.

L’Amèrica central i el Carib. Panamà i Costa Rica. La història d’un canal (la major infraestructura del planeta). La doble independència, la partició de l’istme i el control nord-americà. Un veritable paradís tropical y fiscal. Costa Rica, un model social i ecoturístic emblemàtic i pioner, la socialdemocracia al tròpic?

El Brasil. La “ex-potència” emergent? Les fortaleses i contradiccions del gegant sud-americà. Les grans metròpolis brasileres: Rio, de la favela als JJOO. Brasilia, la capital inventada: L’Amazònia: ecologia, agricultura, desforestació i responsabilitat global.

La Mediterrània sud. El Magreb. Marroc, Algèria i Tunísia, entre les reformes internes i l’emigració. El trauma de la colonització. L’actual “desarrollismo” marroquí. El conflicte intern algerià (democràcia i islamisme). La primavera àrab i Tunísia.

CLOENDA: La Unió Europea. Units en la diversitat? Reflexió final i debat sobre l’artefacte geopolític més curiós del món. Breu da dades sobre Europa. Les contradiccions europees. Els límits històrics d’una bona idea. Ser, o voler ser. Una unió només econòmica o també una unió política?

Metodologia i activitats formatives:
Es faran sessions monogràfiques sobre països o regions amb suport visual. Per part del professor s’emprarà sempre material projectat en pantalla com poden ser mapes interactius (Google Earth), mapes temàtics, fotos, imatges aèries, videos, gràfics etc. per tal de recolzar i il·lustrar les explicacions i descripcions dels diferents llocs i fenòmens descrits. L’aportació de documentació i de materials per part dels alumnes fomentarà el debat obert i el lliure intercanvi d’opinions (aula fòrum).
Bibliografia, recursos i material didàctic:
DARON ACEMOGLU, JAMES A. ROBINSON (2012): POR QUÉ FRACASAN LOS PAÍSES. DEUSTO S.A. EDICIONES. BARCELONA
ROBERT D. KAPLAN (2013): LA VENGANZA DE LA GEOGRAFÍA. RBA LIBROS. BARCELONA.
TIM MARSHALL (2015). PRISIONEROS DE LA GEOGRAFÍA. EDICIONS 62. BARCELONA.
DELPHINE PAPIN I BRUNO TERTRAIS (2016). L’ATLAS DES FRONTIERES. EDITIONS DE ARENES. PARIS.
HANS ROSLING (2018): FACTFULNESS. EDICIONS LA CAMPANA. BARCELONA
EL ORDEN MUNDIAL (2020). EL MUNDO NO ES COMO CREES. EDITORIAL ARIEL. BARCELONA.
LA VANGUARDIA DOSSIER. Revista trimestral. LA VANGUARDIA EDICIONES SL.
https://www.lavanguardia.com/vanguardia-dossier/revista
ANUARI INTERNACIONAL DEL CIDOB (Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona). Publicació anual.
https://www.cidob.org/es/publicaciones/serie_de_publicacion/anuario_internacional_cidob
THE WORLD FACT BOOK. Publicació anual. Central Intelligence Agency (CIA)
https://www.cia.gov/library/publications/resources/the-world-factbook/index.html
LE MONDE DIPLOMATIQUE (Ed. Espanyola). Periodicitat Mensual. Paris Lopress.
http://www.monde-diplomatique.fr/index/sujet/geopolitique

Sistemes i criteris d’avaluació: No hi ha avaluació, només es demana el 80% d'assistència per ser APTE.

             Sergi Massana Sergi Massana i Mas Sóc Llicenciat i Màster en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona, i Diplomat i Màster en Urbanisme per les Universitats Politècnica de Catalunya i Pompeu Fabra. Sóc un viatger/turista vocacional; m'agrada viatjar, conèixer món i explicar-lo. He estat en una setantena de països dels cinc continents. He col·laborat i col·laboro en temes de consultoria i gestió turística, avaluació de projectes de desenvolupament local, elaboració de guies i productes, etc. També m’he dedicat i em dedico a la docència en geografia i en turisme en diferents universitats catalanes.

Matemàtiques divertides

Curs acadèmic: 2023-2024
Secció: Barcelona
Curs:3er
Semestre: 1er
Àmbit temàtic: Ciència
Nº d’hores de classe: 4
Nom del professor: Salvador Vidal Ramentol
Nom de l’assignatura: Matemáticas divertides

Sortides o activitats que se suggereixen:
Treballarem la màgia de les matemàtiques.
Possible visita al museu de la matemàtica de Cornellà del Llobregat.
MMACA - Museu de Matemàtiques de Catalunya

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
A partir del llibre, “Estrategias para la enseñanza de las matemáticas” Ed.Laertes. presentarem diferents formes atractives de presentar les matemàtiques. Estratègies de motivació i de com conquistar l’atenció i la participació dels alumnes. Millorar l’autoestima és un recurs efectiu per a millorar la comprensió matemàtica. Una actitud positiva cap aquesta matèria millora l’aprenentatge. Amb la matemàtica recreativa, millorem l’actitud.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Gaudir amb les matemàtiques.
Desenvolupar el pensament computacional.
Dominar jocs diferents, perquè l’alumne s’ho passi bé amb les matemàtiques.
Analitzar, raonar i comunicar propostes matemàtiques.
Plantejar i resoldre problemes vinculats a la vida quotidiana.
Valorar la relació entre les matemàtiques i les ciències com un dels pilars del pensament científic.
Conèixer els elements bàsics de la història de les matemàtiques,.
Analitzar, raonar i comunicar propostes matemàtiques.
Plantejar i resoldre problemes vinculats amb la vida quotidiana amb esperit emprenedor.
Integrar les tecnologies de l'informació i la comunicació a les activitats d’ensenyament-aprenentatge.
Continguts:
1. Origen de les matemàtiques
2. Utilització del llenguatge matemàtic
3. Estratègies per a l'ensenyament de les matemàtiques
4. Instruments matemàtics
5. Activitats singulars
6. Jocs Matemàtics
Metodologia i activitats formatives:
Metodologia activa.
Treball en grup.
Presentació de jocs matemàtics.
Reptes.
Aprenentatge cooperatiu
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Vidal, S. (2010). Dibudoku. En S. De la Torre, & M. A. Pujol, Creatividad e innovación. Enseñar e investigar con otra conciencia (págs. 201-210). Madrid: Editorial Universitas, S.A.
Vidal, S. (2010). Didàctica de les matemàtiques a secundària. En A. Mora, La situació de les matemàtiques a la secundària catalana. Anàlisis de l'estat de l'ensenyament i l'aprenentatge (págs. 43-58). Barcelona: Furtwagen Editores.
Vidal, S. (2010). Talens dag, att skapa lust för matemtiklärande. (G. universitet, Ed.) Nämnaren, Tidskrift för matematikundervisning, 173(1), 43-46
Vidal, S. (2011). La situació de la didàctica de les matemàtiques a la secundària catalana. Analísi de l'estat de l'ensenyament i l'aprenentatge. Temps d'Educació(41), 185-199.
Vidal, S. (2013). El día del número, motivación de la matemática. Saarbrücken: Publicia.
Vidal, S., & Balaguer, C. (2013). La comunicación de los problemas de matemáticas en la didàctica de los Grados de Educación en la UIC. (UCM, Ed.) Estudios sobre el Mensaje Periodístico(19), 531-541.
Vidal, S (2021) La matemática nos facilita la vida" Ed. Laertes

             Salvador Vidal Salvador Vidal Raméntol, Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació . Facultat de Pedagogia. UB.Llicenciat en Ciències . Secció Químiques. UB.Màster de Pedagogia UAB.Vicedegà de la Facultat d’Educació UIC ( 2003 - 2021) Professor del Màster de recerca.Professor de Didàctica de la Matemàtica i de Dinàmica de Grups. Facultat de Ciències de l’Educació . UIC Barcelona. Col·laborador del ICE de UB

Filosofia medieval

Curs acadèmic: 2022-2023
Secció: Barcelona
Curs:3er
Semestre: 1er
Àmbit temàtic: Filosofia
Nº d’hores de classe: 4
Nom del professor: Abel Miró i Comas
Nom de l’assignatura: Història de la Filosofia Medieval

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa): L’objectiu d’aquesta assignatura és oferir una degustació del pensament d’alguns autors fonamentals de l’Edat Mitjana; de la mà de pensadors com Sant Agustí, Pere Abelard, Heloïsa, Sant Anselm de Canterbury o Sant Tomàs d’Aquino s’abordaran preguntes com: ¿és immortal l’ànima humana?, ¿és possible ensenyar quelcom algú?, ¿és possible provar racionalment l’existència de Déu?, ¿l’amor d’amistat implica necessàriament la renúncia al propi bé, o dit més radicalment, l’ofrena en sacrifici de l’amant?, ¿què significa ser savi?
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Oferir unes eines conceptuals suficients per tal que l’alumne, per ell mateix, pugui llegir els textos dels autors treballats a classe.
Continguts:
1. Veritat i il·luminació en Sant Agustí d’Hipona
2. Sant Anselm de Canterbury i la “fe que cerca a l’enteniment [fides quaerens intellectum]”.
3. Filosofia i teologia de l’amor: Pere Abelard i Heloïsa
4. Sant Tomàs d’Aquino i l’ofici de savi

Metodologia i activitats formatives:
Classe magistral
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Canals, Francesc, Historia de la filosofía medieval, Herder, Barcelona, 1992.
Forment, Eudald, Historia de la filosofía II. Filosofía medieval, Palabra, Madrid, 2004.
San Anselmo (1033/34 - 1109), Ediciones del Orto, Madrid, 1995.
Gilson, Étienne, Introduction a l’étude de Saint Augustin, Librairie Philosophique J. Vrin, París, 1943.
Miró i Comas, Abel, Les arrels tomistes i agustinianes de l’estètica de Josep Torras i Bages, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018.
Miró i Comas, Abel, «El verbo del corazón en el oficio de sabio», en: Sapientia, vol. 74, fasc. 244, Buenos Aires, 2018, pp. 7-52.
Miró i Comas, Abel, «Tres ejemplos medievales de amor puro (la herejía cátara, la doctrina de Pedro Abelardo sobre el amor divino y el amor puro de Eloísa)», en: Espíritu, Barcelona, nº 160, 2020, pp. 333-66
(https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7736508)
Saranyana, Josep-Ignasi, Historia de la filosofía medieval, Pamplona, EUNSA, 2004.
La bibliografia específica serà detallada en cada bloc temàtic

             Abel Miro Abel Miró i Comas (Vic 1990) se licenció en filosofía por la Universidad de Barcelona (2012) obteniendo el premio extraordinario de final de carrera; en esta misma institución, cursó el Máster en Filosofía Contemporánea y Tradición Clásica (2013), que completó también con premio extraordinario. Fue iniciado por el profesor Eudaldo Forment, catedrático de metafísica de la Universidad de Barcelona (1989-2017), al estudio de la filosofía de Tomás de Aquino; a este autor y, más concretamente, a su metafísica de la belleza, dedicó su tesis doctoral; sobre este mismo tema ha publicado varios artículos en revistas especializadas y el libro Las raíces tomistas y agustinianas de la estética de Josep Torras i Bages (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018). Ejerce de profesor en la Universidad Internacional de Catalunya. Sus áreas principales de investigación son la Metafísica, la Estética y la Filosofía Medieval. Ha realizado una estancia postdoctoral de investigación en el Centro de Estudios e Investigaciones en Bioética de México, donde trabajó la metafísica de la persona (2021). También ha sido profesor invitado en la Universidad Santo Tomás de Aquino de Bogotá (2018); allá ha impartido varios cursos y se ha incorporado en el grupo de investigación San Alberto Magno, O. P. Forma parte del consejo editorial de la revista Ausa y de la Revista Internacional de Filosofía Teórica y Práctica (Bogotá, Colombia). Dirige la sección de filosofía del Patronato de Estudios Ausonenses. Es organista del Santuario de la Virgen de La Gleva.

Història del cine

Curs acadèmic: 2023-2024
Secció Barcelona
Curs 3r
Àmbit temàtic: Art
Nº d’hores de classe: 4
Sortides o activitats que es suggereixen: Museu d'Història del Cinema de Girona.
Nom del profesor: María Gloria de Anta Puig
Nom de l’assignatura: Historia del cine

Esta asignatura pretende mostrar a través de un recorrido por la historia del cine los principales movimientos artísticos. Enseñando a identificarlos y contextualizarlos conociendo a los directores más destacados, películas, géneros y avances técnicos y narrativos.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

     A. Competències
Capacitat per treballar en equip i autònomament
Capacitat per organitzar temps i espai
Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
Capacitat per generar debat i reflexió
Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
Capacitat de crear comunicació oral i escrita
Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
Capacitat de documentació informativa
Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
Coneixement i domini de la cultura digital
Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
Capacitat per defensar i respectar l'autoria i propietat Intel.lectual
Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d’aprenentatge
En finalitzar l'assignatura, els alumnes estaren capacitats per a:
- Tenir una visió global i documentada de la Història del cinema.
- Reconèixer a quina forma de representació, escola, moviment o període pertany qualsevol pel·lícula.
- Identificar els autors, pel·lícules principals i trets estilístics del cinema primitiu, el realisme romàntic tancat, el classicisme cinematogràfic, les avantguardes, la modernitat i la postmodernitat.
- Reflexionar críticament sobre la informació rebuda i formular hipòtesi i comparacions a partir de pel·lícules, autors o moviments.

Continguts:

Tema 1: Els modes de representació cinematogràfics al llarg de la Història. La invenció del cinema i l’obra dels pioners (1895-1903). El pas del Cinema Primitiu al Cinema Narratiu (1903-1918)

Tema 2: L’Expansió internacional de l’estil (1918-1928) factories del cinema i visions personals. La principal corrent fílmica i les seves disidents a Alemanya, França, Estats Units i la Unió Soviètica.

Tema 3: El Realisme romàntic tancat (Cinema Clàssic nord-americà), La devastació de la Guerra i un nou llenguatge fílmic (1945-1952) el Neorealisme i la Nouvelle Vague.

Tema 4: Modernitat nord-americana, New Hollywood, cinema de la Postmodernitat. La era digital i Streaming

Metodologia i activitats formatives:
Les sessions tindran una part teòrica i un altra de pràctica on els alumnes copsaran amb diferents exercicis ja sigui d’anàlisi visual o mitjançant la lectura crítica de textos els principals modes de representació, moviments i tendències cinematogràfiques que componen el temari.
L’estudiant pot escollir un dels manuals d’Història del Cinema de la Bibliografia com a lectura optativa.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
BURCH, Noel. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 2006.
COUSINS, Mark. Historia del cine. Barcelona: Blume, 2011.
GUBERN, Román. Historia del cine. Barcelona: Lumen, 2006.
SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis. Historia del cine. Madrid: Alianza editorial, 2002.
Pel·lícules suggerides:
1. Viaje a la luna (Le Voyage dans la Lune, 1902) de Georges Méliès
2. El gabinete del doctor Caligari (Das Kabinett des Dr. Caligari, 1919) de Robert Wiene
3. Nosferatu (Nosferatu, eine Symphonie des Grauens, 1922), de F. W. Murnau
4. El acorazado Potemkin (Bronenosets Potyemkin, 1925) de Serguei M. Eisenstein
5. Metrópolis (Metropolis, 1927) de Fritz Lang
6. El gran dictador (The Great Dictator, 1940) de Charles Chaplin
8. Ciudadano Kane (Citizen Kane, 1941) de Orson Welles
9. Roma, ciudad abierta (Roma, città aperta, 1945) de Roberto Rossellini
10. Vértigo (Vertigo, 1958), de Alfred Hitchcock
11. Al final de la escapada (À bout de soufflé, 1960), de Jean-Luc Godard
12. La Jetée (La Jetée, 1962), de Chris Marker

             MªGloria Anta María Gloria de Anta es licenciada en Humanidades y Periodismo por la Universitat Internacional de Catalunya. Ha sido Profesora de Historia del Arte en la Universidad de Piura y ha trabajado en el mundo de la comunicación y la publicidad. Los últimos 16 años los ha pasado dedicada a la docencia en secundaria y Bachillerato. Casada y madre de cuatro hijos también es autora de libros infantiles.

La visió actual de l’Univers

Curs : 3r
Semestre: 2º
Àmbit temàtic: Ciència i Tecnologia / Món actual
Nº d’hores de classe: 4
Nom del professor: Carme Jordi Nebot
Nom de l’assignatura:   La visió actual de l’Univers

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
La concepció de l’Univers ha canviat al llarg del segles. Avui en dia l’entenem com una entitat en expansió accelerada per l’energia fosca, format per grans cúmuls de galàxies, alhora formades per estrelles amb els seus corresponents sistemes planetaris, tot amb la presència ubiqua de matèria fosca. Un Univers que va començar en l’instant anomenat Big Bang i que com tot els seus components evoluciona amb el temps.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Comprensió dels elements que componen l’Univers: planetes, estrelles, galàxies, matèria fosca, energia fosca.
Comprensió de l’evolució amb el temps, tant de l’Univers en sí mateix com dels elements que el componen.
Comprensió de les investigacions actuals i els límits actuals del coneixement.
Anàlisi raonada de la informació aportada a classe.
Continguts:
Introducció. Un repàs al concepte d’Univers al llarg del segles.
Les estrelles i els sistemes planetaris. Formació i evolució de les estrelles. Diferències entre estrelles. El Sistema Solar. Planetes al voltant d’altres estrelles.
Les galàxies i l’Univers. Les galàxies com a illes d’estrelles. Diferències entre galàxies. La nostra Galàxia, la Via Làctia. Formació i evolució de galàxies. Principi cosmològic. Formació i evolució de l’Univers.
Metodologia i activitats formatives:
Es faran sessions monogràfiques explicatives dels continguts de l’assignatura. Per part del professor s’emprarà sempre material projectat en pantalla per il·lustrar els conceptes que s’expliquen. Es proporcionaran enllaços web per a complementar les explicacions de classe.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Diversos autors: Volum "La Terra a l'Univers" suplement a Història Natural dels Països Catalans, Editorial Enciclopèdia Catalana, 2012 (ISBN 978-84-412-1953-3)•
José Manuel Carrasco: Cosmos. Una inmersión rápida. Tibidabo Ediciones, 2019 (ISBN 978-84-9117-927-6)
Vicent J. Martínez: Marineros que surcan los cielos, Universitat de València, Servei de Publicacions, 2007 (castellà ISBN 9788437066530, català ISBN 8498241014)
http://www.sea-astronomia.es/drupal/content/libros-de-divulgación
Enllaços web Sistema solar: The Nine Planets: http://nineplanets.org/
Planetes extrasolars: La Enciclopèdia d'expolanetes: http://exoplanet.eu
Simuladors diversos: http://astro.unl.edu/naap
http://serviastro.am.ub.eduhttp://www.sea-astronomia.es/drupal/content/divulgación-de-la-astronomía
David Galadí i Jordi Gutierrez, “De la Tierra al universo: Astronomía general teórica y práctica”. 2.ª edición, 2022, Edit. Akal, ISBN 978-8446051459

             Carme Jordi Carme Jordi és doctora en Física per la Universitat de Barcelona, Catedràtica al Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la mateixa universitat, membre de l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
La seva recerca s'emmarca en l'astronomia galàctica i la física estel·lar, i en particular, en la caracterització física d'estrelles i cúmuls estel·lars, aquests com a traçadors del disc de la Galaxia. Aquesta recerca es basa en observacions astrométriques, fotomètriques i espectroscòpiques realitzades des d'observatoris de Catalunya, Espanya, Xile, Mèxic, França, Hawaii des de l'espai.
Ha participat en missions espacials com Hipparcos i INTEGRAL de l'Agència Espacial Europea (ESA) i actualment participa de ple al projecte Gaia, també de l'ESA. Gaia mesura posicions i moviments de més de mil milions d'estrelles a la nostra galàxia. És membre del Gaia Science Team, l'òrgan científic assessor de l'ESA per a aquesta missió.
Interessada que la ciència arribi a tota la societat, participa des de fa anys en activitats de divulgació, activitats per a estudiants de primària i secundària i en aules per a la gent gran.

Grans museus

Curs : 3r
Semestre: 2º
Àmbit temàtic: Història de l’Art
Nº d’hores de classe: 8+ 2 Actividad= 10 h
Nom del professor: Anna Pou
Nom de l’assignatura:   Grans museus del mon

Sortides o activitats que se suggereixen:
Visitar Can Framis, el museu de pintura catalana contemporània de la Fundació Vila Casas al Poblenou Estudiarem la creació de les grans col.leccions de pintura i escultura europees i la història dels museus que les exposen. Coneixerem els principals col.leccionistes i mecenes així com les obres fonamentals de cada museu així com la seva arquitectura.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Aprendre a llegir una obra d’art
Aprendre a valorar una col.lecció de pintura
Tenir nocions de museologia i museografia
Entrar en contacte amb el món del mecenatge i el col.leccionisme
Continguts:
1. Museu del Prado
2. Museu Nacional d’Art de Catalunya
3. Alte Pinakothek de Munic
4. Teatre Museu Dalí de Figueres
5. Museus de Belles Arts de Brusel.les
6. Museu Guggenheim
7. Museu Picasso de Barcelona
9. Museu van Gogh
10. Museus Vila-Casas de Catalunya
Metodologia i activitats formatives:
La part teòrica estarà composada per visualització d’imatges, vídeos i audicions musicals. La pràctca consistirà en la visita a un museu.
Bibliografía, recursos i material didàctic:
Catàlegs on-line dels museus presentats a l’apartat “Continguts”
Aprendiendo del Guggenheim Bilbao. Anna Maria Guasch / Joseba Zulaika Ediciones Akal
Buscadores de belleza . María Dolores Jiménez Blanco y Cindy Mack. Ariel
Una historia del museo en 9 conceptos. Mª Dolores Jiménez Blanco . ediciones Cátedra
Artistas, príncipes y mercaderes. Historia del coleccionismo desde Ramsés a Napoleón.Taylor Frances Henry.

             Anna Poui Anna Pou es professora a l’Escola Massana a Grau de Disseny i Postgrau d’Arts Aplicades, impartint Teoria del Disseny, Filosofia de l’Art i Història de les Arts Aplicades. Destaquen els cursos de Formació de Professorat en el col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i lletres de Catalunya, a la Universitat de Girona i a l’Escola Rosa Sensat. També els cursos impartits a institucions com: Fundació Clos, Amics dels Museus de Catalunya, ESHAB (Escola d’Història de l’Art de Barcelona), Juliols de la UB i Aula de la Gent Gran (UB). Destaquem els cursos de formació pels Guies Oficials de Catalunya que realitza regularment a través de diversos centres (Casa Ametller, AGUICAT, BGB) . El 2019 fundà ARTPERATOTHOM, una plataforma de divulgació artística i cursos on -line. Participa també en màsters internacionals com Knowledge,Art and Interiority, dirigit per Teresa Forcades, o The Lifestyle Institute. Té una consolidada experiència professional en el món de la divulgació i l’actualitat en l’àmbit de l’art. Ha presentat la secció d’art al programa ÀRTIC (betevé) des del 2014 fins el seu tancament el 2022. Publica regularment a la revista digital Temps de les Arts. En el camp dels serveis educatius i de la gestió cultural destaca la fundació d’Àgora Serveis Culturals S.L l’any 2000 juntament amb Mariona Romeguera, empresa que dissenya i realitza les visites i tallers de centres com el Caixa Fòrum, La Pedrera, Museu Picasso, Fundació Tàpies, Fundació Vila Casas o Sagrada Família entre d’altres. Ha publicat monogràfics sobre artistes catalans i universals per diaris com El Mundo, La Vanguardia, Ara o El País, així com també s’ha fet càrrec de la redacció d’una sèrie dedicada a Museus del Món per Planeta Agostini. Des de l’any 2019 és assessora artística del Centre d’Arts Digitals IDEAL, sent la curadora de les experiències immersives Monet, Barcelona memòria fotogràfica, i Dalí cibernètic amb la col·laboració de la. També ha comissariat exposicions com Joan Puig, l’art de col·leccionar a la capella del Carme a Palamós (2020) i al Museu del Suro de Catalunya (2023), entre d’altres. El mes de maig de 2023 va obrir el Museu Digital Casa Ametller del que ha fet la curadoria.

Art i Arq XIX_XX

Curs acadèmic: 2022-2023.
Secció: Barcelona
Curs: 3er
Semestre: 2n
Àmbit temàtic: Art
Nº d’hores de classe: 7
Sortides o activitats que se suggereixen (21 de marzo y 4 de junio)
Visita Sagrada Família
Visita Casa Batlló
Visita secció Art Modern del MNAC
Nom del professor: Judith Urbano

Nom de l’assignatura : Art i arquitectura en el tombant de segle (S. XIX I XX)

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
En la primera part del curs veurem el modernisme català i europeu. La segona part la dedicarem als diferents moviments pictòrics d’avantguarda: fauvisme, cubisme, expressionisme, surrealisme, neoplasticisme, constructivisme i suprematisme.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius)
E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
E14 - Capacitat crítica davant de les manifestacions literàries i artístiques
E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
E24 - Habilitat per exposar de manera narrativa els resultats de la recerca d'acord amb els cànons crítics de cada matèria.
E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en la mateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals

Resultats d’aprenentatge:
-Adquireix conceptes clau sobre cultura i experiències culturals
-Aplica coneixements teòrics en anàlisi i debats d'activitats presencials i en treball autònom
-Coneix i selecciona documentació específica sobre experiències culturals
-Pràctica estratègies de treball en equip
-Aprèn a contextualitzar fenòmens culturals i relacionar-los amb la seva dimensió social i política
-Relaciona conceptes de les diferents matèries treballades de forma transversal
-Llegeix i analitza assajos sobre temes actuals
-Redacta textos narratius i descriptius
-Realitza sistematització de dades i / o informació dispersa.

Continguts:
En la primera part del curs veurem el modernisme català i europeu amb els artistes i les obres més importants (Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Víctor Horta, Mackintosh, Ramon Casas, Santiago Rusiñol...). La segona part la dedicarem als diferents moviments pictòrics d’avantguarda: fauvisme, cubisme, expressionisme, surrealisme, neoplasticisme, constructivisme i suprematisme, explicant les característiques de cadascun i veient també els seus autors i obres més rellevants. Dedicarem també sessions als tres grans artistes de casa nostra: Picasso, Miró i Dalí.

Metodologia i activitats formatives:
Les classes barrejaran part teòrica i pràctica. La part teòrica estarà sempre acompanyada d'imatges i continguts visuals. La part pràctica seran lectures de textos adients, i visites.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
AA.VV., Escritos de arte de vanguardia 1900-1945, Turner, Madrid, 1979
ADES, D., El dadá y el surrealismo, Labor, Barcelona, 1975
BASSEGODA, J., El Gran Gaudí, Ausa, Sabadell, 1989
CIRLOT, J. E., La pintura surrealista, Seix Barral, Barcelona, 1954
CIRLOT, L., Las claves del dadaísmo, Planeta, Barcelona, 1991
CIRLOT, L. (ed.), Primeras vanguardias artísticas. Textos y documentos, Labor, Barcelona, 1993
COEN, E., Futurismo, Catálogo de la exposición, Museo Picasso, Barcelona, 1996
CONRADS, U., Programas y manifiestos de la arquitectura del siglo XX, Lumen, Barcelona, 1973
DE MICHELI, M., Las vanguardias artísticas del siglo XX, Alianza, Madrid, 1999 (1966)
DENVIR, B., El fauvismo y el expresionismo, Labor, Barcelona, 1975
ELDERFIELD, J., El fauvismo, Alianza, Madrid, 1983
ESTÉVEZ, A. T., Gaudí, Susaeta, Madrid, 2005 (2002)
ESTÉVEZ, A. T., Arquitectura de Gaudí, Tikal ediciones, Madrid, 2011 (2010)
ESTÉVEZ, A. T., Enciclopedia ilustrada: Gaudí, Susaeta, Madrid, 2010
GOLDING, J., El cubismo: una historia y un análisis, Alianza, Madrid, 1993 (1959)
HITCHCOCK, H. R., Arquitectura: siglos XIX y XX, Cátedra, Madrid, 1981
SCHMUTZLER, R., El Modernismo, Alianza, Madrid, 1980
SELZ, P., La pintura expresionista alemana, Alianza, Madrid, 1989 (1957)
STERNER, G., Modernismos, Labor, Barcelona, 1982 (1977)
URBANO, J (Ed.), La Mansana de la Discòrdia, GRHAD, 2015

…

             Judith Urbano Judith Urbano Lorente és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (2011). També és graduada en Llengües i Literatures Modernes (francès i anglès) per la UB el 2018. Fou sotsdirectora i cap d’estudis de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ESARQ) de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) des del 2008 al 2013, on imparteix classes des del 1997. Des del 2016 és degana de la Facultat d’Humanitats de la UIC. És la directora del grup de recerca consolidat Història, Arquitectura i Disseny (GRHAD). Ha estat comissària de diferents exposicions i editora-autora dels seus catàlegs: Gaudí a París l’any 1910 (2003) a la UIC; La Mansana de la Discòrdia (2015) a la Casa Lleó Morera i La Casa Gralla, el periple d’un monument (2016) al Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA). Com a investigadora, s’ha especialitzat en l’art i l’arquitectura del segle XIX i començaments del XX, i més concretament en arquitectura eclèctica i modernista. Ha estudiat la figura i l’obra d’August Font i Carreras en la seva tesi doctoral (2011) i n’ha publicat dues monografies: Eclecticisme i Arquitectura. August Font i Carreras (1845-1924), Dux, Barcelona, 2013; La Barcelona eclèctica, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2014. Ha participat en congressos internacionals i ha donat conferències sobre història de l’art i sobre innovació docent en arquitectura a Londres, Zuric, Lublin (Polònia), Dresde, Nàpols, Hermosillo (Mèxic), Damasc, Perpinyà, Madrid, Barcelona

Filosofia moderna

Curs:2022-2023
Semestre: 2n
Àmbit temàtic: Filosofia
Nº d’hores de classe: 4
Nom del professor: Àlex Mumbrú
Nom de l’assignatura: Filosofia moderna
Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
L’objectiu del curs és presentar les línies generals del pensament modern. Els problemes que es tractaran són els següents:
Què s’entén per “modernitat”?
Des d’on podem justificar la validesa dels nostres judicis sobre el món?
Com sabem que la ciència funciona?
Té sentit parlar de progrés?

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Reconèixer l’especificitat de la modernitat filosòfica
Conèixer els principals temes i problemes de la modernitat
Explicitar la importància de la nova ciència en la configuració del pensament contemporani
Saber diferenciar els arguments propis del racionalisme i de l’empirisme
Familiaritzar-se amb la manera de procedir de la filosofia transcendental
Reflexionar sobre la noció de progrés i la seva efectivitat
Justificar el caràcter anòmal de la figura de J-J. Rousseau en el context de la Il·lustració

Continguts:
El concepte de modernitat
Filosofia i nova ciència
El debat entre racionalisme (Descartes) i empirisme (Hume)
Kant i la filosofia transcendental
Rousseau i la Il·lustració.

Metodologia i activitats formatives:
Les sessions alternaran l’exposició per part del professor i la classe oberta. Es promou la participació activa de l’alumnat mitjançant la discussió a partir del plantejament dels problemes filosòfics subjacents als autors presentats.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
Fonts:
DESCARTES, R., Discurs del mètode, trad. Pere Lluís Font, Barcelona, Edicions 62, 1996.
---: Meditacions metafísiques, trad. Miquel Costa, Barcelona, Edicions 62, 2008.
HUME, D., Investigación sobre el entendimiento humano, ed. bilingüe, trad. V. Sanfélix y C. Ors, Madrid, ed. Istmo, 2004.
KANT, I., Crítica de la razón pura, trad. P. Ribas, ed. Alfaguara, Madrid, 1978.
ROUSSEAU, J-J., El contrato social, trad. E. L. Castellón, Edimat Libros, 1999.
---: Discurso sobre las ciencias y las artes, trad. M. Armiño, Alianza ed., 2012.
---: Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, trad. M. Armiño, Alianza ed., 2012.
Obres de caràcter general:
CASSIRER, E., La filosofía de la Ilustración, México, FCE, 1972.
--- : El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia modernas, México, FCE, 1979 (vol. I y II).
--- : Kant. Vida y doctrina, México, FCE, 1993.
HAZARD, P., La crisis de la conciencia europea, Madrid, Alianza, 1983.
--- : El pensamiento europeo en el siglo XVIII, Madrid, Alianza, 1985.
TURRÓ, S., Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.
Materials en línia
- http://plato.stanford.edu
- http://www.davidhume.org
- https://www.rousseauonline.ch/

             Alex Mumbrú Àlex Mumbrú Mora (Barcelona, 1981) és Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (Premi Extraordinari de Doctorat). Ha estat professor de filosofia a l’Escola Vedruna Vall de Terrassa (Barcelona) i professor associat de la Universitat de Barcelona, de la Universitat de Girona i Consultor de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat professor convidat a la Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (UMSNH) a la ciutat de Morelia (Mèxic) i ha realitzat estades d’investigació a les universitats de Colònia, Berlín i Jerusalem. Compta amb la publicació de diversos articles i recensions sobre autors moderns i de l’Idealisme alemany (Spinoza, Fichte, Kant, Hölderlin). És l’editor del volum col·lectiu Huérfanos de Sofía. Elogio y defensa de la enseñanza de la filosofía (2014) i del llibre Esquema, símbolo y tipo. Una aproximación al pensamiento de Kant (2022). És membre del Grup d’Estudis de Filosofia Clàssica Alemanya (GEFCA), vinculat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), codirector de la revista Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason i professor lector de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Guerra i pau al S. XX

2022-2023
Curs:Tercer
Semestre: 2n
Àmbit temàtic: Mon Actual
Nº d’hores de classe: 4
Nom del professor: Xavier Garí de Barbarà
Nom de l’assignatura: Guerra i pau al segle XX

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
Sovint el segle XX és conegut com el més violent i sanguinari de la Història i, en canvi, és el que més ha fet avançar els valors de la pau, la diplomàtica internacional, la justícia global, els processos de pau i els lideratges pacifistes i no violents en societats de tots els continents. De fet, és l’únic segle que ha sortit enfortir de totes les seves guerres, les quals han estat oportunitats de progrés de la Humanitat.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
1. Conèixer la història de violència, tirania, genocidi i bel·licisme del segle XX.
2. Descobrir la història de pau, de no violència, de reconciliació i de concòrdia sorgida en aquesta centúria.
3. Assumir l’existència de grans dictadors com Hitler, Mussolini o Stalin, però contrastar-los amb la notorietat de grans líders mundials com Gandhi, M.L.King o Mandela.
4. Conèixer els valors de la pau, la justícia i la reconciliació, i reconèixer les formes de violència i injustícia que poden brollar arreu si no es fa prevenció o s’actua d’una determinada manera.
Continguts:
1. El segle XX: el segle de les guerres (la Primera, la Segona, la Freda…), dels tirans (Hitler, Mussolini, Stalin, Pol Pot, Franco, Videla, Pinochet...) i dels genocidis (el nazi, el d’Armènia, el de Rwanda...).
2. El segle XX: els orígens del segle de la pau (el PBI, la SdN, el SIPRI o l’ONU)
3. La lluita contra les guerres en preguerra, durant la guerra i en les postguerres
4. Els moviments socials de la pau, el pacifisme.
Metodologia i activitats formatives:
L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del professor i les sessions pràctiques de lectura de textos, coneixement sobre autors i especialistes, i anàlisi de fonts.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
CASTAÑAR, J. Teoría e historia de la revolución noviolenta. Barcelona: Virus, 2013.
CASTAÑAR, J. Las revoluciones no violentas. Movimientos y teorías. Cáceres: Revolussia, 2020.
CORTRIGHT, D. (Ed.). Buscadors de la veritat. Veus per la pau i la no violència. Barcelona: ICIP-Angle, 2017
GLASS, C., Desertores. Una historia silenciada de la Segunda Guerra Mundial. Barcelona: Planeta, 2002.
GRANT, R.G., 1001 Batallas que cambiaron el curso de la Historia. Barcelona: Grijalbo, 2017.
HOBSBAWM, E. Guerra y paz en el siglo XXI. Madrid: Público, 2009.
LÓPEZ, M., MUÑOZ, F.A. (Eds.) Historia de la paz: tiempos, espacios y actores. Granada: Universidad de Granada, 2000.
PÉREZ TRIVIÑO, J.L. Los genocidios del siglo XX. Barcelona: UOC, 2017
SANMARTÍN, J. La violencia y sus claves. Barcelona: Ariel, 2013.
VEIGA, F., UCELAY DA CAL, E. La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría 1941-1991. Madrid: Alianza, 1997.

Xavier Garí de Barbarà (Barcelona, 1974), és doctor en Història Contemporània, professor de la Facultat d'Humanitats UIC-Barcelona, historiador investigador sobre Pau, Conflictes, Noviolència i Religions. Fundador de l'Associació Catalana d'Història de la Pau i del Centre d'Estudis de la Noviolència de Catalunya.

             Xavier Garí Xavier Garí de Barbarà (Barcelona, 1974), és doctor en Història Contemporània, professor de la Facultat d'Humanitats UIC-Barcelona, historiador investigador sobre Pau, Conflictes, Noviolència i Religions. Fundador de l'Associació Catalana d'Història de la Pau i del Centre d'Estudis de la Noviolència de Catalunya

Clima i Canvi Climàtic

Curs:2022-2023
Semestre: 2n
Àmbit temàtic: Ciència I Tecnologia
Nº d’hores de classe: 3
Nom del professor: Maria Rosa Soler i Duffour
Nom de l’assignatura: Clima i Canvi Climàtic

L’objectiu fonamental d’aquesta assignatura és donar a l’alumne un coneixement bàsic del sistema climàtic, que li ha de permetre entendre i analitzar les causes del canvi climàtic i els aspectes relacionats amb la seva evolució.
Descripció dels continguts
Definició de clima i components del sistema climàtic.
Balanç d’energia a escala planetària del sistema terra-atmosfera.
2.1 Radiació solar o radiació d’ona curta.
2.2 Radiació terrestre o radiació d’ona llarga. Efecte hivernacle.
2.3 Balanç radiatiu.
3. Forçaments i mecanisme de retroalimentació en el sistema climàtic.
     4. Alteracions del sistema climàtic: externes i internes.
     5. Canvis en el clima recent, evidències i previsions globals.
     6. Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic

Bibliografia:
1. Hartmann, Dennis L. Global Physical Climatology. Academic Press, 1994
2. IPCC, 2021: Climate Change 2021: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Masson-Delmotte, V., P. Zhai, A. Pirani, S.L. Connors, C. Péan, S. Berger, N. Caud, Y. Chen, L. Goldfarb, M.I. Gomis, M. Huang, K. Leitzell, E. Lonnoy, J.B.R. Matthews, T.K. Maycock, T. Waterfield, O. Yelekçi, R. Yu, and B. Zhou (eds.)]. Cambridge University Press.

3. Alonso Oroza, Sergio. ¿Hablamos de cambio climático? Bilbao : Fundación BBVA, 2012, 161 pp

             Mª Rosa Soler Maria Rosa Soler Duffour es professora de la facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Especialització Física de l’Atmosfera. Doctora en Física per la Universitat de Barcelona- Premi Extraordinari de Doctorat. Directora del Màster de Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Actualment jubilada. La meva labor com a docent i investigadora a la Universitat de Barcelona es pot veure resumida en els següents punts:
- Direcció i participació en projectes d’Investigació i Desenvolupament Nacionals i Internacionals guanyats en convocatòries públiques, 17.
- Direcció de projectes d’Investigació i Desenvolupament amb Empreses i Administracions, 47.
- Publicació d’articles científics en revistes internacionals indexades, 40.
- Realització d’informes tècnics per encàrrec, 39.
- Direcció de Tesis Doctorals, 10.
- Direcció de treballs de Màster, 20.

Història Catalunya Medieval

2022-2023
Curs:3º
Semestre: 2n
Àmbit temàtic: Història
Nº d’hores de classe: 6
Nom del professor: Jaume Vilaginés Segura
Nom de l’assignatura: Història de Catalunya. Edat Mitjana
Sortides o activitats que se suggereixen: Visita guiada al Museu Nacional de Catalunya (a la part de l’art romànic o a la de l’art gòtic)
Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)

El curs abasta un període decisiu en la història de Catalunya, que inclou la creació de l’àmbit territorial català i la configuració de l’entitat nacional. L’àmbit cronològic inclou set segles de l’època medieval, des del període de domini carolingi fins a la solució dels conflictes desencadenats en el segle XV. En aquest període de temps analitzarem la creació d’una entitat política independent, la formació d’una organització política i social feudal, la unió política amb Aragó, el creixement i l’expansió política i econòmica d’aquesta societat, a Occitània i a la Mediterrània i les crisis demogràfica, dinàstica i política dels segles XIV i XV, especialment les guerres civil i socials del segle XV.

Programa:

Els orígens: domini carolingi i primers comtes (segles IX-X)
El Principat de Barcelona (segle XI)
Formació de la Corona d’Aragó i expansió occitana (segle XII)
El temps de la gran expansió territorial i marítima (segle XIII)
Entre la plenitud i la decadència (segle XIV)
Crisis i guerra en la tardor medieval (segle XV)

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

Conèixer la història de Catalunya en els segles decisius de l’ Edat Mitjana
Conèixer els moment determinants de la creació de l’entitat territorial i nacional de Catalunya
Entendre la història com un instrument per comprendre el present
Entendre la història com una parcel.la del coneixement humà en contínua evolució
Conèixer les diferents fonts de la història: fonts narratives i documentals, arqueologia, art, numismàtica, toponímia, cartografia històrica,...
Comprendre el passat com una obra de totes les persones, que actuen de forma col.lectiva i individual
Continguts:

Els englobats en el Programa de la Matèria.
Els continguts abastaran una perspectiva global i integradora del coneixement del passat: els grups socials, el paper de la dona, l’evolució política i de les formes polítiques, les activitats productives, els hàbits alimentaris, el poblament i l’hàbitat, el paisatge, l’art i la cultura.

Metodologia i activitats formatives:

Exposicions orals del professor
Anàlisi de textos documentals i d’altres instruments d’anàlisi històrica: mapes, restes arqueològiques, objectes artístics,...
Visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (romànic i gòtic).

Bibliografia, recursos i material didàctic:

Presentacions audiovisuals
Recull de textos escollits
Bibliografia recomanada: Josep M. Salrach, El procés de feudalització. Segles III-XII, Barcelona (Edicions 62), 1987. Josep Fontana, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic (Eumo Editorial), 2014. Jesús Mestre (dir.), Diccionari d’història de Catalunya, Barcelona (Edicions 62), 1992. Jesús Mestre i Víctor Hurtado, Atles d’història de Catalunya, Barcelona (Edicions 62), 1995. Mercè Aventín i Josep M. Salrach, Història medieval de Catalunya, Barcelona (Pòrtic), 1998. Jordi Bolòs, Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, Barcelona (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), 2004, Jaume Vilaginés, El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental (segles X-XII), Barcelona (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), 2001 i Josep M. Salrach, Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil, Vic (Eumo editorial), 2013.

             Jaume Vilagines Jaume Vilaginés Segura es doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona. He publicat diversos llibres i nombrosos articles relacionats amb la història social, del paisatge i de l’alimentació; també, un altre tema d’estudi de la meva recerca, al qual he dedicat temps i esforços darrerament, ha estat la primera època de l’Orde del Temple a Catalunya i el sud de França. He treballat en l’àmbit geogràfic del Vallès, perquè m’incloc entre els partidaris que sostenen que la història local i comarcal és un element fonamental per entendre els grans processos històrics. També, darrerament he desenvolupat recerques enfocades a estudis prosopogràfics, de templers, de grans magnats i de personatges amb biografies aparentment poc rellevants. He estat docent catedràtic d’ensenyament secundari i també professor ocasional de la Universitat Pompeu Fabra.

Història Europa S. XIX i XX

2023-2024
Curs : 3er
Semestre: 2º
Campus BCN
Àmbit temàtic: Historia
Nº d’hores de classe: 9
Nom del professor: María Belén Cherubini Nom de l’assignatura:
Historia de Europa y el mundo atlántico en los siglos XIX-XX: la era de las revoluciones

Sortides o activitats que se suggereixen:
Al comienzo del curso se presentarán una selección de películas recomendadas. Se elegirá una para ver en común y se organizará una sesión de cine donde proyectaremos la película y debatiremos sobre la misma posteriormente.

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa:
La asignatura analizará algunos de los principales procesos históricos desarrollados en Europa y el mundo atlántico, con una perspectiva “global”, durante el “largo siglo XIX”. En ese sentido, se tomará como principal eje conductor los procesos revolucionarios que transcurrieron entre 1789 y las primeras décadas del siglo XX.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Adquirir una noción general de los procesos históricos más relevantes que atravesaron la historia europea y atlántica entre 1789 y principios del siglo XX.
Manejar con claridad el concepto de revolución y como ha sido utilizado por las distintas tendencias historiográficas.
Lograr comprender los procesos analizados por fuera del marco de los actuales estados nacionales y sus fronteras, visualizando un mundo que aún no era como es ahora y que debe ser analizado por lo que fue entonces y no por lo que sería después.
Analizar fuentes primarias y secundarias que sean relevantes para la comprensión de estos procesos: documentos históricos, mapas, imágenes, cine, etc.

Continguts:
Presentación e introducción al curso. Análisis del concepto de “revolución”.
La “Era de las revoluciones” y la disolución del Antiguo Régimen. Panorama general. El fenómeno de la Ilustración.
Las revoluciones “atlánticas”, parte I: revolución norteamericana, revolución francesa y revolución haitiana.
Las revoluciones “atlánticas”, parte II: la crisis de la monarquía en España. Las revoluciones hispanoamericanas y las Cortes de Cádiz.
Las revoluciones “atlánticas”, parte III: las “guerras de independencia” (Estados Unidos, España, Hispanoamérica).
La restauración monárquica. El Congreso de Viena. Las revoluciones liberales.
La “Era del imperio” y el surgimiento de la burguesía liberal. Orígenes del movimiento obrero.
La Primera Guerra Mundial. Naciones y nacionalismo.
La Revolución Rusa: antecedentes, desarrollo y principales consecuencias.
Metodologia i activitats formatives:
Las clases comenzarán siempre con un breve repaso de lo visto en la clase anterior. Habrá una exposición de la docente de unos 15’-20’. Luego de la exposición se dará lugar a preguntas y respuestas de los estudiantes. Posteriormente se planteará una actividad en grupos de unos 15’ y se finalizará la clase con una puesta en común de 10’-15’ minutos y un cierre-conclusiones del tema abordado.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Bibliografía general:
Fontana, Josep. El siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914. Barcelona: Crítica, 2017.
Hobsbawn, Eric. Triología eras: La era de la revolución, 1789-1848; La era del capital, 1848-1875; La era del Imperio, 1875-1914. Barcelona: Crítica, 2014.
Lynch, John. Las revoluciones hispanoamericanas (1808-1926). Barcelona: Ariel Historia, ed. 2004.
Portillo Valdés, José María. Crisis atlántica. Autonomía e independencia en la crisis de la monarquía hispánica. Madrid: Fundación Carolina, Centro de Estudios Hispánicos e Iberoamericanos, Marcial Pons, 2006.
Bibliografía optativa:
Bloch, Marc. Introducción a la historia. México: Fondo de Cultura Económica, 2000.
Recursos didácticos:
Al comenzar el curso, se entregará una lista de películas recomendadas que permitirán tomar contacto con las distintas épocas y temáticas que se analizan.
La docente facilitará una selección de fuentes documentales, cartográficas o audiovisuales a lo largo de las clases.

             Belen Querubini María Belén Cherubini es profesora en Historia por la Universidad Nacional de Luján, Máster en "Europa y el Mundo Atlántico: poder, cultura, sociedad" por la Universidad del País Vasco y Doctora en Historia por la Universitat Pompeu Fabra. Como investigadora, desde 2018 es miembro del GRIMSE (Grup de Recerca en Imperis, Metròpolis i Societats Extraeuropees) y ha colaborado en distintos proyectos de la Universidad Nacional de Luján, de la Universitat Pompeu Fabra y de la Casa de Velázquez. Es parte del equipo editorial de la revista "Illes i Imperis" desde 2018 y se desempeña como Secretaria Editorial de la misma desde finales de 2020. Sus principales líneas de trabajo son los ejércitos coloniales hispanoamericanos en el contexto de la crisis del imperio español y las guerras de independencia.

Hª Idees politiques

Campus de l’Experiència
2023-2024
Curs:3º
Semestre: 2n
Àmbit temàtic: Filosofia
Nº d’hores de classe: 7/8
Nom del professor: Albert Moya
Nom de l’assignatura: Història de les idees polítiques

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa:
L’assignatura es planteja com un exercici reflexiu de clares implicacions pràctiques, que permet reflexionar sobre algunes de les idees que han fonamentat la construcció moderna de les societats polítiques tal com les coneixem avui.
L'assignatura es presenta així, com un curs sobre qüestions polítiques i socials que marquen el món contemporani a partir de la seva fonamentació històrica i el seu desenvolupament pràctic en les societats occidentals. Totes aquestes reflexions s'abordaran a partir d'autors i textos que constitueixen referents ineludibles de cadascuna de les qüestions plantejades.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
L’assignatura busca oferir una visió el més exhaustiva possible d’algunes problemàtiques polítiques mostrant les respostes que n’han donat els seus principals impulsors, així com dels debats que aquestes han suscitat en el context acadèmic i social. Partint d’aquesta base conceptual, l’alumnat haurà de ser capaç de formarse una opinió crítica, coherent i ben fonamentada de les qüestions plantejades i poder-ne explicitar la seva aplicabilitat social i pràctica.
Continguts:
1. Sobre la naturalesa de la política. Dels models de sociabilitat natural a les doctrines contractualistes de la modernitat.
2. Liberalisme, socialisme i democràcia.
3. Teopolítica, messianisme i mitologia política.
4. Poder i resistència.

Metodologia i activitats formatives: Classes magistrals combinades amb debats i col·loquis sobre els temes abordats.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Bibliografia general

CRUZ PRADOS, A. Filosofía política. Navarra, Eunsa, 2009.
MELLÓN, J.A. TORRENS, X. (Ed.) Ideologías y movimientos políticos contemporáneos. Madrid: Tecnos, 2006.
PETRUCCIANI, S. Modelos de filosofía política. Madrid: Amorrortu, 2008.
QUESADA, F. (ed.) Ciudad y ciudadanía. Madrid: Trotta, 2008.
SABINE, G. Historia de la teoría política. México: FCE, 2017.
TOUCHARD. J. Historia de las ideas políticas. Madrid: Tecnos, 2006.
VALLESPÍN, F. (ed.) Historia de la Teoría Política. Vol.6. Madrid: Alianza, 1990.

Bibliografía específica

ARENDT, H. La condición humana. Barcelona: Paidós, 1998.
ARENDT, H. Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Alianza, 2006.
ARENDT, H. ¿Qué es la política? Barcelona: Paidós, 1998.
CASSIRER, E. El mito del Estado. México: FCE 2004.
DUCH, LL. Religión y política, Barcelona: Fragmenta, 2014.
SARTORI, G. La democracia en treinta lecciones. Madrid: Taurus, 2009.
SCHMITT, C. Catolicismo romano y forma política, Madrid: Tecnos 2011.
SCRUTON, R. Pensadores de la nueva izquierda. Madrid: Rialp, 2017.
STRAUSS, L. ¿Qué es filosofía política? y otros ensayos. Madrid: Alianza, 2014.
TAYLOR, CH. El Multiculturalismo y la política del reconocimiento. México, FCE, 2009.

             Albert Moya Albert Moya Ruiz Doctor europeu en filosofia per la Universitat Ramon Llull (URL) i expert en els àmbits d’Estètica i teoria de les arts. Es professor Contractat Doctor i actualment ocupa el càrrec de Vicedegà de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya de la que és professor d'Estètica i de Filosofia contemporània. Imparteix també docència a les facultats de Comunicació i Psicologia de la mateixa universitat. Les seves línies de recerca principals són l'estètica i la teoria de l'art contemporani, la filosofia política i les humanitats mèdiques.