Campus de la Experiencia

Guies docents Segón curs 2023-24

Mitologia

2023/2024
Curs : 2n
Semestre 1er
Àmbit temàtic Literatura/Història
Nº d’hores de classe: 4
Sortides o activitats que se suggereixen:
Al llarg del curs, la professora suggerirà les activitats culturals que poden enriquir allò desenvolupat durant el curs.
Nom del professor Alexandra Guzmán Almagro

Nom de l’assignatura;
Mitologia clàssica, tradicions i valors

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa:
Els mites clàssics són eterns. Des dels seus orígens com a mode d’explicació del món i de l’home antic, la seva força simbòlica ha traspassat les diferents èpoques i han estat presents en l’art i la cultura Occidental. En el curs analitzarem alguns dels mites més famosos de l’Antiguitat i farem un recorregut per la seva gènesi i les seves interpretacions posteriors.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Capacitat de contextualitzar una manifestació cultural de l’Antiguitat en l’espai i el temps.
Capacitat d’identificar alguns mites de gran repercussió a la tradició occidental.
Capacitat d’anàlisi i síntesi.
Continguts:
Mite i logos: el mite com a explicació i com a símbol.
Els mites de creació: La Cosmogonia
Els mites de representació del Món: El rapte de Prosèpina i les “metamorfosis”.
Els mites d’identitat: Prometeu i Hèrcules
Els mites fundacionals: De Teseu a Enees.
Metodologia i activitats formatives:
L’assignatura dissenyada per a que les metodologies i les activitats associades puguin ser desenvolupades tant de forma presencial com online.
Metodologies
Activitat
Teòrico expositives

Visionat de vídeo, seguiment de la sessió amb PowerPoint i d’altres materials audiovisuals (podcasts)
Pràctiques

-Lectura de textos tant de forma autònoma com grupal.
-Anàlisi de textos i imatges
- Debat (presencial o a través de fòrum online)

Bibliografia, recursos i material didàctic:
A principi de curs, es posarà a disposició de l’alumnat un dossier de textos que es treballaran a les sessions de mitologia. Al llarg del curs, es facilitaran recursos relatius als continguts específics.
Bibliografia
Graves, R. Los mitos griegos, (vv. edd.)
Grimal, P. Diccionario de mitologia griega y romana. Madrid, Gredos (var. ed.)
MARTIN, René (coord.): Diccionario Espasa de mitología griega y romana, 2005: https://archive.org/details/martinrenecoord.diccionariodemitologiagriegayromana2005
Harrauer, C., Diccionario de mitología griega y romana: con referencias sobre la influencia de los temas y motivos antiguos en las artes plásticas, la literatura y la música de Occidente hasta la actualidad. Barcelona, Herder, 2008.
Moormann, E.M. De Acteón a Zeus: temas de mitología clásica en literatura, música,artes plásticas y teatro. Madrid, Akal, 1997.

Recursos a Internet

THEOI: www.theoi.com

Alejandra Guzmán es doctora en Filología Clásica, con Mención Europea y Premio extraordinario de Doctorado, por la Universitat de Barcelona con una specializzazione en Arqueología e Historia Antigua en la Università di Roma "Tor Vergata". Actualmente es profesora agregada en el Departamento de Filología Clásica, Románica y Semítica de dicha universidad y catedrática acreditada por la Agència de Qualitat Universitària de Cataluña. Es autora de más de cincuenta publicaciones entre artículos científicos y libros, e investigadora principal del proyecto Escrito para los dioses: epigrafía y religión en el Mundo Romano y del proyecto EIDEA (Estratègies d'Innovació Docent per a l'Ensenyament de l'Antiguitat). Ha sido docente en la UNED, la Universitat Oberta de Catalunya y la Universitat Internacional de Catalunya (hasta la fecha), y, entre las estancias en centros internacionales, ha sido fellow del Warburg Institute (Londres, UK) e investigadora en el Scaliger Institute (Leiden, Holanda) y la Johns Hopkins University (USA).

Art del Renaixement i del Barroc

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:1º
Àmbit temàtic: Història de l'Art
Nom de la asignatura:
L’Art del Renaixement i del Barroc
Nº d’hores de classe: Marta C: 3h, Blanca R: 4h. Total 7 h
Nom del professor:   Marta Crispi i Blanca Reguant

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
Aquesta assignatura presenta els dos grans corrents artístics que recorren l’Edat Moderna a Occident i que prenen el cànon de bellesa de l'Antiguitat Clàssica com a punt de referència: el Renaixement i el Barroc. Analitzarem algunes de les obres més representatives de l’arquitectura, l’escultura i la pintura del Renaixement i del Barroc des d’una perspectiva global que abasti l’art que es realitzava a Itàlia, Espanya i es farà referència també als Països Baixos, França i Anglaterra. El temari pretén dotar a l’alumnat de les principals eines per a accedir a una lectura profunda de les imatges artístiques.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Competències transversals:
1. Buscar, seleccionar i processar informació i gestionar fonts històriques i iconogràfiques de manera eficaç.
2. Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.
3. Comprendre la interrelació entre història, literatura, art i pensament.
4. Transmetre de manera oral i escrita els coneixements adquirits.

Competències específiques:
1. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.
2. Comprendre i interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.
3. Analitzar a nivell formal les obres d'art. Conèixer els principis més importants que les regeixen.

Resultats de l'aprenentatge:
L’alumne tindrà les eines per:
1. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.
2. Interpretar interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.
3. Analitzar a nivell formal les obres d'art. Conèixer els principis més importants que les regeixen.
Continguts:
Les claus de l’art renaixentista. L’arquitectura
Escultura del Renaixement
La pintura del Renaixement: de Masaccio a la pintura veneciana
Les claus de l’art Barroc. L’arquitectura
Monogràfic: La capella Sixtina i les estances vaticanes de Rafael
Bernini: escenògraf i escultor.
L’edat d’or de la pintura europea: Caravaggio, Carracci, Guido Reni, Velázquez, Rembrandt, Rubens.

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia d’ensenyament està basada en sessions teòriques. Durant el curs, es facilitaran materials i recursos en format digital a través del campus virtual. Aquestes eines serveixen de suport a les classes i també permeten ampliar la informació treballada de manera que l’alumnat pugui aportar les seves opinions al curs, generant debat i enriquint els coneixements del grup.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Renaixement
Baxandall, Michael (2000). Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento (4ª ed.). Barcelona: Gustavo Gili.
Benevolo, Leonardo (1988). Historia de la arquitectura del Renacimiento : la arquitectura clásica : del siglo XV al siglo XVIII (3ª ed.). Barcelona: Gili.
Blunt, Anthony (1985). Teoría de las artes en Italia : 1450-1600 (4ª ed.). Madrid: Cátedra.
Chastel, André (1991). Arte y humanismo en Florencia en tiempos de Lorenzo el Magnífico . Madrid: Cátedra.
Chastel, André (1966). El Gran taller de Italia : 1460-1500. Aguilar.
Garriga, Joaquim (1983). Renacimiento en Europa. Barcelona: Gili.
Hale, J.R (cop. 1996). La Civilización del Renacimiento en Europa, 1450-1620 . Barcelona: Crítica.
Heydenreich, Ludwig Heinrich (DL 1999). Arquitectura en Italia : 1400-1600 (3a ed.). Madrid: Cátedra.
Harbison, Craig (1995). The Art of the Northern Renaissance. Everyman Art Library.
Heydenreich, Ludwig Heinrich (cop. 1974 ). La Época de los genios : renacimiento italiano 1500-1540 . Madrid: Aguilar.
Murray, Peter (1995). El Arte del Renacimiento (2ª ed.). Barcelona [etc.]: Destino [etc.].
PARTRIDGE, Loren (2007). El Renacimiento en Roma . Madrid: Akal.
Pommier, Édouard (2007). L'invenzione dell'arte nell'Italia del Rinascimento. Einaudi.
Pope-Hennessy, John (1989 ). La Escultura italiana en el renacimiento ([3ª ed.]). Madrid: Nerea.
Wittkower, Rudolf. (1995). Los Fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo. Madrid: Alianza.
Wittkower, Rudolf. (1979). Sobre la arquitectura en la Edad del Humanismo : ensayos y escritos. Barcelona: Gustavo Gili.

Barroc

Bérchez, Joaquín; Gómez Ferrer, Mercedes (1996). El arte del Barroco. Madrid: Cambio 16.
Blunt, Anthony (1977). Arte y arquitectura en Francia, 1500-1700. Cátedra.
Blunt, Anthony (1982 ). Borromini. Madrid: Alianza.
Borsi, Franco (cop. 1998). Bernini . Madrid: Akal.
Borsi, Franco (1980). Bernini arquitecto. Electa.
Boucher, Bruce (1999 . La Escultura barroca en Italia . Barcelona: Destino [etc.].
Bustamante García, Agustín (1993 ). EL Siglo XVII : clasicismo y barroco . [S.l.]: Sílex.
Checa, Fernando; Morán, José Miguel (2001). El barroco. Itsmo.
Fernández Arenas, José (DL 1983 ). Barroco en Europa . Barcelona: Gustavo Gili.
Francastel, Pierre (1987). Arte, arquitectura y estética en el siglo XVIII. Madrid: Akal.
Griseri, Andreina (1967). La metamorfosi del barocco. Einaudi.
Haskell, Francis (1984). Patronos y pintores. Arte y sociedad en la Italia del Barroco. Cátedra.
Hibbard, Howard (1982 ). Bernini . Madrid: Xarait.
Martín González, Juan José (cop. 1991 ). Escultura barroca en España : 1600-1770 (2ª ed.). Madrid: Cátedra.
Nava Cellini, Antonia (1982 ). La Scultura del Seicento . Torino: UTET.
Norberg Schulz, Cristian (1972). Arquitectura barroca. Aguilar.
Pérez Sánchez, Alfonso E (cop. 1992 ). Pintura barroca en España : 1600-1750 . Madrid: Cátedra.
Schama, Simon (2002 ). Los Ojos de Rembrandt . Barcelona: Plaza & Janés.
Tapié, Victor Lucien (1991 ). Barroco y clasicismo (4ª ed.). Madrid: Cátedra.
Wittkower, Rudolf (1979 ). Arte y arquitectura en Italia : 1600-1750 . Madrid: Cátedra.
Wittkower, Rudolf (1990 ). Gian Lorenzo Bernini : el escultor del barroco romano. Madrid: Alianza.

barcelonines (1888-1936)”, dins el grup de recerca GRHAD (Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny).
.

             Marta Crispí i Blanca Reguant Marta Crispí Canton. Doctora en Història de l’Art per la UAB, Màster en Museologia per la Universidad de Alcalá de Henares. És professora del Grau d'Humanitats y del Màster Universitari en Gestió Cultural de la UIC. Forma part del grup de recerca GRHAD (Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny) i és investigadora del projecte subvencionat pel Ministeri de Cultura: “Freilas. Las mujeres en las órdenes militares y hospitalarias en la Corona de Aragón (siglos XII-XVI)”. Les seves línies de recerca són art gòtic català, monacat femení i, iconografia religiosa

Blanca Reguant Montiel. Graduada en Humanitats i Estudis Culturals per UIC Barcelona (2019) i Màster en Govern i Cultura de les Organitzacions per Universidad de Navarra (2020). Actualment ajudant d’investigació a la Facultat d’Humanitats UIC Barcelona i doctoranda amb la tesi “La presència de la dona artista a les exposicions


Història de la Música

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:1er
Àmbit temàtic:Història de la música: de l’antiguitat al S.XXI
Nº d’hores de classe: 7+2:9 ( Auditori/Audición 16 noviembre)
Nom del professor:   Josep Miquel Mindán Seuba

Nom de l’assignatura Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
Al llarg de l’evolució de la cultura occidental la música ha jugat un paper molt important. Des dels filòsofs clàssics fins als grans pensadors del nostre temps podem trobar reflexions sobre com la música ha esdevingut (i esdevé) una disciplina artística importantíssima per a conèixer el món interior de l’ésser humà. Ens proposem fer un recorregut pels principals períodes de la història de la música occidental (renaixement, barroc, classicisme, romanticisme, avantguardes, etc) tot analitzant les obres més importants i els compositors més significatius. Amb les dues sortides que realitzarem podem experimentar en directe com sentim i percebem en la actualitat obres composades en èpoques anteriors i com han superat el pas del temps.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
1.- Adquirir una escolta activa i crítica davant qualsevol fet musical
2.- Conèixer els principals períodes de la història de la música occidental, els seus compositors més representatius i les seves obres més importants
3.- Poder relacionar els diferents estils musicals amb altres fets històrics i relacionar-los amb la seva recepció en l’actualitat.
4.- Fomentar l’hàbit de “consumir” i “produir” música
Continguts:
1a Sessió Antiguitat i Edat Mitjana
2a Sessió Renaixement
3a Sessió Barroc
4a Sessió Classicisme
5a Sessió Romanticisme
6a Sessió Avantguardes

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia està basada en la participació de l’alumne a classe. A partir del marc de treball que presenta el professor el grup classe anirà modelant el desenvolupament de la sessió segons els seus coneixements previs, experiències en altres disciplines i aportacions subjectives.
A cada sessió s’exposaran les principals característiques del període històric que es treballi. També es proposaran alguns fets històrics rellevants per tal de contextualitzar-ho. S’oferirà una llista dels compositors i les obres més representatives i s’acabarà amb una audició comentada on es pugui exemplaritzar tot el que s’ha esmentat anteriorment.
Les sessions acabaran amb propostes de treball fora de l’aula per tal d’ampliar el treball de manera voluntària.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Atlas de Música Vol.1 y 2; Michels, Ulrich; Alianza Editorial 1982
Historia de la Música Occidental Vol.1 y 2; Grout, Donald Jay i Palisca, Claude V; Alianza Editorial 1984
Sobre la bellesa musical; Hanslick, Eduard; Accent-19 2010
L’estètica de la música; Polo, Magda; Editorial UOC 2007
Poètica musical; Stravinsky, Igor; Accent Editorial 2008
Camí cap a la Nova música; Webern Anton; Antoni Bosch editor 1982
De Madona al canto gregoriano; Cook, Nicholas; Alianza Editorial 2012
Inteligencia Musical; Pirfano, Iñigo; Plataforma Editorial 2013
El mito del maestro; Lebrecht Norman; Acento Ediciones 1997

Sistemes i criteris d'avaluació:
Es tindrà en compte l’assistència, la participació activa a classe i el treball fora de l’aula.

             José Miquel Mindàn Vera Josep Miquel Mindán Seuba és diplomat com a mestre d’educació musical a la UAB, ha estudiat direcció coral a l’ESMUC(Escola Superior de Música de Catalunya) i ha cursat un bachellor al Wien Konservatorium Privatuniversität de Viena en direcció d’orquestra. Ha dirigit diverses formacions corals i orquestrals del nostre país i ha treballat en produccions internacionals a Alemanya, Àustria i Itàlia.En l'actualitat és director musical de la Jove Orquestra Simfònica de l'Anoia i la Simfònica Tekhné, el cor Contrapunto Vocale i la coral Ginesta i és director musical de les produccions de La Traviata i la Flauta Màgica amb amb Òpera popular de Barcelona al Palau de la música catalana.

Química a la cuina

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:1er
Àmbit temàtic: Química
Nº d’hores de classe: 5
Nom del professor:   Santiago Grijalvo
Visitas :El IQAC podría recibir visitas
Asignatura:
La quimica a la cuina
Presentació
La química i la cuina són dues disciplines que semblen estar separades, però en realitat estan intrínsecament vinculades. Darrere de cada plat i sorprenent transformació culinària hi ha els fascinants principis químics que donen vida a la cuina. El curs “Química a la Cuina” té com a objectiu explorar aquesta connexió, brindant als estudiants una perspectiva única i emocionant sobre la ciència darrere dels fogons.
Aquest curs, els estudiants s'embarcaran en un apassionant viatge a través dels fonaments de la química aplicats a la cuina. Des dels conceptes bàsics de la química dels aliments fins a les reaccions químiques que tenen lloc durant la preparació dels plats, els estudiants descobriran com aquestes interaccions moleculars afecten el sabor, el color i la textura dels aliments.
En última instància, aquest curs no només cerca brindar coneixements teòrics, sinó també fomentar l'experimentació i la creativitat a la cuina. A través d'activitats pràctiques, els estudiants tindran l'oportunitat d'aplicar els conceptes apresos i de desenvolupar habilitats culinàries basades en els principis químics.

Competències
• Comprendre els principis bàsics de la química relacionada amb la cuina.
• Reconèixer i explicar les reaccions químiques que tenen lloc durant la preparació d'aliments
• Identificar les propietats químiques dels ingredients i com afecten les transformacions culinàries
• Entendre els canvis, tant físics com químics, que es produeixen als aliments durant els processos de cocció i de transformació en altres.
• Desenvolupar habilitats per experimentar i explorar noves tècniques culinàries basades en principis químics

Continguts
• Presentació del curs i els conceptes bàsics de química rellevants per a la cuina
• Principis de la química dels aliments
• Interaccions moleculars a la cuina
• Reaccions químiques fonamentals a la cuina com la caramel·lització i la maillardització
• Efecte de les reaccions químiques en el sabor, color i textura dels aliments
• La ciència de la fermentació
• Efecte de la temperatura a la textura i l'estructura dels aliments
• Fonaments de les emulsions i escumes

Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l’aula

Sistemes i criteris d'avaluació
Es realitzaran activitats a classe

Bibliografia i recursos

- Claudi Mans. La Química en la Cocina. Una inmersión rápida. (2018) Tibidabo Ediciones
- Fundació Alicia (Alimentació i Ciència; https://alicia.cat)
- Science & Cooking: From Haute Cuisine to Soft Matter Science (chemistry). Harvard University

             Santiago Grijalvo Santiago Grijalvo es licenciado en Ciencias Químicas por la Universidad Autónoma de Madrid. En 2003 se trasladó a Barcelona para comenzar sus estudios de doctorado en el campo de la Química Combinatoria. Después de un breve paso por la industria, su carrera investigadora está enfocada en el área de la nanomedicina, especialmente en el diseño de nuevos nanomateriales para el tratamiento de enfermedades neurodegenerativas

Els tresors de la literatura catalana

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:1er
Àmbit temàtic: Literatura
Nº d’hores de classe: 8
Nom del professor: Vicenç Villatoro Lamolla

Presentació
La cultura catalana és una de les cultures fundacionals d’Europa i la seva literatura -plena de tresors, sovint desconeguts- és una mostra de creativitat i talent equiparable a la de les nostres arts no verbals (Gaudí, Miró, Dalí, Tàpies, Gerhard, Casals). Totes elles comparteixen i provenen d’una herència cultural comuna, que és el que dóna autenticitat i personalitat pròpia a la nostra aportació a la cultura universal. Un tresor de la literatura no és tant sols allò que explica la història d’una cultura o d’un país, és també la recerca d’aquells textos de qualsevol època que encara avui ens pot venir de gust llegir, perquè encara ens emocionen, ens ensenyen o ens complauen.
Sis sessions d’una hora més una sessió final de dues hores amb lectura de poemes seleccionats per part del professor.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
En aquesta assignatura oferim una breu introducció a la literatura catalana i, molt especialment, a algunes de les obres que en són més rellevants així com també les seves relacions amb els coetanis d’ altres literatures del món occidental.

Objectius:
a) que els alumnes entrin en contacte directe amb un nombre determinat de textos que siguin de qualitat literària indiscutible i, a la vegada, molt representatius dels diferents corrents i èpoques o de les diverses modalitats de la creació literària.
c) que els alumnes coneguin els recursos bàsics existents -bibliogràfics, documentals i virtuals- per a l'estudi de la literatura catalana
d) que els alumnes troben en la literatura catalana de tots els temps aquells textos que encara avui poden emocionar i ser de lectura plaent per a un lector contemporani.

Continguts
Introducció. Els orígens. Ramon Llull, la paraula il·luminada.
Les cròniques de Jaume I, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós i Bernat Desclot.
Ausiàs March. El gran poeta europeu del segle XV.
Tirant lo Blanc, “el mejor libro del mundo” (Miguel de Cervantes).
La represa. Aribau. Verdaguer. Guimerà. La narrativa.
La plena modernitat. Joan Maragall. El Cant Espiritual. L?oda a Espanya i l’Oda Nova a Barcelona.
El món creatiu de la preguera. Una societat moderna. El trauma de la guerra civil. Joan sales i Incerta Glòria.
La gran literatura de la postguerra: Rodoreda, Pla, Villalonga, Espriu. Una pinzellada sobre el present.

Metodologia i activitats formatives:
Mètode expositiu, facilitant materials bibliogràfics.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
RIQUER, Martí de; COMAS, Antoni i MOLAS, Joaquim (dir.) (1980-1988): Història de la literatura catalana (11 volums). Ariel.
CARBONELL, A; ESPADALER, A. M.; LLOVET, J. i TAYADELLA, A. (1979): Literatura catalana dels inicis als nostres dies . EDHASA.
FUSTER, Joan (1988): Literatura catalana contemporània. Curial.
BROCH, Àlex (dir.) (2008): Diccionari de la literatura catalana . Enciclopèdia Catalana.

www.escriptors.cat.
www.enciclopedia.cat

             Vicenç Villatoro Vicenç Villatoro Lamolla (Terrassa, 1957). Soc escriptor i periodista. Com a escriptor ha publicat una seixantena de llibres de diversos gèneres, especialment de narrativa, pels quals he rebut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Alguns d'aquests llibres han estat traduïts al castellà, al francès, a l'italià i a l'alemany. Com a periodista, he dirigit les seccions de cultura de El Correo Catalán i TV· i he estat director del diari Avui i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio). Col·laboro i he col·laborat com a articulista d'opinió en els principals mitjans de comunicació.

Art del Renaixement i del Barroc

Campus de l’Experiència
Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:1º
Àmbit temàtic: Història de l'Art
Nom de la asignatura:
L’Art del Renaixement i del Barroc
Nº d’hores de classe: 3 teóricas
Nom del professor:   Marta Crispi y Blanca Reguant

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
Aquesta assignatura presenta els dos grans corrents artístics que recorren l’Edat Moderna a Occident i que prenen el cànon de bellesa de l'Antiguitat Clàssica com a punt de referència: el Renaixement i el Barroc. Analitzarem algunes de les obres més representatives de l’arquitectura, l’escultura i la pintura del Renaixement i del Barroc des d’una perspectiva global que abasti l’art que es realitzava a Itàlia, Espanya i es farà referència també als Països Baixos, França i Anglaterra. El temari pretén dotar a l’alumnat de les principals eines per a accedir a una lectura profunda de les imatges artístiques.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Competències transversals:
1. Buscar, seleccionar i processar informació i gestionar fonts històriques i iconogràfiques de manera eficaç.
2. Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.
3. Comprendre la interrelació entre història, literatura, art i pensament.
4. Transmetre de manera oral i escrita els coneixements adquirits.

Competències específiques:
1. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.
2. Comprendre i interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.
3. Analitzar a nivell formal les obres d'art. Conèixer els principis més importants que les regeixen.

Resultats de l'aprenentatge:
L’alumne tindrà les eines per:
1. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.
2. Interpretar interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.
3. Analitzar a nivell formal les obres d'art. Conèixer els principis més importants que les regeixen.
Continguts:
Les claus de l’art renaixentista. L’arquitectura
Escultura del Renaixement
La pintura del Renaixement: de Masaccio a la pintura veneciana
Les claus de l’art Barroc. L’arquitectura
Monogràfic: La capella Sixtina i les estances vaticanes de Rafael
Bernini: escenògraf i escultor.
L’edat d’or de la pintura europea: Caravaggio, Carracci, Guido Reni, Velázquez, Rembrandt, Rubens.

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia d’ensenyament està basada en sessions teòriques. Durant el curs, es facilitaran materials i recursos en format digital a través del campus virtual. Aquestes eines serveixen de suport a les classes i també permeten ampliar la informació treballada de manera que l’alumnat pugui aportar les seves opinions al curs, generant debat i enriquint els coneixements del grup.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Renaixement
Baxandall, Michael (2000). Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento (4ª ed.). Barcelona: Gustavo Gili.
Benevolo, Leonardo (1988). Historia de la arquitectura del Renacimiento : la arquitectura clásica : del siglo XV al siglo XVIII (3ª ed.). Barcelona: Gili.
Blunt, Anthony (1985). Teoría de las artes en Italia : 1450-1600 (4ª ed.). Madrid: Cátedra.
Chastel, André (1991). Arte y humanismo en Florencia en tiempos de Lorenzo el Magnífico . Madrid: Cátedra.
Chastel, André (1966). El Gran taller de Italia : 1460-1500. Aguilar.
Garriga, Joaquim (1983). Renacimiento en Europa. Barcelona: Gili.
Hale, J.R (cop. 1996). La Civilización del Renacimiento en Europa, 1450-1620 . Barcelona: Crítica.
Heydenreich, Ludwig Heinrich (DL 1999). Arquitectura en Italia : 1400-1600 (3a ed.). Madrid: Cátedra.
Harbison, Craig (1995). The Art of the Northern Renaissance. Everyman Art Library.
Heydenreich, Ludwig Heinrich (cop. 1974 ). La Época de los genios : renacimiento italiano 1500-1540 . Madrid: Aguilar.
Murray, Peter (1995). El Arte del Renacimiento (2ª ed.). Barcelona [etc.]: Destino [etc.].
PARTRIDGE, Loren (2007). El Renacimiento en Roma . Madrid: Akal.
Pommier, Édouard (2007). L'invenzione dell'arte nell'Italia del Rinascimento. Einaudi.
Pope-Hennessy, John (1989 ). La Escultura italiana en el renacimiento ([3ª ed.]). Madrid: Nerea.
Wittkower, Rudolf. (1995). Los Fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo. Madrid: Alianza.
Wittkower, Rudolf. (1979). Sobre la arquitectura en la Edad del Humanismo : ensayos y escritos. Barcelona: Gustavo Gili.

Barroc

Bérchez, Joaquín; Gómez Ferrer, Mercedes (1996). El arte del Barroco. Madrid: Cambio 16.
Blunt, Anthony (1977). Arte y arquitectura en Francia, 1500-1700. Cátedra.
Blunt, Anthony (1982 ). Borromini. Madrid: Alianza.
Borsi, Franco (cop. 1998). Bernini . Madrid: Akal.
Borsi, Franco (1980). Bernini arquitecto. Electa.
Boucher, Bruce (1999 . La Escultura barroca en Italia . Barcelona: Destino [etc.].
Bustamante García, Agustín (1993 ). EL Siglo XVII : clasicismo y barroco . [S.l.]: Sílex.
Checa, Fernando; Morán, José Miguel (2001). El barroco. Itsmo.
Fernández Arenas, José (DL 1983 ). Barroco en Europa . Barcelona: Gustavo Gili.
Francastel, Pierre (1987). Arte, arquitectura y estética en el siglo XVIII. Madrid: Akal.
Griseri, Andreina (1967). La metamorfosi del barocco. Einaudi.
Haskell, Francis (1984). Patronos y pintores. Arte y sociedad en la Italia del Barroco. Cátedra.
Hibbard, Howard (1982 ). Bernini . Madrid: Xarait.
Martín González, Juan José (cop. 1991 ). Escultura barroca en España : 1600-1770 (2ª ed.). Madrid: Cátedra.
Nava Cellini, Antonia (1982 ). La Scultura del Seicento . Torino: UTET.
Norberg Schulz, Cristian (1972). Arquitectura barroca. Aguilar.
Pérez Sánchez, Alfonso E (cop. 1992 ). Pintura barroca en España : 1600-1750 . Madrid: Cátedra.
Schama, Simon (2002 ). Los Ojos de Rembrandt . Barcelona: Plaza & Janés.
Tapié, Victor Lucien (1991 ). Barroco y clasicismo (4ª ed.). Madrid: Cátedra.
Wittkower, Rudolf (1979 ). Arte y arquitectura en Italia : 1600-1750 . Madrid: Cátedra.
Wittkower, Rudolf (1990 ). Gian Lorenzo Bernini : el escultor del barroco romano. Madrid: Alianza.

             Marta Crispi Marta Crispí Canton. Doctora en Història de l’Art per la UAB, Màster en Museologia per la Universidad de Alcalá de Henares. És professora del Grau d'Humanitats y del Màster Universitari en Gestió Cultural de la UIC. Forma part del grup de recerca GRHAD (Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny) i és investigadora del projecte subvencionat pel Ministeri de Cultura: “Freilas. Las mujeres en las órdenes militares y hospitalarias en la Corona de Aragón (siglos XII-XVI)”. Les seves línies de recerca són art gòtic català, monacat femení i, iconografia religiosa Blanca Reguant Montiel. Graduada en Humanitats i Estudis Culturals per UIC Barcelona (2019) i Màster en Govern i Cultura de les Organitzacions per Universidad de Navarra (2020). Actualment ajudant d’investigació a la Facultat d’Humanitats UIC Barcelona i doctoranda amb la tesi “La presència de la dona artista a les exposicions barcelonines (1888-1936)”, dins el grup de recerca GRHAD (Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny).

Estat i constitució

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:1er
Àmbit temàtic: Dret
Hores de classe: 6
Nom del professor:   Montserrat Nebrera
Nom de la signatura:
Estat i Constitució

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
Un estudi diacrònic i sincrònic de la relació entre les formes d’Estat i l’ús de les Constitucions per regular el poder fins arribar a la situació actual en el contexto europeu y en general occidental

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Coneixement del món actual i de les societats regulades per constitucionalisme normatiu

Continguts: 4 classes
Estat i Estat de dret. Què fou, què és i què serà
Constitucions. Acepcions. Acepció actual: la Constitució normativa
Una Constitució per a Europa? A voltes amb la sobirania.
Constitució i ordenament jurídic. Les normes de frontera i la forma del poder

Metodologia i activitats formatives:
Les 4 primeres classes són magistrals i/o amb pràctiques i comentari final
Es proposa afegir una cinquena i sisena sessions amb un cine-fòrum sobre fragments de pel·lícules que transmeten idees de poder o concretes formulacions de l’Estat.

Bibliografia, recursos i material didàctic: A aportar/comentar a l’aula, a més:
TORRES DEL MORAL: Constitucionalismo histórico español, Atomo Ediciones, 1991
E. GARCÍA DE ENTERRÍA: La Constitución como norma y el Tribunal Constitucional, Civitas 1981, varias reediciones y reimpresiones
I. de OTTO, Derecho Constitucional.Sistema de Fuentes, Ariel, 1987
R. L. BLANCO VALDËS, Introducción a la Constitución de 1978, Alianza, 1998.

             Montserrat Nebrera Montserrat Nebrera es llicenciada en Dret, filosofia i filologia clàssica per la UB, Doctora en Dret i responsable de Dret Constitucional a UIC Barcelona des de 1997, on també va posar en marxa els estudis de Ciències Polítiques i Criminologia dins del CESA (Centre d’Estudis Socials Avançats) que va impulsar per garantir la formació a persones que ja tenen una ocupació laboral. Ha estat magistrada a l’Audiència Provincial, diputada al Parlament de Catalunya, vocal del Cercle d’Economia i Directora de la Fundació Cambó. Professora visitant a diverses universitats estrangeres d’Europa i Llatinoamèrica, també ha estat profesora de la UPF, de la Universitat d’Alcalà d’Henares i de la Universitat de Lleida.

Història d’Àsia i el Pacífic

Curs 2023-2024
Semestre: 2
Àmbit temàtic: Història
Nº d’hores de classe:4
Nom del professor:
Xavier Baró Queralt
Nom de l’assignatura:
Història d’Àsia-Pacífic

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
L’assignatura pretén oferir una visió bàsica però completa d’una part del nostre planeta allunyada geogràficament però cada vegada amb més contacte amb Occident. La macro regió d’Àsia-Pacífic presenta realitats ben diferents, que cal conèixer per entendre el món en què vivim.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
1. Contextualitzar fenòmens culturals i relacionar-los amb la seva dimensió social i política
2. Captar la presència d'experiències culturals del passat o d'origen diferent al propi en la societat actual; i plantejar connexions i integracions
3. Conèixer i seleccionar documentació específica sobre experiències culturals
4. Participar en debats culturals i patrimonials
Continguts:
1: Austràlia: descobriment, el segle XIX i el segle XX
2: Nova Zelanda: descobriment, el segle XIX i el segle XX
3. Les grans expedicions pel Pacífic al segle XVIII
4. Introducció general a Xina: dades i característiques generals
5. Corea del Nord: el conflicte no resolt de la Guerra Freda
Metodologia i activitats formatives:
L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del professor i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
General:
- Diccionario histórico, geográfico y cultural de Filipinas y el Pacífico. Madrid: Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, 3 vols., 2008.
-MARTÍNEZ SHAW, C. Historia de Asia en la Edad Moderna. Madrid: Arco Libros, 2008.
Xina:
-FRÈCHES, J. Érase una vez China. De la Antigüedad al siglo XXI. Madrid: Gran Austral, 2006.
-ROBERTS, J.A.G. Historia de China. Valencia: Publicaciones Universidad de Valencia (PUV), 2008.
Japó:
-HANE, M. Breve historia de Japón. Madrid: Alianza, 2011.
-SECO SERRA, I. Historia breve de Japón. Madrid: Silex, 2010.
Austràlia i Nova Zelanda:
-MACINTYRE, S. A concise history of Australia. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
-MEIN, P. A concise history of New Zealand. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
Filipines:
-DÍAZ-TRECHUELO, L. Filipinas: la gran desconocida (1565-1898). Pamplona: EUNSA, 2001.
-ELIZALDE, M.D. DELGADO, J.M. Filipinas: un país entre dos imperios. Barcelona: Bellaterra, 2011.

             Xavier Baró Xavier Baró i Queralt. Actualment és Professor Adjunt de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, és autor d’una tesi doctoral sobre la historiografia catalana del Barroc. Ha publicat 11 monografies i més d’una vuitantena d’articles en revistes especialitzades. Pel que fa a l’època moderna s’ha ocupat de temes d’història de la cultura, de la historiografia catalana i l’estudi de les missions en el Pacífic. Pel que fa a l’època contemporània, s’ha ocupat de temes vinculats a la memòria històrica (sobretot en el cas dels Balcans, específicament Albania). També s’ha interessat per la figura de Torras i Bages.

Ciència per a no cientifics

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:1er
Àmbit temàtic: Ciència i Tecnologia
Nº d’hores de classe: 8
Salida 18 gener Campus Sant Cugat UIC
Nom del professor: Samuel Bru Rullo
Nom de l’assignatura:
Ciència per no científics

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
En aquesta assignatura tractarem aspectes fonamentals de la Biología com l’estructura, d'organització i funcionament de la cèl·lula (1ª sessió), també parlarem sobre els descobriments científics més rellevants al llarg de la historia (2ª sessió), durant la 3ª sessió parlarem sobre el ADN i com aquest recull tota la informació que després ens fa ser com som, i finalment ens desplaçarem al Campus de Salut (Sant Cugat) on realitzarem una sessió pràctica en un laboratori de recerca per conèixer com és el dia a dia del treball d’un científic.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Adquirir interès i passió per la ciència.
Valorar la importància de tots aquells que han dedicat la seva vida a la ciència.
Adquirir la capacidad de formular hipòtesis i raonar la seva demostració per finalment fer una discussió en funció dels resultats obtinguts.
Continguts:
La cèl·lula: unitat bàsica de vida.
Descobriments científics que han canviat la història.
ADN: el codi de la vida.
Som científics: una breu experiència en un laboratori de Biologia.

Metodologia i activitats formatives:
Sessió magistral.
Discussió sobre ciència
Treball en grups reduïts.
Pràctiques de laboratori.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Qualsevol llibre relacionat amb divulgació de la ciència és adequat per poder adquirir els coneixements que tractarem durant les sessions.

             Samuel Bru Samuel Bru és doctor en biologia molecular, professor de bioquímica a la Universitat Internacional de Catalunya i investigador sènior del grup de recerca “Fundamental mechanisms in cell biology”. La seva recerca està centrada en l’estudi dels mecanismes moleculars que regulen el creixement i la proliferació de les cèl·lules dels diferents teixits del cos humà..

Geografia II

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:2er
Àmbit temàtic: Món actual
Nº d’ hores de classe: 6
Nom del professor:
Sergi Massana i Mas
Nom de l’assignatura:
Geografia II

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
L’anàlisi geogràfica consisteix en fer una aproximació a un lloc concret del món destacant-ne els elements més rellevants i distintius per a poder entendre la millor, siguin aquests elements de caire físic o natural (climàtic, orogràfic), històric, cultural, polític o social i econòmic.
En aquesta assignatura farem sessions monogràfiques sobre diferents països i/o regions del planeta aproximant-nos a la seva realitat actual i donant elements per a poder entendre-la.
L’assignatura es distribueix al llarg de tres cursos fent d’aquesta manera: Geografia del món d’avui (I), (II) i (III).
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Comprensió dels principals trets distintius físics, climàtics, econòmics, polítics i culturals dels diferents països i regions del món (els que es decideixi tractar).
Comprensió dels principals característiques, reptes i problemes de les diferents regions del món. Aproximacions econòmiques i geopolítiques al món actual.
Discerniment de les complexitats dels problemes associats al desenvolupament; tant als països anomenats rics com als en vies de desenvolupament i capacitat d’argumentació que aquests problemes no són tan simples com els mitjans de comunicació els solen presentar.
Argumentació, en debats mantinguts a classe, basada en informació aportada pel professor i pels alumnes.
Ús de fonts d’informació digitals, estadístiques i mapes.
Anàlisi raonada de la informació quantitativa i qualitativa aportada a classe.
Continguts:
Introducció: El món d’avui. Breu de dades (bàsicament demogràfiques). Piràmides de població en comparació. Transició demogràfica. Situació a diferents països.

La Xina. La potència emergent. Marc geogràfic xinès; els grans rius i el cultiu de l’arròs. La densitat de població. Breu història. Identitat nacional (llengües, alfabet, ètnies). El Maoisme i l’actual model econòmic d’un país dos sistemes. En camí de ser la 1ª potència mundial.

Austràlia i Oceania. El continent buit: tot oceà i desert. Polinesia, melanesia; les grans migracions transoceàniques. La colonització anglesa i francesa. Molts microestats i un gegant: Australia, un país jove en una terra vella.

L’Àfrica subsahariana. Geografia física, els grans rius africans, llacs i deserts de l’Àfrica, el Rift Valley i la sabana; uns paisatges únics. La mala colonització i la pitjor descolonització: el llegat d’unes fronteres arbitràries, els conflictes polítics i etno-tribals. Els recursos primaris.

Turquia. Sempre a les portes d’Europa. Qui son els turcs? Història: de l’Imperi Otomà a la República de Kemal. Istanbul o Constantinoble: la ciutat al centre del món antic. La renovada esfera d’influència turca sobre l’orient mitjà. El desenvolupament industrial actual.

L’Europa balcànica. El Danubi i l’Imperi Habsburg (o austrohongarès). L’enorme influència turca a la regió. L’etapa soviètica. Estat i nació als Balcans: minories i conflictes. La dissolució de l’antiga Iugoslàvia. La situació actual i la Unió Europea.

Metodologia i activitats formatives:
Es faran sessions monogràfiques sobre països o regions amb suport visual. Per part del professor s’emprarà sempre material projectat en pantalla com poden ser mapes interactius (Google Earth), mapes temàtics, fotos, imatges aèries, videos, gràfics etc. per tal de recolzar i il·lustrar les explicacions i descripcions dels diferents llocs i fenòmens descrits. L’aportació de documentació i de materials per part dels alumnes fomentarà el debat obert i el lliure intercanvi d’opinions (aula fòrum).

Bibliografia, recursos i material didàctic:
DARON ACEMOGLU, JAMES A. ROBINSON (2012): POR QUÉ FRACASAN LOS PAÍSES. DEUSTO S.A. EDICIONES. BARCELONA
ROBERT D. KAPLAN (2013): LA VENGANZA DE LA GEOGRAFÍA. RBA LIBROS. BARCELONA.
TIM MARSHALL (2015). PRISIONEROS DE LA GEOGRAFÍA. EDICIONS 62. BARCELONA.
DELPHINE PAPIN I BRUNO TERTRAIS (2016). L’ATLAS DES FRONTIERES. EDITIONS DE ARENES. PARIS.
HANS ROSLING (2018): FACTFULNESS. EDICIONS LA CAMPANA. BARCELONA
EL ORDEN MUNDIAL (2020). EL MUNDO NO ES COMO CREES. EDITORIAL ARIEL. BARCELONA.
LA VANGUARDIA DOSSIER. Revista trimestral. LA VANGUARDIA EDICIONES SL.
https://www.lavanguardia.com/vanguardia-dossier/revista
ANUARI INTERNACIONAL DEL CIDOB (Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona). Publicació anual.
https://www.cidob.org/es/publicaciones/serie_de_publicacion/anuario_internacional_cidob
THE WORLD FACT BOOK. Publicació anual. Central Intelligence Agency (CIA)
https://www.cia.gov/library/publications/resources/the-world-factbook/index.html
LE MONDE DIPLOMATIQUE (Ed. Espanyola). Periodicitat Mensual. Paris Lopress.
http://www.monde-diplomatique.fr/index/sujet/geopolitique

Sistemes i criteris d’avaluació: No hi ha avaluació, només es demana el 80% d'assistència per ser APTE.

             Sergi Massana Sergi Massana i Mas Sóc Llicenciat i Màster en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona, i Diplomat i Màster en Urbanisme per les Universitats Politècnica de Catalunya i Pompeu Fabra. Sóc un viatger/turista vocacional; m'agrada viatjar, conèixer món i explicar-lo. He estat en una setantena de països dels cinc continents. He col·laborat i col·laboro en temes de consultoria i gestió turística, avaluació de projectes de desenvolupament local, elaboració de guies i productes, etc. També m’he dedicat i em dedico a la docència en geografia i en turisme en diferents universitats catalanes..

Actualitat del pensament antic

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:2er
Àmbit temàtic: Filosofia
Nº d’ hores de classe: 8
Nom del professor:
Bernat Torres
Nom de l’assignatura:
Actualitat del Pensament Antic

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
El curs presentarà una aproximació a les principals qüestions i reptes que planteja el pensament clàssic per tal de veure'n la seva actualitat. Repassarem els principals autors antics per tal de veure com aquests ens parlen sobre problemes i qüestions que ens permeten connectar amb la nostra l’actualitat, com són els temes de les convencions socials, la llibertat d’expressió, la recerca de al justícia, l'experimentació científica, l’existència de Déu, la importància del plaer i del dolor per la nostra vida, etc..En definitiva, el pensament antic es farà present a l’alumnat.
Objectius
- Aproximar-se al pensament clàssic
- Aproximar-se a la qüestió dels orígens del pensament filosòfic
- Veure l'actualitat del pensament clàssic

Competències
- lectura de textos
- capacitat d'anàlisi i síntesi
- habilitats de discussió i treball en grup

Continguts
Sessió 1: La pregunta per l'origen de la filosofia: Els Físics
Sessió 2: El segon origen de la filosofia: Els Sofistes.
Sessió 3: El problema de Sòcrates
Sessió 4: L'escola cirenaica i l'Epicureisme
Sessió 5: L'escola cínica i l’Estoïcisme
Sessió 6: Plató i l’Acadèmia
Sessió 7: Aristòtil i l’Aristotelisme
Sessió 8: Pirró i l’Escepticisme

Metodologia i activitats formatives:
El professor enviarà anticipadament un document amb els textos dels autors a tractar i la classe girarà entorn aquest document, que l’alumne ha d’haver llegit prèviament a casa. Es convienen els diferents mètodes pedagògics: Classes magistrals, flipped classroom, role playing i debats interactius.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
Material enviat pel professor per a cada sessió

…

             Bernat Torres Bernat Torres és professor de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya des de 2010. El seu àmbit de recerca és la filosofia antiga (sobretot Plató i el socratisme), la filosofia política contemporània (sobretot autors com Leo Strauss, Hannah Arendt o Eric Voegelin) i l'antropologia de la corporalitat (sobretot temes vinculats amb les experiències del plaer i el dolor). És membre del grup de recerca SARX en Antropologia de la Corporalitat i del grup de recerca EIDOS. Platonisme i Modernitat. És secretari de al Societat Catalana de Filosofia i president de Secció de Filosofia Antiga de la mateixa institució. Ha publicat més de 40 articles acadèmics i tres llibres. Recentment ha publicat al pròleg del Fedó de Plató a l'editorial Bernat Metge Essencial.

Artistes catalans

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:2er
Àmbit temàtic: Historia de l´Art
Nº d’ hores de classe: 7+ 2 (Fundació Miró 22 Febrer):10h
Nom del professor:   Anna Pou Van Den Bossche
Nom de l’assignatura:
Artistes catalans contemporanis
Nº de sortides o activitats:
Espai Subirachs, Fundació Miró, Museu del disseny?

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa:
Catalunya és una terra d’artistes. De Plensa a Barceló, de Bohigas als premiats RCR, coneixerem a fons l'obra dels pintors, escultors i arquitectes contemporanis. Això ens farà redescobrir la nostra pròpia ciutat, el nostre urbanisme i l’art públic que ens acompanya cada dia.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Conèixer l’art, el disseny i l’arquitectura contemporanis a Catalunya a través dels seus principals representants. Apropar l’art públic i l’urbanisme de Barcelona als estudiants.

Continguts:
Antoni Tàpies, Joan Brossa i el Dau al Set
El Grup R: l’arquitectura de Bohigas i Coderch. El “model Barcelona” i l’urbanisme dels Jocs Olímpics
La Gauche Divine: una revolució cultural a la Barcelona de la postguerra
El disseny industrial a Catalunya (1950- 2020)
Josep Maria Subirachs. La façana de La Passió a la Sagrada Familia.
Jaume Plensa: l’art com a meditació
Miquel Barceló: l’artista que retorna a la cova

Metodologia i activitats formatives:
Les classes s’acompanyaran de la projecció d’un PPT i de documentació audiovisual. Poden anar acompanyades de visites a peu per la ciutat per a veure el patrimoni, l’urbanisme i l’art públic.

Bibliografía, recursos i material didàctic:
Pou, Anna Dalí cibernètic It Brings Art, 2023
Gilot , Françoise Mi vida con Picasso. Akal 1999
Subirachs Burgaya, Judit. Subirachs a Catalunya. Obra en espais públics. Barcelona: Mediterrània, 2006
Giralt-Miracle, Daniel. Subirachs. Madrid: Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1973
Jaume Plensa. Catàleg de l'exposició. MACBA, 2019
Tàpies, Antoni. Memòria personal. Madrid: Iberlibro,1988.
Bohigas Oriol. Reconstrucció de Barcelona. Barcelona edicions 62. 1985
El quadern de fang (documental sobre Miquel Barceló d’Isaki Lacuesta) 2009. CCMA

             Anna Pou Anna Pou es professora a l’Escola Massana a Grau de Disseny i Postgrau d’Arts Aplicades, impartint Teoria del Disseny, Filosofia de l’Art i Història de les Arts Aplicades. Destaquen els cursos de Formació de Professorat en el col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i lletres de Catalunya, a la Universitat de Girona i a l’Escola Rosa Sensat. També els cursos impartits a institucions com: Fundació Clos, Amics dels Museus de Catalunya, ESHAB (Escola d’Història de l’Art de Barcelona), Juliols de la UB i Aula de la Gent Gran (UB). Destaquem els cursos de formació pels Guies Oficials de Catalunya que realitza regularment a través de diversos centres (Casa Ametller, AGUICAT, BGB) . El 2019 fundà ARTPERATOTHOM, una plataforma de divulgació artística i cursos on -line. Participa també en màsters internacionals com Knowledge,Art and Interiority, dirigit per Teresa Forcades, o The Lifestyle Institute. Té una consolidada experiència professional en el món de la divulgació i l’actualitat en l’àmbit de l’art. Ha presentat la secció d’art al programa ÀRTIC (betevé) des del 2014 fins el seu tancament el 2022. Publica regularment a la revista digital Temps de les Arts. En el camp dels serveis educatius i de la gestió cultural destaca la fundació d’Àgora Serveis Culturals S.L l’any 2000 juntament amb Mariona Romeguera, empresa que dissenya i realitza les visites i tallers de centres com el Caixa Fòrum, La Pedrera, Museu Picasso, Fundació Tàpies, Fundació Vila Casas o Sagrada Família entre d’altres. Ha publicat monogràfics sobre artistes catalans i universals per diaris com El Mundo, La Vanguardia, Ara o El País, així com també s’ha fet càrrec de la redacció d’una sèrie dedicada a Museus del Món per Planeta Agostini. Des de l’any 2019 és assessora artística del Centre d’Arts Digitals IDEAL, sent la curadora de les experiències immersives Monet, Barcelona memòria fotogràfica, i Dalí cibernètic amb la col·laboració de la. També ha comissariat exposicions com Joan Puig, l’art de col·leccionar a la capella del Carme a Palamós (2020) i al Museu del Suro de Catalunya (2023), entre d’altres. El mes de maig de 2023 va obrir el Museu Digital Casa Ametller del que ha fet la curadoria.

Organismes Internacionals

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:2er
Àmbit temàtic: Ciències Socials, Dret Internacional
Nº d’ hores de classe: 5 sessions X 1h 30 min: 7h 30 min
Nom del professor:   Maria Mut Bosque
Nom de l’assignatura:
Introducció al Sistema de Nacions Unides en el marc dels Drets Humans

El nostre món es caracteritza per una creixent internacionalització. Els estats han d’acomplir amb la normativa internacional i executar les decisions judicials que es prenen als tribunals internacionals. És per aquest motiu que es fa necessari conèixer els principals subjectes i actors internacionals. En aquest curs intensiu explicarem primerament, el funcionament i les competències de la principal organització internacional d'àmbit general de la comunitat internacional, l’ONU i de les seus principals organismes especialitzats, com l’OMS, la FAO i l’UNESCO. El moment de pandèmia que estem vivint, ens permetrà debatre i analitzar la tasca d’aquestes organitzacions. La segona part d’aquest curs la dedicarem a l'anàlisi dels Drets Humans, analitzarem els principals instruments normatius que els regulen, com la Declaració Universal dels Drets Humans o el Conveni Europeu de Drets Humans i el sistema que garanteix el seu compliment. Així mateix, explicarem les sancions que es deriven de la violació sistemàtica i generalitzada dels Drets Humans i que ha donat lloc als anomenats crims internacionals, d'entre els que s'inclouen: el genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Assolir una noció introductòria de les principals organitzacions internacionals que integren el Sistema de Nacions Unides.
Assolir una noció introductòria de la protecció i garanties dels Drets Humans
Assolir una noció introductòria del Dret Humanitari.
Continguts:
SESSIÓ PRIMERA: APROXIMACIÓ AL SISTEMA DE NACIONS UNIDES (I): ORGANITZACIÓ DE NACIONS UNIDES (ONU)
SESSIÓ SEGONA: APROXIMACIÓ AL SISTEMA DE NACIONS UNIDES (II): FAO, OMS
SESSIÓ TERCERA: APROXIMACIÓ AL SISTEMA DE NACIONS UNIDES (II): UNESCO
SESSIÓ QUARTA: INTRODUCCIÓ ALS DRETS HUMANS: PROTECCIÓ I GARANTIES
CINQUENA SESSIÓ: INTRODUCCIÓ AL DRET HUMANITARI: EL CAS DE RWANDA I DEL NORD D’UGANDA

Metodologia i activitats formatives:
Sessions teòriques
Documental (vídeo)
Casos pràctics
Bibliografia, recursos i material didàctic:
De Velasco, Manuel Diez. Las organizaciones internacionales. Tecnos, 2010.
Manual básico de derechos humanos y derecho internacional humanitario: http://www.cruzroja.es/gestionlocal/descargables/DERECHOS%20HUMANOS%20Y%20DERECHO%20INTHUMANITARIO.pdf
Organización de Naciones Unidas: https://www.un.org/es/about-un/
Sistema de Naciones Unidas: https://www.un.org/es/pdf/un_system_chart.pdf
Derechos Humanos: https://www.un.org/es/sections/what-we-do/protect-human-rights/

             María Mut María Mut Bosque Formación académica Doctorat Ciències Humanes, Socials i Jurídiques Universitat Internacional de Catalunya i School of Advanced Studies (University of London) Postgrau Dret Públic i Ciència Política Universitat Autònoma de Barcelona Màster Estudis Internacionals Centre d'Estudis Internacionals (Ministerio de Asuntos Exteriores) Universitat de Barcelona Postgrau Dret Comunitari Universitat de Barcelona, Centre d'Estudis Internacionals (MAE) Llicenciatura Dret Universitat Pompeu Fabra Llicenciatura Ciències Polítiques Universitat Oberta de Catalunya

Altres religions

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:2er
Àmbit temàtic:Història / Filosofia / Món actual
Nº d’ hores de classe: 5
Nom del professor:
Joan Hernández i Serret
Nom de l’assignatura;
Pluralisme religiós en diàleg: judaisme, islam i religions orientals
Presentació:
En la nostra societat, cada vegada més plural i diversa pel que fa a la religió i a la cultura, es fa necessari reconèixer les diverses tradicions religioses que configuren el nostre món actual.
Aquesta assignatura pretén fer una introducció a les religions no cristianes: judaisme, islam i religions orientals. Aquesta aproximació parteix de l’estudi del fet religiós des de la perspectiva antropològica, sociològica, històrica i teològica, entrant en el coneixement des de la quotidianitat del seus ritus, celebracions, organitzacions i pràctiques religioses actuals.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Comeptències:
E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
E05 - Capacitat per avaluar determinats aspectes socials vinculats a la diversitat cultural
E07 - Coneixement dels temes i problemes del debat cultural actual, i consciència del fet que están en contínua construcció
E08 - Capacitat per discernir i comprendre les estructures dels sistemes culturals
E11 - Ser capaç d'interpretar dades derivades de les observacions en relació amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
E27 - Capacitat per treballar en contextos multiculturals
G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient

Resultats de l’aprenentatge
L’alumna/e:
Adquireix conceptes clau de cadascuna de les unitats.
Coneix i selecciona documentació específica de les matèries.
Aplica coneixements teòrics en l’anàlisi i els debats d'activitats presencials.
Aprèn a contextualitzar fenòmens socials, religiosos i culturals.
Aplica / transfereix conceptes d’anàlisis (teòrics i / o abstractes) de cadascuna de les matèries a situacions reals.

Continguts:
Unitat I. Introducció a la diversitat religiosa.
Mapa de les religions a Catalunya. Baròmetre de la religiositat.
Unitat II. Judaisme.
Ser jueu i els llibres religiosos. La cultura jueva (sefardí/ asquenazí). La sinagoga. L’halakhà en la vida quotidiana (Xàbat, naixement, mort, casament, Bar i Bat Mitzvà, Brit Milà, menjar Kosher-Caxer i les Lleis del Kashrut). Els diferents moviments en el judaisme. Les festivitats rabíniques i de la Torà.
Unitat III. L’Islam.
Ser musulmà. Els profetes, Muhammad, l’Alcorà i la Sunna. Sunnites i Xiïtes. L’oració. L’Imam i la mesquita. Les festes i el menjar Halal. El vel. Tradicions i pràctiques islàmiques des del naixement fins a la mort. Corrents islàmics actuals. Els funcionament dels centres islàmics i de les federacions.
Unitat IV. Les tradicions religioses a l’Orient: hinduisme i buddhisme
L’hinduisme: Introducció històrica i geogràfica. Definició de l’hinduisme. Els llibres sagrats: els Vedes, les Upanishad, el Mahabarata i la Bhagavad Gita. El Karma. L’ordre social i les castes. Les divinitats: el Trimurti. L’alimentació i les celebracions religioses.
El budisme: Siddharta Gautama. El tripitaka: la doctrina de les quatre veritats. La reencarnació. El buddhisme Hînayâna, Mahâyâna i Tantrayâna. La pràctica religiosa: la meditació. L’alimentació. Les estupes i les pagodes. El Bardo Thodol: el Llibre dels Morts Tibetà.
Metodologia i activitats formatives:
El contingut de les sessions es presentarà en forma de classes magistrals on s’exposaran i es debatran els continguts. Es proposaran debats a través de la lectura de textos i visualització de materials audiovisuals previs per potenciar la participació dels alumnes i afavorir la dinamització de les sessions. Segons el ritme d’assoliment dels continguts, si es valora adient, es realitzarà una sortida a un centre de culte.

Bibliografia:
FUENTES ESTANYOL, María José, Judaisme a Catalunya, avui, Barcelona: Pòrtic 2001.
DÍAZ, Carlos, El judaísmo, Madrid: Fundación Emmanuel Mounier 2002.
ABUMALHAM MAS, M., Comunidades Islámicas en Europa, Madrid: Universidad Computense, Departamento de Estudios Árabes e slámico– Trotta 1995.
VERNET, Juan. El Corán. Barcelona: Planeta 1995.
BRAMON, D., Una introducciòn al Islam. Religión, historia y cultura. Barcelona: Crítica 2003.
AGUD, Ana, y Francisco RUBIO (traducción del sánscrito, introducción y notas), La ciencia del Brahman: once Upanisad antiguas, Madrid: Trotta 2000.
COOMARASWAMY, AnandaKentish, Los Vedas: ensayos de traducción y exégesis, Madrid: Sanz y Torres 2007.
PALMA, Daniel de (edición y traducción), Upanisads (con prólogo de Raimon Panikkar), Madrid: Siruela 2001.
WATERSTONE, Richard, Índia, Körl: Culturas de la Sabiduria, 2001.
DÍEZ DE VELASCO, Francisco, Introducción a la historia de las religiones, Madrid: Trotta, 1995, 2002 (3ª ed. rev. y aum.).
FLOOD, Gavin: El hinduismo, Madrid: Akal Cambridge 1998, 2003.
ARMSTRONG, Karen, Buddha, PenguinBooks 2001.
ARNAU, Juan, Antropología del budismo, Barcelona: Kairós 2007.
PANIKKAR, Raimon, El silencio del Buddha. Una introducción al ateísmo religioso. Madrid: Siruela 1996, 2005.

Webgrafia
Aishlatino. Portal de judaisme sefardí. https://www.aishlatino.com/
El Sagrat Corà. http://www.intratext.com/IXT/ESL0024/_INDEX.HTM
Samsara Exit. Ensenyament dels principals mestres budistes https://www.youtube.com/c/samsaraexit

             Joan Hernández Joan Hernández Doctor Cum Laude en Sociología y master en Dirección de Marketing y Comunicación. Profesor en la Facultad de Humanidades y en Comunicación de la UIC. Imparte las asignaturas de Religión y Cultura, Cultura Oriental, Sociología e Inteligencia Artificial. Su campo de investigación se centra en los desafíos sociales, como el diálogo interreligioso e intercultural, el cambio climático, la felicidad y la inteligencia artificial. Actualmente, también ocupa el cargo de Secretario General de Religiones por la Paz Eu

El Mediterrani.Patrimoni compartit

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:2er
Àmbit temàtic: Historia
Nº d’ hores de classe: 6
Nom del professor: Mohammed Elrazzaz
Nom de l’assignatura:
El mediterrani: patrimoni compartit

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
Aquest curs se centra en el patrimoni divers que comparteixen les persones de la Mediterrània, examinant les seves categories i els reptes que afronta la gestió del patrimoni, així com els beneficis que ofereix aquest patrimoni.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Al final del curs, els estudiants hauran de ser capaços de:
Identificar i participar en les discussions mediterrànies actuals mitjançant un enfocament multidisciplinari; explorar la riquesa, diversitat, sofisticació i singularitat del patrimoni mediterrani; examinar els delicats equilibris entre els éssers humans i la natura, així com l'impacte humà sobre el medi ambient a la regió mediterrània; analitzar la identitat / identitats culturals del Mediterrani mitjançant anàlisis comparatives i un estudi de múltiples parts interessades; estudiar els principals factors (històrics, culturals, polítics, ...) que uneixen a les persones i / o les separen a la regió mediterrània; desenvolupar una comprensió completa dels termes rellevants; aplicar el pensament crític a diferents modes d’expressió cultural (artística, literària, intangible, etc.).

Continguts:
Introducció al concepte del mediterrani (geografia, història i cultura)
El patrimoni cultural (material e inmaterial)
El patrimoni natural i mixte
Debats sobre el patrimoni mediterrani

Metodologia i activitats formatives:
El curs recorrerà a les eines en línia disponibles per integrar tant els estudiants a classe com els que es connectin remotament. Les eines que s’utilitzaran inclouran wikis col·laboratius i fòrums, així com debats interactius que afavoreixen l’aprenentatge actiu i lateral.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
The Mediterranean: A shared heritage – Mohammed Elrazzaz
El ran mar – David Abulaifa
Le naufrage des civilisations – Amin Maalouf
El mediterrani: un continent d’aigua – Enric Olive Serret

Sistemes i criteris d'avaluació:
Participació e interacció durant les sessions
Presentacions individuals

             Mohamed Elrazzaz Mohamed Elrazzaz Head of Sector at Union for the Mediterranean.Mohammed Elrazzaz is a Barcelona-based Egyptian expert. He joined the Secretariat of the Union for the Mediterranean in 2013, first working for Cabinet before moving to the Business Development and Employment Division, where he handles Social, Digital and Creative Economy. He had worked for the Commercial International Bank (CIB) Egypt for 10 years as Financial Analyst and Head of Investor Relations. Mr. Elrazzaz is also a Professor of Mediterranean Heritage at the International University of Catalonia (UIC) in Barcelona since 2010. He holds a BA in Economic Studies and an MA in Humanities.

El dret a les nostres vides

Campus de l’Experiència
Curs acadèmic: 2023/2024
Secció Barcelona
Curs: 2º
Semestre: 2º
Àmbit temàtic: Dret
Nº d’hores de clase: 4
Nom del profesor: Marta Manzarbeitia Oxangoiti
Asignatura: El dret a les nostres vides

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
Durant aquestes sessions veurem com el Dret és present en tots els aspectes de la nostra vida. Descobrirem alguns efectes i aplicacions pràctiques del Dret en el nostre dia a dia i desenvoluparem les competències bàsiques per a poder solucionar situacions o conflictes que puguin sorgir-nos en la vida real.
Continguts:
Breu introducció al concepte de Dret.
Estudi de la importància del consentiment contractual i anàlisi dels principals contractes civils.
Com protegir-se de manera prèvia i com actuar en cas d'engany o incompliment contractual
Les meves últimes voluntats
Metodologia i activitats formatives:
Es fomentarà la construcció del coneixement de manera grupal a través de les intervencions dels alumnes. La professora, per part seva, dirigirà aquestes intervencions a través de preguntes específiques i les complementarà per a aportar detalls tècnics i casos. Es faran simulacres i posades en escena perquè els alumnes asimilini i interioritzin els continguts estudiats.

Bibliografía, recursos i material didàctic:
Font Barrot, A. y Pérez Triviño, J.L. (2017) El derecho para no juristas: Una guía para entender el sistema jurídico. Deusto
Villagrasa Alcaide, C. (2021). Nociones básicas de Derecho para la Ciudadanía. Atelier

Marta Manzarbeitia es licenciada en Derecho por la Universidad de Navarra y está especializada en Derecho económico. Ha trabajado y asesorando jurídicamente a empresas y particulares a nivel nacional e internacional. Ha vivido en cinco países y habla cuatro idiomas. Casada y madre de 3 hijos se dedica a la docencia y se considera una estudiante empedernida a la que le encanta conocer a otras personas disfrutar aprendiendo cosas nuevas.

             Marta Manzarbeitia Marta Manzarbeitia es licenciada en Derecho por la Universidad de Navarra y está especializada en Derecho económico. Ha trabajado y asesorando jurídicamente a empresas y particulares a nivel nacional e internacional. Ha vivido en cinco países y habla cuatro idiomas. Casada y madre de 3 hijos se dedica a la docencia y se considera una estudiante empedernida a la que le encanta conocer a otras personas disfrutar aprendiendo cosas nuevas. .

Clásicos de la filosofía del lenguaje contemporánea

Campus de la Experiencia
Curso académico: 2023-2024
Sección: Barcelona
Curso: 2n
Semestre : 2n
Ámbito temático: filosofía
Número de horas de clase: 5

Guía Docente

Nombre de la asignatura:
Clásicos de la filosofía del lenguaje contemporánea
OBJETIVO
Este breve curso está centrado en la comprensión histórica de los
"clásicos contemporáneos" que han configurado la filosofía del lenguaje de
nuestro tiempo: G. Frege, B. Russell, L. Wittgenstein, M. Schlick y el Círculo de
Viena.
PROGRAMA
JUEVES 16 MAYO 16.00-17.00
1. ¿Qué es la filosofía analítica? Descripción general del movimiento analítico y
contraste con la filosofía continental. G. Frege (1848-1925). Gramática y lógica.
Sentido y referencia. El realismo de Frege
JUEVES 23 MAYO 16.00-17.00
2. B. Russell (1872-1970). Teoría del lenguaje y atomismo lógico: La noción de
forma lógica. El joven Wittgenstein (1889-1922).
JUEVES 30 MAYO 16.00-17.00
3. La semántica del Tractatus Logico-Philosophicus (1922). Lo inefable.
MARTES 4 JUNIO 16.00-17.00
4. M. Schlick (1882-1936) y la constitución del Círculo de Viena. La influencia
de Wittgenstein. «El viraje de la filosofía».
JUEVES 6 JUNIO 16.00-17.00
5. El ‘segundo’ Wittgenstein: Las Investigaciones Filosóficas (1953). «El
significado es el uso». Juegos lingüísticos y formas de vida. La naturaleza de la
filosofía.

BIBLIOGRAFÍA
Conesa, F. y Nubiola, J., Filosofía del lenguaje. Barcelona, Herder, 2012.
De Bustos, E., Filosofía del lenguaje. Madrid, UNED, 2006.
García-Carpintero, M., Las palabras, las ideas y las cosas. Barcelona, Ariel,
1996.
Llano, A., Metafísica y lenguaje. Pamplona, Eunsa, 1997.
Nubiola, J., La renovación pragmatista de la filosofía analítica. Pamplona,
Eunsa, 1996.
Valdés, L. M., La búsqueda del significado. Madrid, Tecnos, 2005.
Algunos recursos on-line: [por orden temático]
J. Nubiola: &quot;Renovación en la filosofía del lenguaje: Hacia una mejor
comprensión de nuestras prácticas
comunicativas&quot;, Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología XVII/1,
(1997), 3-10.
J. Nubiola: &quot;La investigación filosófica sobre el origen del
lenguaje&quot;, Pensamiento y Cultura 3 (2000),
87-96.
J. Nubiola: &quot;Neopositivismo y filosofía analítica: balance de un
siglo&quot;, Acta Philosophica VIII/2 (1999),
197-222.
E. Zalta: &quot; Gottlob Frege&quot; (1848-1925) &quot;, Stanford
Encyclopedia of Philosophy.
A. D. Irvine: &quot;Bertrand Russell (1872-1970)&quot;, Stanford Encyclopedia
of Philosophy.
Bertrand Russell: &quot;Vaguedad&quot; (1923) en M. Bunge (ed.), Antología
semántica, Buenos Aires, Nueva
Visión, 1960.
A. Biletzki y A. Matar: &quot;Ludwig Wittgenstein (1889-1951)&quot;, Stanford
Encyclopedia of Philosophy.
L. Wittgenstein: Prólogo de 1918 al Tractatus Logico-Philosophicus (1922).
M. Schlick, &quot;El viraje de la filosofía&quot;, Erkenntnis I 1930/31.
L. Wittgenstein: El prólogo de enero de 1945 a las Investigaciones
filosóficas (1953).
L. Wittgenstein: Parágrafos de las Investigaciones filosóficas (1953): § 1-27:
&#39;esencia&#39; lenguaje; § 65-71:
juegos; La naturaleza de la filosofía.
J. Nubiola: &quot;La investigación de las relaciones entre Ludwig Wittgenstein
y Charles S. Peirce”.
J. Nubiola: &quot;William James y L. Wittgenstein. ¿Por qué Wittgenstein no se
consideró pragmatista?&quot;.
J

             Jaime NubiolaJaime Nubiola es Profesor emérito de Filosofía de la Universidad de Navarra, donde desempeñó diversos cargos académicos. Ha sido visiting scholar en las Universidades de Harvard, Glasgow y Stanford. Es autor de 16 libros y de más de 150 artículos sobre filosofía del lenguaje, historia de la filosofía analítica, metodología filosófica, filosofía norteamericana y pragmatismo. Es un estudioso de la figura y el pensamiento del científico y filósofo norteamericano Charles S. Peirce. Ha dirigido 47 tesis doctorales y numerosos proyectos de investigación. Le gusta pensar e invitar a otros a pensar.

La Unió Europea

Curs acadèmic: 2023-24
Secció:Barcelona
Curs: 2er
Semestre:2er
Àmbit temàtic: Historia
Nº d’ hores de classe: 5
Nom del professor: Víctor Pou
Nom de la asignatura:
La Unió Europea (UE) en un món de gegants

Contingut
Introducció al Curs. La UE en el marc de la geopolítica actual.
Senyals d’identitat d’Europa i de la Unió Europea (UE). Símbols. Patrons.
L’estratègia comunitària d’integració europea. Evolució i fites més importants. Projecte inacabat. Perspectives de futur.
Estructura institucional de la UE. Institucions i organismes consultius. El procés de presa de decisions. El pressupost.
Les polítiques de la UE : competencia exclusiva, compartida i de suport.
La UE en un món de gegants. Evolució de l’ordre mundial després de la Segona Guerra Mundial : Guerra Freda i món bipolar, món unipolar a partir de 1989/1991, cap un nou ordre multipolar a partir de la Guerra d’Ucraïna (2022) . La reemergència de Xina. El declivi relatiu d’Estats Units. Desplaçament del centre de gravetat econòmic a la regió Indopacífic . El retorn dels Imperis. El Sud Global. El paper de la UE.

Competències
    Entendre el món de la geopolítica i de les relacions internacionals, l’evolució de l’ordre mundial i el paper de la Unió Europea (UE) en un món de gegants . Saber buscar les millors fonts d’informació per aconseguir-ho.

Metodologia
    Anàlisi de casos pràctics.

Bibliografia
Mangas, Araceli , Instituciones y derecho de la Unión Europea, Tecnos, 2020
García Picazo, Paloma, La idea de Europa, Tecnos, 2008
Kaplan, Robert D., La venganza de la geografía, RBA, 2013
Piqué, Josep , Cambio de era, Deusto, 2013
Id. El mundo que nos viene, Deusto, 2018
Pou, Víctor , Geopolítica, relaciones Internacionales y economía mundial, Ed. Milenio, 2016
Id. Hacia el relanzamiento de la Unión Europea, Ed. Milenio, 2018
Sendagorta, Fidel, Estrategias de poder. China, Estados Unidos y Europa en la era de la gran rivalidad, Deusto, 2020

             Víctor Pou Víctor Pou es Doctor en Dret, Llicenciat en Ciències Econòmiques i Humanitats per la Universitat de Barcelona, Master en Economia i Direcció d’Empreses (MBA) per l’IESE de la Universitat de Navarra, Diplomat en Integració Europea per la Universitat d’Amsterdam, Professor Emèrit de l’IESE d’Economia i de Política d’Empresa, ex Director General de Programació Econòmica de la Generalitat de Catalunya , ex Conseller de Relacions Exterior de la Comissió Europea ( Brussel·les ) .