Campus de la Experiencia

Guies docents Primer curs 2023-24

Història medieval

Campus de l’Experiència

Curs 2023-2024

Campus: Barcelona

Semestre: 1

Àmbit temàtic: Història

Nº d’hores de classe: 10

Nº de sortides o activitats:1 (25 gener /16.00-18.30)

Nom del professor: Xavier Baró i Queralt

Nom de l’assignatura:

Món medieval i modern: els fonaments del present

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)

L’assignatura pretén oferir una visió bàsica però completa dels dos períodes que s’esdevingueren després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (476). Tradicionalment els especialistes han denominat aquestes etapes com a Medieval i Moderna. Seguint aquesta terminologia, apleguem en una sola assignatura els fets més rellevants esdevinguts entre el segle V i el segle XVIII, que presenten una gran quantitat de fets que demostren la continuïtat d’una societat agrària i profundament religiosa.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

1. Assolir una certa familiaritat amb alguns autors, revistes i textos representatius sobre el coneixement teòric de la història, la historiografia i la memòria, i ser capaç d’ubicar-los adequadament.

2. Assimilar bé i comprendre els trets característics de les diferents propostes historiogràfiques per explicar i narrar els fets, experiències i processos històrics.

3. Adquirir un coneixement satisfactori dels conceptes, termes i veus clau emprades en la historiografia actual.

4. Capacitar l’alumnat perquè pugui analitzar de manera crítica i comparativa diferents obres i fets històrics i valorar-les acuradament.

5. Exercitar l'habilitat de dialogar i debatre —amb els altres estudiants i amb el professor— entorn de textos significatius.

6. Millorar la capacitat de reflexionar sobre els supòsits teòrics i ideològics sobre els quals es fonamenten les lectures (historiografia i memòria) del passat.

7. Afavorir que l’alumnat aprengui a combinar creativitat i objectivitat.

Continguts:

1-Del paganisme al cristianisme

2-La vida quotidiana a l’Alta Edat Mitjana: condicions materials de vida

3-La personalitat de Sant Isidor de Sevilla

4-La primera croada amb ulls de dona: la bizantina Anna Comnè

5-Martí Luter i la Reforma Protestant i Catòlica

6- Conquesta, colonització i evangelització d'Amèrica: llums i ombres

7-El fenomen de la bruixeria

8-Com interpretar la Revolució Francesa

Metodologia i activitats formatives:

L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del professor i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

Sistemes i criteris d'avaluació:

Assistència a clase. Presentació d’anàlisi d’un text sota el guiatge del profesor.

Narrativa audiovisual

Curs: 1er BNC
Semestre: 1er
Àmbit temàtic: Comunicació
Nº d’hores de clase: 7
Activitats que se suggereixen:
Cinefórum 07.11.2023 (en horario de clase)
Nom de la professora:
Dra. Isadora García Avis
Nom de l’assignatura:
Narrativa Audiovisual: El arte de contar historias en cine, televisión y otros medios

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
Esta asignatura plantea dos grandes preguntas: ¿Cómo se cuentan las historias audiovisuales, desde un punto de vista formal y creativo? ¿Y qué es lo que verdaderamente nos quieren contar? A lo largo de las clases los estudiantes descubrirán la naturaleza del lenguaje audiovisual y aprenderán a mirar películas, series televisivas y otros relatos audiovisuales desde una perspectiva más completa. Conocer y comprender cómo se cuentan esas historias les ayudará a interpretar su fondo temático con mayor profundidad.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Al cursar este módulo, los/as alumnos/as:
Descubrirán la naturaleza y la forma de la narrativa dramática audiovisual.
Sabrán identificar los principales elementos narrativos que componen un relato audiovisual, en distintos medios y ámbitos.
Adquirirán herramientas básicas para aprender a mirar historias audiovisuales desde una nueva perspectiva.

Continguts:
Bloque I. Introducción a la narrativa audiovisual
1. ¿Qué se cuenta? ¿Cómo se cuenta? Fondo y forma.
2. La naturaleza de la escritura dramática y el lenguaje audiovisual.
Bloque II. Principales componentes narrativos del relato audiovisual
1. Conflicto.
2. Personajes.
3. Estructuras dramáticas.
4. Tramas maestras y argumentos universales.

Metodologia i activitats formatives:
Metodología: Esta asignatura estará compuesta por cinco sesiones de una hora, en las que se combinarán explicaciones teóricas con visionados audiovisuales y actividades más prácticas.
Tipos de actividades formativas: clase magistral, focused praxis, talleres.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Referencias y bibliografía recomendada:
LIBROS
ARISTÓTELES. Poética.
BALLÓ, Jordi, y PÉREZ, Xavier. La semilla inmortal.
BRENES, Carmen Sofía. ¿De qué tratan realmente las películas?
EGRI, Lajos. El arte de la escritura dramática.
GARCÍA-NOBLEJAS, Juan José. Poética del texto audiovisual.
IGLESIAS, Karl. Writing for Emotional Impact.
McKEE, Robert. El guión. Sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones.
RONALD, Tobias. El guión y la trama. Fundamentos de la escritura dramática audiovisual.
SÁNCHEZ-ESCALONILLA, Antonio. Estrategias de guión cinematográfico.
SEGER, Linda. Cómo convertir un buen guion en un excelente guion.
SEGER, Linda. Cómo crear personajes inolvidables.
THOMPSON, Kristin. Storytelling in Film and Television.
ARTÍCULOS
CATTRYSSE, Patrick. "The protagonist’s dramatic goals, wants and needs", Journal of Screenwriting, Vol. 1 nº 1, 2010, pp. 83-97.
RICOEUR, Paul. "La vida: un relato en busca de narrador", Ágora: Papeles de Filosofía, Vol. 25 nº 2, 2006.

             Isadora García Isadora García Avis es profesora en la Facultad de Ciencias de la Comunicación de la UIC Barcelona. Obtuvo su Doctorado en Comunicación Audiovisual en la Universidad de Navarra, con una tesis sobre los remakes transculturales de series televisivas de ficción. Especializada en Narrativa Audiovisual, sus principales líneas de investigación se centran en los estudios de adaptación, el guión y los formatos televisivos. Forma parte del Grupo de Investigación Consolidado AINA ("Análisis de la Identidad Narrativa Audio-visual-textual"), y es miembro del Consejo Ejecutivo de la Screenwriting Research Network, una asociación internacional dedicada al estudio del guión.


El Bressol de l'art antic

Curs 2023-2024
Curs: 1er
Semestre: 1er
Àmbit temàtic: Història de l’Art
Nº d’hores de classe: Marta C: 3 h+ 2h Barcino Romana
                 Blanca R: 2h
                 Total: 5h
Sortides o activitats que se suggereixen:
Visita guiada a la col·lecció permanent i a l'exposició temporal del Museu egipci de Barcelona (1h) 2 de novembre
Nom del professor: Blanca Reguant i Marta Crispí
Nom de l’assignatura:

El bressol de l’art: l’art antic.

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
Aquesta assignatura presenta les principals produccions artístiques de dues de les civilitzacions més brillants de la Mediterrània antiga: Grècia i Roma. Analitzarem algunes de les obres més representatives de l’arquitectura, l’escultura i la pintura gregues i romanes per tal d’entendre la creació artística i descobrir els seus significats, i emmarcar-les dins el context polític, social i religiós en què es van forjar. El temari pretén dotar a l’alumnat de les principals eines per a accedir a una lectura profunda de les imatges artístiques.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Competències transversals:
1. Buscar, seleccionar i processar informació i gestionar fonts històriques i iconogràfiques de manera eficaç.
2. Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.
3. Comprendre la interrelació entre mitologia, història, art i pensament.
4. Transmetre de manera oral i escrita els coneixements adquirits.

Competències específiques:
1. Analitzar críticament objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb les civilitzacions de la Mediterrània antiga.
2. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.
3. Comprendre i interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.
4. Analitzar a nivell formal les obres d'art. Conèixer els principis més importants que les regeixen.

Resultats de l'aprenentatge:
1. Situar adequadament el patrimoni històric i arqueològic en el conjunt de les produccions culturals de la Mediterrània antiga i interpretar-ho a la llum de les perspectives teòriques actuals.
2. Interpretar diacrònicament els canvis en les formes artístiques tenint en compte els contextos històrics i l'evolució dels criteris.
3. Exposar de manera raonada i clara les conclusions de l'anàlisi de les produccions artístiques.
4. Aplicar coneixements teòrics en l’anàlisi d’obres i en debats temàtics guiats.

Continguts:
Grècia. Dels orígens de l’arquitectura grega fins a l’hel·lenisme.
Grècia: l’escultura grega a través dels relleus i l’estatuària.
Visita al Museu Egipci.
Roma caput mundi. De la seva fundació de Roma a la creació dels foros imperials i els grans edificis públics.
L’escultura i la pintura romana.
Les colònies romanes: els exemples de Tarraco i Barcino.
L’art paleocristià.

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia d’ensenyament està basada en sessions teòriques que es combinaran amb activitats pràctiques i visites culturals. Durant el curs, es facilitaran materials i recursos en format digital a través del campus virtual. Aquestes eines serviran de suport a les classes i també permetran ampliar la informació treballada de manera que l’alumnat pugui aportar les seves opinions al curs, generant debat i enriquint els coneixements del grup.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

Beard, M. & Henderson, J. (2001) Classical art : from Greece to Rome / Mary Beard and John Henderson. Oxford : Oxford University Press.

Bianchi Bandinelli, R. (1969) Roma : centro del poder / Ranuccio Bianchi Bandinelli ; traducción de Concepción Hernando Martín. Madrid: Aguilar.

Blanco Freijeiro, A. (1989) Roma imperial / Antonio Blanco Freijeiro. Madrid: Historia 16.

Boardman, J. (1991) El Arte griego / John Boardman. 2a ed. Barcelona: Destino.

Elsner, J. (2007) Roman eyes : visuality & subjectivity in art & text / Jas Elsner. Princeton and Oxford: Princeton University Press.

García y Bellido, A. (1990) Arte romano / por Antonio García y Bellido. 4a ed. Madrid: CSIC.

Henig, M. & Rodà, I. (1985) El Arte romano : una revisión de las artes visuales del mundo romano / bajo la dirección de Martin Henig ; [la revisión de la versión castellana y la ampliación de la bibliografía han corrido a cargo de Isabel Rodà]. Barcelona: Destino.

Pollitt, J. J. (1984) Arte y experiencia en la Grecia clásica. Bilbao: Xarait.

Storch de Gracia, J. et al. (1989) El Arte griego. Madrid: Historia 16.

Zanker, P. (2010) Roman art / Paul Zanker, translated by Henry Heitmann-Gordon. Los Angeles: J. Paul Getty Museum.

             Marta Crispí i Blanca Reguant .Marta Crispí Canton. Doctora en Història de l’Art per la UAB, Màster en Museologia per la Universidad de Alcalá de Henares. És professora del Grau d'Humanitats y del Màster Universitari en Gestió Cultural de la UIC. Forma part del grup de recerca GRHAD (Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny) i és investigadora del projecte subvencionat pel Ministeri de Cultura: “Freilas. Las mujeres en las órdenes militares y hospitalarias en la Corona de Aragón (siglos XII-XVI)”. Les seves línies de recerca són art gòtic català, monacat femení i, iconografia religiosa

Blanca Reguant Montiel. Graduada en Humanitats i Estudis Culturals per UIC Barcelona (2019) i Màster en Govern i Cultura de les Organitzacions per Universidad de Navarra (2020). Actualment ajudant d’investigació a la Facultat d’Humanitats UIC Barcelona i doctoranda amb la tesi “La presència de la dona artista a les exposicions barcelonines (1888-1936)”, dins el grup de recerca GRHAD (Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny).

Nous mitjans de comunicació

Curs 2023-24
Semestre 1º
Àmbit temàtic: La comunicación en el mundo actual
Nº hores: 4 h
Nom del profesor:
Alfonso Méndiz Noguero

Nom de l’assignatura
La comunicación hoy: nuevos medios, nuevas músicas, nuevas influencias
Presentació (breu descripció dels continguts i del programa
Parte A: La comunicación hoy: nuevos medios, nuevas influencias
Los medios de comunicación han dado un vuelco enorme los últimos diez años. La información nos llega hoy por redes sociales antes que por la prensa. Y el cine ya no se contempla en las salas o los videoclubs, sino en las plataformas digitales (Netflix, Movistar, etc.). Estos cambios tienen gran importancia: la información nos llega cada vez menos contrastada, con manipulaciones y fake news, y el ocio audiovisual es cada vez más individual y menos familiar. No obstante, la influencia de estos medios aumenta cada vez más: los jóvenes piensan hoy que el modelo de familia es el que ven en las series, no el que ven en casa, y aquí forjan sus principales valores como personas. ¿No deberíamos conocer estos medios más a fondo?
Parte B: La música en la comunicación de hoy
La música constituye un recurso emocional clave en distintos ámbitos de la vida social, empresarial y cultural. Estas dos sesiones desean despertar en el alumno la conciencia musical necesaria para que sea capaz de entender su funcionamiento en la comunicación de hoy.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Parte A:
- Ofrecer una panorámica sobre la nueva situación que afrontan los medios tradicionales (cine, publicidad, televisión y series) y los nuevos emergentes (internet, videojuegos, redes sociales).
- Proporcionar criterios para enriquecernos con los nuevos medios y para neutralizar las influencias negativas actuales (adicción, disipación, visión materialista e individualista de la vida).
Parte B:
- Sensibilizar en el alumno una conciencia sonora y darle a conocer los códigos culturales musicales para que pueda entenderlos en el contexto actual.
- Incentivar en el alumno una actitud de comprensión y crítica ante cualquier hecho musical que se produzca en el sector de la comunicación humana y empresarial.

Continguts:
1. Cine y series televisivas.
2. Publicidad: persuasión, manipulación y estilos de vida.
3. Internet, videojuegos y redes sociales
4. La música en la comunicación social y empresarial
5. Influencia de la música en las relaciones y los comportamientos humanos

Metodologia i activitats formatives:
El programa de la asignatura se aplicará a través de una metodología mixta, en la que la teoría se aprende a través de la práctica. Cada sesión tendrá una parte explicativa y un ejercicio práctico.
La visión actual de los medios (tanto los tradicionales como los nuevos) se llevará a cabo desde una visión crítica que exponga las influencias -positivas y negativas- que hoy en día ejercen sobre adultos y adolescentes.
La teoría musical se impartirá mediante un diálogo común en las clases teóricas. A través de ejercicios audiovisuales se pondrán en práctica los conocimientos adquiridos en el aula.

Bibliografía, recursos i material didàctic:
BAREMBOIM, D. & SAID, E. (2002). Paralelismos y Paradojas. Reflexiones sobre música y sociedad. Barcelona: Debate;
BOULEZ, P. (2003). La escritura del gesto. Barcelona: Gedisa;
DELILLO, D. (2005). Contrapunto; tres películas, un libro, y una vieja fotografía. Barcelona: Seix Barral.
MÉNDIZ, A. (2008). “La influencia del cine en los jóvenes y en la familia”, en: Universitat Internacional de Catalunya (ed.), La familia, paradigma de cambio social. Barcelona.
MÉNDIZ, A. (2010). Los valores en la publicidad. Un nuevo planteamiento ético y comercial. Madrid: Ediciones IC-Media.
POSTMAN, N. (2012). Divertirse hasta morir. El discurso público en la era de la televisión. Barcelona: Ediciones La Tempestad.
POSTMAN, N. (2018). Tecnópolis: la rendición de la cultura a la tecnología. Madrid: Ediciones El Salmón.
RADIGALES, J. y VILLANUEVA, I. (2019). Ópera en pantalla. Del cine al ‘streaming’. Barcelona: Cátedra.
RODA, R. (1989). Medios de comunicación de masas: su influencia en la sociedad y en la cultura. Madrid: Centro de Investigaciones sociológicas.
STORR, A. (2008). La música y la mente. Barcelona: Paidós.

             Alfonso Mendiz Alfonso Mendiz

Cultura clàssica

Campus de l’Experiència
Curs: 1r BCN
Semestre: 1r
Àmbit temàtic:Literatura/ Història
Nº d’hores de classe: 5
Nom del profesor : Alejandra Guzmán Almagro
Nom de l’assignatura:
Els nostres orígens: La cultura clàssica
Presentació:
El curs explora les principals expressions culturals del Món Clàssic, que han marcat una bona part del pensament i la cultura europea. Al llarg de les sessions, es pararà atenció a la literatura grega des dels seus orígens i es comentaran les grans obres literàries, la Ilíada i l’Odissea o la tragèdia.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
1. Capacitat de contextualitzar una manifestació cultural de l’Antiguitat en l’espai i el temps.
2. Capacitat d’analitzar un text literari sincrònicament i diacrònicament
3. Capacitat de sintetitzar les principals característiques de l’obra literària.
4. Capacitat per valorar el patrimoni intel·lectual europeu.
Continguts:
1- La literatura grega: Introducció.
2- El Món d’Homer: context històric, característiques del gènere èpic. Il.liada i Odissea.
3- La tragèdia grega: context històric, característiques del gènere dramàtic, tragèdia i polis.
4- Cultura Romana: context històric. Roma i la cultura escrita.
Metodologia i activitats formatives:
L’assignatura està dissenyada per a que les metodologies i les activitats associades puguin ser desenvolupades tant de forma presencial com online.
Metodologies Activitat
Teòrico expositives
Visionat de vídeo, seguiment de la sessió amb PowerPoint i d’altres materials audiovisuals (podcasts)
Pràctiques
-Lectura de textos tant de forma autònoma com grupal.
-Anàlisi de textos i imatges
-Debat (presencial o a través de fòrum online)
Bibliografia, recursos i material didàctic:
A principi de curs, es posarà a disposició de l’alumnat un dossier de textos que es treballaran a les sessions de literatura. Al llarg del curs, es facilitaran recursos relatius als continguts específics.
1. Bibliografia
· Adrados, F. Fiesta, comedia y tragedia: sobre los orígenes griegos del teatro. Barcelona, Planeta (var. ed.)
· Bowra, C. M. Introducción a la literatura griega. Traducción a cargo de Luis Gil Fernández. Madrid: Editorial Gredos (var. ed.)
· Carcopino, J., La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio, Madrid, Temas de hoy, 1993.
· Fernández Nieto, F. J.. (coord.), Historia antigua de Grecia y Roma. València, Tirant lo Blanch, 2005.
· Finley, M.I, El legado de Grecia, Barcelona, Crítica, 1975.
· Grimal, P. Diccionario de mitología griega y romana. Madrid, Gredos (var. ed.)
· Lesky, Albin. Historia de la literatura griega. Madrid: Editorial Gredos (varies edd.)
2. Recursos a Internet
THEOI: www.theoi.com
El festín de Homero: http://elfestindehomero.blogspot.com/

             Alejandra Guzmán Alejandra Guzmán es doctora en Filología Clásica, con Mención Europea y Premio extraordinario de Doctorado, por la Universitat de Barcelona con una specializzazione en Arqueología e Historia Antigua en la Università di Roma "Tor Vergata". Actualmente es profesora agregada en el Departamento de Filología Clásica, Románica y Semítica de dicha universidad y catedrática acreditada por la Agència de Qualitat Universitària de Cataluña. Es autora de más de cincuenta publicaciones entre artículos científicos y libros, e investigadora principal del proyecto Escrito para los dioses: epigrafía y religión en el Mundo Romano y del proyecto EIDEA (Estratègies d'Innovació Docent per a l'Ensenyament de l'Antiguitat). Ha sido docente en la UNED, la Universitat Oberta de Catalunya y la Universitat Internacional de Catalunya (hasta la fecha), y, entre las estancias en centros internacionales, ha sido fellow del Warburg Institute (Londres, UK) e investigadora en el Scaliger Institute (Leiden, Holanda) y la Johns Hopkins University (USA). .

Art del Renaixement i del Barroc

Campus de l’Experiència
Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 2er
Semestre:1º
Àmbit temàtic: Història de l'Art
Nom de la asignatura:
L’Art del Renaixement i del Barroc
Nº d’hores de classe: 3 teóricas
Nom del professor:   Marta Crispi y Blanca Reguant

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
Aquesta assignatura presenta els dos grans corrents artístics que recorren l’Edat Moderna a Occident i que prenen el cànon de bellesa de l'Antiguitat Clàssica com a punt de referència: el Renaixement i el Barroc. Analitzarem algunes de les obres més representatives de l’arquitectura, l’escultura i la pintura del Renaixement i del Barroc des d’una perspectiva global que abasti l’art que es realitzava a Itàlia, Espanya i es farà referència també als Països Baixos, França i Anglaterra. El temari pretén dotar a l’alumnat de les principals eines per a accedir a una lectura profunda de les imatges artístiques.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Competències transversals:
1. Buscar, seleccionar i processar informació i gestionar fonts històriques i iconogràfiques de manera eficaç.
2. Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.
3. Comprendre la interrelació entre història, literatura, art i pensament.
4. Transmetre de manera oral i escrita els coneixements adquirits.

Competències específiques:
1. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.
2. Comprendre i interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.
3. Analitzar a nivell formal les obres d'art. Conèixer els principis més importants que les regeixen.

Resultats de l'aprenentatge:
L’alumne tindrà les eines per:
1. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.
2. Interpretar interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.
3. Analitzar a nivell formal les obres d'art. Conèixer els principis més importants que les regeixen.
Continguts:
Les claus de l’art renaixentista. L’arquitectura
Escultura del Renaixement
La pintura del Renaixement: de Masaccio a la pintura veneciana
Les claus de l’art Barroc. L’arquitectura
Monogràfic: La capella Sixtina i les estances vaticanes de Rafael
Bernini: escenògraf i escultor.
L’edat d’or de la pintura europea: Caravaggio, Carracci, Guido Reni, Velázquez, Rembrandt, Rubens.

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia d’ensenyament està basada en sessions teòriques. Durant el curs, es facilitaran materials i recursos en format digital a través del campus virtual. Aquestes eines serveixen de suport a les classes i també permeten ampliar la informació treballada de manera que l’alumnat pugui aportar les seves opinions al curs, generant debat i enriquint els coneixements del grup.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Renaixement
Baxandall, Michael (2000). Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento (4ª ed.). Barcelona: Gustavo Gili.
Benevolo, Leonardo (1988). Historia de la arquitectura del Renacimiento : la arquitectura clásica : del siglo XV al siglo XVIII (3ª ed.). Barcelona: Gili.
Blunt, Anthony (1985). Teoría de las artes en Italia : 1450-1600 (4ª ed.). Madrid: Cátedra.
Chastel, André (1991). Arte y humanismo en Florencia en tiempos de Lorenzo el Magnífico . Madrid: Cátedra.
Chastel, André (1966). El Gran taller de Italia : 1460-1500. Aguilar.
Garriga, Joaquim (1983). Renacimiento en Europa. Barcelona: Gili.
Hale, J.R (cop. 1996). La Civilización del Renacimiento en Europa, 1450-1620 . Barcelona: Crítica.
Heydenreich, Ludwig Heinrich (DL 1999). Arquitectura en Italia : 1400-1600 (3a ed.). Madrid: Cátedra.
Harbison, Craig (1995). The Art of the Northern Renaissance. Everyman Art Library.
Heydenreich, Ludwig Heinrich (cop. 1974 ). La Época de los genios : renacimiento italiano 1500-1540 . Madrid: Aguilar.
Murray, Peter (1995). El Arte del Renacimiento (2ª ed.). Barcelona [etc.]: Destino [etc.].
PARTRIDGE, Loren (2007). El Renacimiento en Roma . Madrid: Akal.
Pommier, Édouard (2007). L'invenzione dell'arte nell'Italia del Rinascimento. Einaudi.
Pope-Hennessy, John (1989 ). La Escultura italiana en el renacimiento ([3ª ed.]). Madrid: Nerea.
Wittkower, Rudolf. (1995). Los Fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo. Madrid: Alianza.
Wittkower, Rudolf. (1979). Sobre la arquitectura en la Edad del Humanismo : ensayos y escritos. Barcelona: Gustavo Gili.

Barroc

Bérchez, Joaquín; Gómez Ferrer, Mercedes (1996). El arte del Barroco. Madrid: Cambio 16.
Blunt, Anthony (1977). Arte y arquitectura en Francia, 1500-1700. Cátedra.
Blunt, Anthony (1982 ). Borromini. Madrid: Alianza.
Borsi, Franco (cop. 1998). Bernini . Madrid: Akal.
Borsi, Franco (1980). Bernini arquitecto. Electa.
Boucher, Bruce (1999 . La Escultura barroca en Italia . Barcelona: Destino [etc.].
Bustamante García, Agustín (1993 ). EL Siglo XVII : clasicismo y barroco . [S.l.]: Sílex.
Checa, Fernando; Morán, José Miguel (2001). El barroco. Itsmo.
Fernández Arenas, José (DL 1983 ). Barroco en Europa . Barcelona: Gustavo Gili.
Francastel, Pierre (1987). Arte, arquitectura y estética en el siglo XVIII. Madrid: Akal.
Griseri, Andreina (1967). La metamorfosi del barocco. Einaudi.
Haskell, Francis (1984). Patronos y pintores. Arte y sociedad en la Italia del Barroco. Cátedra.
Hibbard, Howard (1982 ). Bernini . Madrid: Xarait.
Martín González, Juan José (cop. 1991 ). Escultura barroca en España : 1600-1770 (2ª ed.). Madrid: Cátedra.
Nava Cellini, Antonia (1982 ). La Scultura del Seicento . Torino: UTET.
Norberg Schulz, Cristian (1972). Arquitectura barroca. Aguilar.
Pérez Sánchez, Alfonso E (cop. 1992 ). Pintura barroca en España : 1600-1750 . Madrid: Cátedra.
Schama, Simon (2002 ). Los Ojos de Rembrandt . Barcelona: Plaza & Janés.
Tapié, Victor Lucien (1991 ). Barroco y clasicismo (4ª ed.). Madrid: Cátedra.
Wittkower, Rudolf (1979 ). Arte y arquitectura en Italia : 1600-1750 . Madrid: Cátedra.
Wittkower, Rudolf (1990 ). Gian Lorenzo Bernini : el escultor del barroco romano. Madrid: Alianza.

             Marta Crispi Marta Crispí Canton. Doctora en Història de l’Art per la UAB, Màster en Museologia per la Universidad de Alcalá de Henares. És professora del Grau d'Humanitats y del Màster Universitari en Gestió Cultural de la UIC. Forma part del grup de recerca GRHAD (Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny) i és investigadora del projecte subvencionat pel Ministeri de Cultura: “Freilas. Las mujeres en las órdenes militares y hospitalarias en la Corona de Aragón (siglos XII-XVI)”. Les seves línies de recerca són art gòtic català, monacat femení i, iconografia religiosa Blanca Reguant Montiel. Graduada en Humanitats i Estudis Culturals per UIC Barcelona (2019) i Màster en Govern i Cultura de les Organitzacions per Universidad de Navarra (2020). Actualment ajudant d’investigació a la Facultat d’Humanitats UIC Barcelona i doctoranda amb la tesi “La presència de la dona artista a les exposicions barcelonines (1888-1936)”, dins el grup de recerca GRHAD (Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny).

Microbiologia i immunologia: pandèmies,

Curs acadèmic: 2023/2024
Curs 1er BCN
Semestre 1er
Àmbit temàtic: Ciències de la salut
Nº d’hores de classe: 4
Nom del profesor:
Javier Jiménez
Nom de la asignatura:
Microbiologia i immunologia: pandèmies, vacunes… i més.

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
En el mundo actual la microbiología ha tomado una especial relevancia, no solo por la aparición de nuevos patógenos y situaciones endémicas sino también por las oportunidades que ofrece para hacer nuestras vidas más agradables y mejores. De manera paralela, el conocimiento de cómo nuestro cuerpo interacciona con esos microorganismos ha evolucionado enormemente y nos ofrece posibilidades y oportunidades hasta ahora solo soñadas. En este curso repasaremos los aspectos más actuales de la microbiología y la inmunología y como nos afectan en nuestro día a día. Plantearemos las preguntas de actualidad y discutiremos acerca de las respuestas, opciones, oportunidades, dificultades que generan en la sociedad y en nosotros mismos.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Entender y poder analizar de manera crítica y argumentada los retos microbiológicos y de salud derivados a que se enfrenta el ser humano en la actualidad.
Entender el mundo microbiano en su diversidad.
Entender la interacción entre los microorganismos y el ser humano
Entender cómo reacciona el ser humano frente a los microorganismos y otros agentes externos e internos
Entender cómo podemos modificar las anteriores interacciones
Continguts:
El mundo microbiano, diversidad, utilidad.
El sistema inmunitario
Relación sistema inmunitario y microorganismos
Modulación del sistema inmunitario: vacunas

Metodologia i activitats formatives:
Presentación de los fundamentos por parte del profesor. Discusión entre todos los participantes del tema propuesto.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
El material serán artículos científicos que el profesor pondrá a disposición de los participantes. Como libros de consulta:
Brock biología de los microorganismos (PEARSON- 9788490352793)
Inmunología de Janeway (MANUAL MODERNO- 9786074487671)

             Javier Jiménez Javier Jiménez: Soy doctor en biología por la Universidad Complutense de Madrid. Mi especialidad es la biología molecular aplicada a la microbiología y la inmunología. Durante mi carrera he estudiado el ciclo celular, la morfogénesis y la respuesta a señales extracelulares usando modelos microbianos. Desde hace doce años soy el cap d’area de microbiología de la UIC impartiendo mis clases principalmente en el grado de medicina. Actualmente mis líneas de investigación siguen relacionadas con el ciclo celular y con la importancia de un poco conocido componente celular como es el polifosfato. Además dirijo un proyecto con la finalidad de desarrollar un fármaco frente al acné que permita aliviar el insostenible uso de antibióticos.

Filosofia: l’enigma de l’ésser humà

Curs acadèmic: 2023-2024
Secció Barcelona
Curs 1er
Semestre 1er
Àmbit temàtic Filosofía
Nº d’hores de classe: 5
Nom de la professora: Remei Agulles
Nom de l’assignatura:
Filosofia: L’enigma de l’ésser humà
Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
Un tret característic de l’ésser humà és la necessitat d’auto comprensió. Durant aquest breu curs es farà un recorregut per alguns dels principals temes que han interpel·lat les persones de tots els temps, i que continuen essent actuals. Temes com la necessitat de la reflexió filosòfica, l’entrellaçament natura-cultura, la corporalitat i vulnerabilitat, la llibertat i la sociabilitat seran objecte d’una reflexió realitzada en comú i de la mà dels grans pensadors.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Obtenir una visió panoràmica de diverses facetes de l’existència humana
Adquirir els conceptes filosòfics fonamentals per a la comprensió d’aquestes facetes.
Aplicar els coneixements a la pròpia existència, de manera que l’alumne pugui continuar personalment aquest procés d’auto reflexió.
Poder relacionar els temes tractats amb les problemàtiques del món actual.

Continguts:
Tema 1. Nosce Teipsum. Coneixent l’enigma
Tema 2. L’ésser humà entre natura i cultura
Tema 3. Animals racionals dependents
Tema 4. Llibertat i determinisme
Tema 5. Relacionalitat i societat humana
Metodologia i activitats formatives:
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Es farà ús d’una selección de textos breus que donaran lloc a l’explicació dialogada del tema corresponent.
YEPES, Ricardo-ARANGUREN, Javier, Fundamentos de Antropología. Un ideal de la excelencia humana (6ª ed.), EUNSA, Pamplona 2014

             Remei Agulles Remei Agulles Simó és llicenciada en Filosofia i doctora per la UIC. És docent d’Antropologia a les titulacions d’ADE, Odontologia i Biomedicina i d’Ètica i Bioètica a Odontologia. També coordina un Postgrau internacional a l’Institut d’Estudis Superiors de la Família.

Psicologia

Campus de l’Experiència
Curs 2023/2024
Semestre: 1er
Àmbit temàtic: Psicologia
Nº d’hores de classe: 4
Nom de les professores: María Gámiz Sanfeliu y Claudia Rossy
Nom de l’assignatura:
Psicologia Positiva
Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
Sota el paraigües integrador de la Psicologia Positiva l’assignatura vol donar a conèixer quins són aquells estats i característiques humanes que es relacionen amb el benestar, l'equilibri, la felicitat i, en definitiva, el creixement personal dels individus, com funcionen i com es poden desenvolupar i potenciar.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Entendre el caràcter relacional de l'ésser humà, en els aspectes intra i interpersonal
Continguts:
Breu introducció a la Psicologia positiva, Pensar i sentir positivament, Gestió de les emocions, El perdó com a fortalesa del caràcter.
Metodologia i activitats formatives:
La metodologia seguida es basa en el pensament reflexiu, la pràctica i la participació. Es combinaran píndoles teòriques amb debats i exercicis pràctics.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Hervás, G. (2009). Psicología positiva: Una introducción.
Seligman, M. (2006). La auténtica felicidad. Barcelona: Ediciones BSA.
Lyubomirsky, S. La ciencia de la felicidad: un método probado para conseguir el bienestar. Barcelona: Urano
Pallarés Molins, E. (2026). El perdón como fortaleza humana. Ediciones mensajero.

             María Gámiz i Claudia Rossy María Gámiz, Psicóloga especialista en Psicología positiva. Directora del grado en Psicología de UIC Barcelona y profesora del departamento de Ciencias básicas de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud Su interés científico gira en torno a la influencia de las fortalezas del carácter en la salud de la persona. De forma concreta se ha centrado en el estudio del perdón como conducta prosocial y en el desarrollo de herramientas de intervención, a través del modelado, que faciliten su crecimiento en cualquier ámbito de las relaciones interpersonales. Claudia Rossy: Psicóloga general sanitaria en la clínica Support UIC. Estudiante de doctorado en UIC Barcelona. Profesora en el grado de Psicología de UIC Barcelona y profesora del departamento de Ciencias Básicas de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud. Su recorrido científico se ha focalizado en aspectos psico-espirituales del ser humano (perdón, trascendencia, sentido de vida, duelo, transformación…) y su experiencia asistencial en salud y gestión emocional, con un abordaje integrador y humanista, en población infanto-juvenil.

Macroeconomía

Curs acadèmic: 2023-2024
Curs: 1er
Semestre: 1er
Àmbit temàtic: Ciències socials
Nº d’hores de classe:4
Nom del professor: Pablo Agnese
Nom de l’assignatura:
Economía: Para entender el entorno económico

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
La economía nos envuelve, está presente en muchas facetas de nuestra vida y condiciona nuestras decisiones. Este curso es una invitación a reflexionar sobre esa realidad. ¿Cómo crecen los países? ¿Por qué hay crisis económicas? ¿Quién y cómo nos saca de una recesión? ¿Qué es la inflación y porqué nos preocupa? ¿Cómo afecta todo esto a la economía de nuestras familias? ¿Qué oportunidades de empleo tendrán nuestros hijos y nietos?
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Comprender el lenguaje básico de la economía
Comprender las principales relaciones entre variables macroeconómicas
Comprender el papel de los diversos protagonistas de la vida económica: familias, empresas, instituciones financieras, sector público, etc.
Continguts:
La estabilidad económica: prosperidad y recesión
El sector público, la política fiscal, y el endeudamiento
El dinero, la inflación y la política monetaria
Las nuevas tecnologías en la economía
Metodologia i activitats formatives:
Las cuatro clases del curso seguirán el mismo formato. Breve exposición de las ideas por parte del profesor, finalizando con alguna actividad o “juego”, que de la pauta para una participación activa de los alumnos.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
Hazlitt, H. (1946, 2018). La Economía en una lección. Unión Editorial.
Mankiw, G. (2004). Principios de Economía. McGrawHill.

             Pablo Agnese Pablo Agnese es Doctor en Economía por la Universidad Autónoma de Barcelona, España, y actualmente ocupa una plaza de Profesor Contratado Doctor en el Departamento de Economía y Organización de Empresas de UIC Barcelona. Anteriormente fue profesor visitante en el Departamento de Economía de la Empresa de la FH Düsseldorf, Alemania. Sus intereses de investigación se centran en los campos del comercio internacional y en todo lo relacionado con criptomonedas y blockchain.

Història contemporania

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 1er
Semestre:: 2º
Àmbit temàtic: Història
Nº d’hores de classe: 9
Nom del professor:   Xavier Garí

Nom de l’assignatura:
Història Contemporànea

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
La Història Contemporània és la darrera època històrica de la humanitat, que comença el 1789 (amb l’esclat de la Revolució Francesa) i acaba el 1989 (amb la Caiguda del Mur de Berlín): 200 anys plens de trepidants fets històrics, en ocasions nefastos y deplorables, i més sovint del què sembla també plens d’avenços i de progrés per a la humanitat. Els inicis del segle XXI només podran ser compresos si hi ha una visió històrica recent que ens hi ajudi, i aquí la Història Contemporània és clau per afrontar els desafiaments inevitables de la humanitat en el present i en un futur proper.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Conèixer les diferents fases de l’etapa històrica Contemporània, amb els esdeveniments principals del segle XIX i el desenvolupament més aprofundit del segle XX.
Conèixer les causes i les conseqüències dels fets històrics, la seva lògica, la seva evitabilitat i la seva reversibilitat, la seva evolució/involució/revolució, tot distingint la comprensió teòrica de la justificació ètica.

Analitzar de manera crítica els processos polítics, socials, econòmics i culturals.
Capacitar la reflexió sobre supòsits teòrics i ideològics que van fornir l’etapa històrica contemporània, a partir de textos i lectures, imatges i recursos.
Afavorir la combinació entre creativitat i objectivitat en l’anàlisi històric, tot preguntant-se a cada moment què s’esdevé actualment que el passat històric pot ser una lliçó.
Continguts:
Sessió 1: Definició característiques i metodologia en la Història, i presentació de la Contemporaneïtat
Sessió 2: La Revolució Francesa, la Restauració i les Contrarevolucions
Sessió 3: La Revolució Industrial, Liberalisme, Marxisme i lluites socials
Sessió 4: Els imperialismes i la Primera Guerra Mundial
Sessió 5: El món d’entreguerres: una mateixa guerra entre Cracks borsaris i Totalitarismes
Sessió 6: La Segona Guerra Mundial: de tiranies a genocidis passant per la guerra total
Sessió 7: Esclat de la Guerra Freda i nou “ordre” internacional
Sessió 8: De la coexistència pacífica a les Caigudes del Mur de Berlín i l’URSS.
Metodologia i activitats formatives:
El professor oferirà una visió teòrica introductòria als conceptes fonamentals, que després fornirà amb materials i a continuació un col·loqui obert entre tots. I referirà bibliografia d’ampliació.
Bibliografia, recursos i material didàctic:

CASASSAS, Jordi, La construcción del presente. El mundo desde 1848 hasta nuestros días, Barcelona, Ariel, 2005.
CROCE, B., Historia de Europa en el siglo XIX, Ariel, Barcelona, 2011.
HOBSBAWM, E., Historia del siglo XX, Crítica, Barcelona, 2000.
KINDER, H., HILGEMANN, W., HERGT, M., Akal / Atlas Histórico Mundial, Akal, Madrid, 2007.
PALMER, R. COLTON, J., Historia Contemporánea, Madrid, Akal, 1980.
WESTAD,O.A.,    La    Guerra    Fría.    Una    historia    mundial Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2018.

             Xavier Garí Xavier Garí de Barbarà (Barcelona, 1974), és doctor en Història Contemporània, professor de la Facultat d'Humanitats UIC-Barcelona, historiador investigador sobre Pau, Conflictes, No violència i Religions. Fundador de l'Associació Catalana d'Història de la Pau i del Centre d'Estudis de la Noviolència de Catalunya.

La música: un llenguatge a descobrir

Campus de l’Experiència
Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Semestre: 2n
Àmbit temàtic: Art i Música
Nº d’hores de classe: 5
Nº de sortides o activitats: 1
Nom de la professora:
Cristina Segura

Nom de l’assignatura:
La música un llenguatge per descobrir

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
L'assignatura "La música un llenguatge per descobrir" té com a objectiu proporcionar als estudiants una comprensió més profunda de la música i del seu llenguatge universal.
El programa inclou una exploració de les diferents definicions de la música, les seves característiques, els diferents usos de la música i com pot afectar-nos, la història de la música i els seus canvis al llarg dels anys, els diferents tipus d'artistes que creen música i com ho fan, i finalment les diferents maneres en que es pot escoltar música avui en dia.
Objectiu
L´objectiu d´aquesta assignatura es oferir una oportunitat als estudiants per descobrir el meravellós món de la música i el seu llenguatge universal.
El programa inclou els següents continguts:

Continguts:
Què és la música? La música és un llenguatge universal que es pot expressar de moltes maneres diferents. Aquesta secció explora les diferents definicions de la música i les seves característiques.

Per a què serveix la música? La música té molts usos diferents, des de l'entreteniment fins a la teràpia. Aquesta secció explora els diferents usos de la música i com pot afectar-nos.

Des de quan hi ha música? La música ha existit des de fa milers d'anys i ha evolucionat al llarg del temps. Aquesta secció explora la història de la música i com ha canviat al llarg dels anys.

Qui fa la música? La música és creada per molts tipus diferents d'artistes, des de músics professionals fins a aficionats. Aquesta secció explora els diferents tipus d'artistes que creen música i com ho fan.

Com escoltem música? Avui en dia, hi ha moltes maneres diferents d'escoltar música, des de la ràdio fins a les plataformes de streaming en línia. Aquesta secció explora les diferents maneres en què podem escoltar música avui en dia.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Conèixer el patrimoni musical i comprendre la seva contribució en el marc cultural i social
Cultivar la capacitat d’anàlisi i valoració de la qualitat musical.
Mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat sonora i visual de l’entorn natural i cultural.
Valorar amb respecte i sentit crític les produccions artístiques en els seus contextos i funcions
Gaudir de les experiències i creacions artístiques com a font d’enriquiment personal i social
Fer ús del coneixement artístic i de les seves produccions com a mitjà de cohesió i d’acció pro social.

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia fomenta la participació activa dels estudiants a través de audicions i debats al voltant de les audicions així com activitats pràctiques que ajudaran als estudiants a comprendre millor el contingut teòric.
Aquesta metodologia permetrà als estudiants explorar la música i el seu llenguatge de manera més profunda i significativa.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
Debussy, C. (1987). El señor Corchea y otros escritos. Alianza Editorial.
Falla, M (1972). Escritos sobre música y músicos. Federico Sopeña Ibáñez. Madrid, Espasa Calpe.
Berlioz, García Revilla, E., & Heras-Casado, P. (2015). Las tertulias de la orquesta (Vol. 49). Akal. https://cerca.uic.es/permalink/34CSUC_INSTB/18cpult/cdi_proquest_ebookcentral_EBC6775339
Marco, T. (2017). Escuchar la música de los siglos XX y XXI. Fundacion BBVA. https://www.fbbva.es/wp-content/uploads/2017/09/DE_2017_TOMAS_MARCO_Libro_proteg.pdf
Salazar, A. (1940). Conceptos fundamentales en la historia de la música. Alianza https://cerca.uic.es/permalink/34CSUC_INSTB/1ppjbb4/alma991000151669706707

             Cristina Segura, Cristina Segura, Cantant lírica, mezzosoprano. Diplomada en Educació musical (UAB) i havent finalitzat el grau superior de música al Conservatori del Liceu realitza els estudis de màster i perfeccionament a l’estranger: Màster Concert Cant i Màster Pedagogia del Cant a la Haute école de musique de Ginebra (Suïssa), amb la reconeguda contralt i directora d’orquestra Nathalie Stutzmann i estudis d’especialització en Lied al Koninklijk Conservatorium de Brussel·les. Destaca per la seva àmplia formació i activitat tant a l’òpera, com en el Lied com a la música antiga i oratori. Ha cantat com a solista a Suïssa, Eslovènia, França, Bèlgica, Brasil i a Espanya a sales i festivals de renom. Actualment és cantant en actiu i professora del Conservatori del Liceu i professora de didàctica de la música a la Universitat Internacional de Catalunya.

Temàtiques de la Filosofia Actual

Curs: 2023-2024
Semestre: 2º
Àmbit temàtic: Filosofia
Nº d’hores de classe: 6
Nom del professor: Dr. Albert Moya
Nom de l’assignatura:
Temàtiques de la Filosofia Actual

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
L’assignatura es presenta com un curs propedèutic que s’endinsa en una sèrie de qüestions generals que ocupen el pensament filosòfic contemporani. D’aquesta forma, pretén abordar alguns dels conceptes clau que han centrat la reflexió dels filòsofs actuals i que permeten aportar llum i sentit a la interpretació del món contemporani. L’alumne tindrà ocasió de conèixer el pensament i les idees d’alguns d’aquests autors i sobretot podrà fer un diagnòstic propi, precís i ben fonamentat, sobre alguns aspectes que tenen una clara incidència en l’àmbit cultural, social i polític del nostre temps.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Competències:
- Assolir coneixement de temes i problemàtiques del pensament actual que tenen una incidència important en els nostres contextos contemporanis.
- Contextualitzar i situar fenòmens culturals rellevants i a relacionar-los amb la seva dimensió social i política.
- Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural universal.
- Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
- Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
- Capacitat de crítica i autocrítica.
- Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
- Sensibilitat envers la diversitat d’opinions, pràctiques i estils de vida.
Resultats d’aprenentatge:

En acabar el curs l’alumne haurà de ser capaç de:
Assimilar conceptes clau de l’estudi de la cultura contemporània i analitzar críticament les circumstàncies en què aquesta s'inscriu.
Relacionar conceptes de forma transversal i multidisciplinària.
Aplicar i transferir conceptes teòrics i/o abstractes de cada una de las matèries a situacions reals.
Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Utilitzar adequadament els recursos i les metodologies que s'empren en l'estudi de la cultura contemporània.
Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades com en informació distribuïda a la xarxa.
Continguts:
1. El simbolisme com a dimensió estructural de la persona humana.
2. El gir lingüístic i els límits del llenguatge.
3. Habitar i ser en el món.
4. Pensar la intersubjectivitat i les relacions personals en el món contemporani.

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia d’ensenyament-aprenentatge combina classes magistrals, debats, cerca d’informació i elaboració de treballs individuals (a casa) i en grup, que seran exposades pels estudiants a l’aula.
Sessions
El curs es desenvoluparà en 4 sessions de dues hores. En cada una d’aquestes sessions la primera part serà una exposició per part del professor de la problemàtica a plantejar, i la segona part, constarà d’algun exercici pràctic de caràcter grupal, que tingui a veure amb la temàtica treballada.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
Bibliografía general:

BODEI, R. La filosofía del siglo XX. Madrid: Alianza, 2001.
CASSIRER, E. Antropología filosófica. México; Fondo de cultura económica, 1944.
CORETH, E, EHLEN, P. La filosofía del siglo XX. Barcelona: Herder, 1989.
CRUZ PRADOS, A. Historia de la filosofía contemporánea. Pamplona: Eunsa, 1987.
HERNANDEZ-PACHECO, J. Corrientes actuales de filosofía. Madrid: Tecnos, 1996.
REALE, G, ANTISERI, D. Historia del pensamiento filosófico y científico. Vol. III. Del romanticismo hasta hoy. Barcelona: Herder, 1995.
VERNEAUX, R. Historia de la filosofía contemporánea. Barcelona: Herder, 1977.
VILLACAÑAS, J.L. Historia de la filosofía contemporánea. Madrid: Akal, 1997.
Els materials projectats en cada sessió es trobaran disponibles al moodle de l’assignatura i s’especificarà bibliografia més detallada per a cada cas.

Sistemes i criteris d’avaluació:

Malgrat que el curs no consta d’una qualificació estrictament numèrica, per tal d’assolir la validació de l’assignatura (Apte) es valorarà l’assistència (mínim 80%) i la participació activa.
Albert Moya Ruiz es doctor europeu en filosofia per la Universitat Ramon Llull (URL) i expert en els àmbits d’Estètica i teoria de les arts. Es professor Contractat Doctor i actualment ocupa el càrrec de Vicedegà de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya de la que és professor d'Estètica i de Filosofia contemporània. Imparteix també docència a les facultats de Comunicació i Psicologia de la mateixa universitat. Les seves línies de recerca principals són l'estètica i la teoria de l'art contemporani, la filosofia política i les humanitats mèdiques.

             Albert Moya Albert Moya

L'art medieval

Curs acadèmic: 2023-2024
Secció: Barcelona
Curs: 1er
Semestre: 2º
Àmbit temàtic: Art
Nº d’hores de classe: 12
Sortides o activitats que se suggereixen:
Es proposen com a sortides dues rutes per la ciutat: la Barcelona romànica i la Barcelona gòtica 11 abril.
Nom del professor: Maria Morer
Nom de l’assignatura:
Patrimoni Artístic Medieval
Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
Analitzarem l’art i l’arquitectura de l’Edat Mitjana. Iniciarem el recorregut per l’Art Paleocristià i Bizantí i la seva influència en el romànic d’Occident. Seguidament estudiarem l’art i l’arquitectura d’aquest primer període medieval, fins arribar al Gòtic.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
Coneixement del marc general diacrònic del passat
Capacitat crítica davant de les manifestacions literàries i artístiques
Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
Habilitat per exposar de manera narrativa els resultats de la recerca d'acord amb els cànons crítics de cada matèria.
Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en la mateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
Capacitat de crítica i autocrítica.
Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
Resultats de l’aprenentatge:
Adquireix conceptes clau sobre cultura i experiències culturals
Aplica coneixements teòrics en anàlisi i debats d'activitats presencials i en treball autònom
Coneix i selecciona documentació específica sobre experiències culturals
Pràctica estratègies de treball en equip
Aprèn a contextualitzar fenòmens culturals i relacionar-los amb la seva dimensió social i política
Relaciona conceptes de les diferents matèries treballades de forma transversal
Llegeix i analitza assajos sobre temes actuals
Redacta textos narratius i descriptius
Realitza sistematització de dades i / o informació dispersa.
Continguts:
Art Paleocristià
Art Bizantí
Arquitectura àrab
Romànic:
Arquitectura
Escultura aplicada a l’arquitectura i talles en fusta
Pintura
Gòtic:
Arquitectura
Escultura en pedra
Pintura
Metodologia i activitats formatives:
Les classes barrejaran part teòrica i pràctica. La part teòrica estarà sempre acompanyada d'imatges i continguts visuals. La part pràctica seran lectures de textos adients, de fonts antigues o contemporànies, visites a museus i itineraris per la ciutat.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Bango Torviso, I.; Abad, C. (1996). Arte medieval I. Madrid: Historia 16.
Conant, K. J. (1987). Arquitectura carolingia y románica, 800-1200. Madrid : Cátedra.
Erlande-Brandenburg, A. (1993). La Catedral. Madrid : Akal.
Erlande-Brandenburg, A. (1992) El arte gótico. Madrid: Akal
Schapiro, M., & Balseiro, M. L. (1984). Estudios sobre el románico. Madrid : Alianza.
Williamson, P. (1997). Escultura gótica : 1140-1300. Madrid : Cátedra.
Yarza Luaces, J. (1979). Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid : Cátedra.

             Maria Morer María Morer es graduada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (2018). Màster en Gestió Cultural per la Universitat Internacional de Catalunya (2020) i màster en Estudis Humanístics i Socials per la Universitat Abat Oliba CEU (2022).Actualment treballa a Playmedia Motion Graphics, empresa dedicada al disseny i producció de museus, experiències i espais culturals. És col·laboradora del Grup de Recerca d’Història, Arquitectura i Disseny (GRHAD) des del 2019, contribuint en diferents tasques d’investigació, preparació i redacció de continguts.

Història contemporania

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 1er
Semestre:: 2º
Àmbit temàtic: Història
Nº d’hores de classe: 8/10
Nom del professor:   Xavier Garí

Nom de l’assignatura:
Història Contemporànea

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
La Història Contemporània és la darrera època històrica de la humanitat, que comença el 1789 (amb l’esclat de la Revolució Francesa) i acaba el 1989 (amb la Caiguda del Mur de Berlín): 200 anys plens de trepidants fets històrics, en ocasions nefastos y deplorables, i més sovint del què sembla també plens d’avenços i de progrés per a la humanitat. Els inicis del segle XXI només podran ser compresos si hi ha una visió històrica recent que ens hi ajudi, i aquí la Història Contemporània és clau per afrontar els desafiaments inevitables de la humanitat en el present i en un futur proper.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Conèixer les diferents fases de l’etapa històrica Contemporània, amb els esdeveniments principals del segle XIX i el desenvolupament més aprofundit del segle XX.
Conèixer les causes i les conseqüències dels fets històrics, la seva lògica, la seva evitabilitat i la seva reversibilitat, la seva evolució/involució/revolució, tot distingint la comprensió teòrica de la justificació ètica.

Analitzar de manera crítica els processos polítics, socials, econòmics i culturals.
Capacitar la reflexió sobre supòsits teòrics i ideològics que van fornir l’etapa històrica contemporània, a partir de textos i lectures, imatges i recursos.
Afavorir la combinació entre creativitat i objectivitat en l’anàlisi històric, tot preguntant-se a cada moment què s’esdevé actualment que el passat històric pot ser una lliçó.
Continguts:
Sessió 1: Definició característiques i metodologia en la Història, i presentació de la Contemporaneïtat
Sessió 2: La Revolució Francesa, la Restauració i les Contrarevolucions
Sessió 3: La Revolució Industrial, Liberalisme, Marxisme i lluites socials
Sessió 4: Els imperialismes i la Primera Guerra Mundial
Sessió 5: El món d’entreguerres: una mateixa guerra entre Cracks borsaris i Totalitarismes
Sessió 6: La Segona Guerra Mundial: de tiranies a genocidis passant per la guerra total
Sessió 7: Esclat de la Guerra Freda i nou “ordre” internacional
Sessió 8: De la coexistència pacífica a les Caigudes del Mur de Berlín i l’URSS.
Metodologia i activitats formatives:
El professor oferirà una visió teòrica introductòria als conceptes fonamentals, que després fornirà amb materials i a continuació un col·loqui obert entre tots. I referirà bibliografia d’ampliació.
Bibliografia, recursos i material didàctic:

CASASSAS, Jordi, La construcción del presente. El mundo desde 1848 hasta nuestros días, Barcelona, Ariel, 2005.
CROCE, B., Historia de Europa en el siglo XIX, Ariel, Barcelona, 2011.
HOBSBAWM, E., Historia del siglo XX, Crítica, Barcelona, 2000.
KINDER, H., HILGEMANN, W., HERGT, M., Akal / Atlas Histórico Mundial, Akal, Madrid, 2007.
PALMER, R. COLTON, J., Historia Contemporánea, Madrid, Akal, 1980.
WESTAD,O.A.,    La    Guerra    Fría.    Una    historia    mundial Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2018.

             Xavier Garí Xavier Garí de Barbarà (Barcelona, 1974), és doctor en Història Contemporània, professor de la Facultat d'Humanitats UIC-Barcelona, historiador investigador sobre Pau, Conflictes, No violència i Religions. Fundador de l'Associació Catalana d'Història de la Pau i del Centre d'Estudis de la Noviolència de Catalunya.

Geografia

Curs 2023-2024
Curs:1º BCN
Semestre: 2º sem
Àmbit temàtic: Món actual
Nº d’hores de classe: 5
Nom del professor:
Sergi Massana i Mas
Nom de l’assignatura:
Geografia del món d’avui (I)

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
L’anàlisi geogràfica consisteix en fer una aproximació a un lloc concret del món destacant-ne els elements més rellevants i distintius per a poder entendre’l millor, siguin aquests elements de caire físic o natural (climàtic, orogràfic), històric, cultural, polític o social i econòmic.
En aquesta assignatura farem sessions monogràfiques sobre diferents països i/o regions del planeta aproximant-nos a la seva realitat actual i donant elements per a poder entendre-la.
L’assignatura es distribueix al llarg de tres cursos fent d’aquesta manera: Geografia del món d’avui (I), (II) i (III).
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Comprensió dels principals trets distintius físics, climàtics, econòmics, polítics i culturals dels diferents països i regions del món (els que es decideixi tractar).
Comprensió dels principals característiques, reptes i problemes de les diferents regions del món. Aproximacions econòmiques i geopolítiques al món actual.
Discerniment de les complexitats dels problemes associats al desenvolupament; tant als països anomenats rics com als en vies de desenvolupament i capacitat d’argumentació que aquests problemes no són tan simples com els mitjans de comunicació els solen presentar.
Argumentació, en debats mantinguts a classe, basada en informació aportada pel professor i pels alumnes.
Ús de fonts d’informació digitals, estadístiques i mapes.
Anàlisi raonada de la informació quantitativa i qualitativa aportada a classe.
Continguts:
Introducció: El món d’avui. Breu de dades (petita enquesta)

L’Índia. Clima i paisatges: La vall de Ganges (el riu sagrat), l’Himàlaia i el monsó. Aproximació a la complexa societat de castes. Un gegant demogràfic i econòmic. Història: la colonització britànica. La conflictiva separació amb Pakistan.

Rússia. El gegant euroasiàtic. Els orígens i l’expansió de Rússia: Ivan, Pere, Catalina. El territori més immens del món. El famós tren transsiberià. Una història convulsa (revolució i guerres mundials). La caiguda de la Unió Soviètica. Geopolítica actual.

El món àrab. Qui son els àrabs? Llengua, cultura, història i territori. Diferències entre l’Islam i món àrab. L’integrisme i els conflictes. Les dues grans confessions: sunnisme, xiisme. La nació àrab fragmentada. Principals països àrabs actuals; la puixança dels emirats del petroli.

Mèxic. Clima i paisatges. Història: els asteques (qui eren què van fer) i la colonització espanyola. El país hispà més gran. Polarització i estratificació social, els problemes de la seguretat (els càrtels). El DF una de les ciutats més grans del món. Turisme i gastronomia.

El Japó. Un país marcat per la seva geografia física, un extens arxipèlag sísmic i volcànic. De climes siberians a tropicals. El pas del feudalisme a la industrialització. L’expansionisme japonès durant la segona guerra mundial. Tradició i modernitat al Japó.

Metodologia i activitats formatives:
Es faran sessions monogràfiques sobre països o regions amb suport visual. Per part del professor s’emprarà sempre material projectat en pantalla com poden ser mapes interactius (Google Earth), mapes temàtics, fotos, imatges aèries, videos, gràfics etc. per tal de recolzar i il·lustrar les explicacions i descripcions dels diferents llocs i fenòmens descrits. L’aportació de documentació i de materials per part dels alumnes fomentarà el debat obert i el lliure intercanvi d’opinions (aula fòrum).
Bibliografia, recursos i material didàctic:
DARON ACEMOGLU, JAMES A. ROBINSON (2012): POR QUÉ FRACASAN LOS PAÍSES. DEUSTO S.A. EDICIONES. BARCELONA
ROBERT D. KAPLAN (2013): LA VENGANZA DE LA GEOGRAFÍA. RBA LIBROS. BARCELONA.
TIM MARSHALL (2015). PRISIONEROS DE LA GEOGRAFÍA. EDICIONS 62. BARCELONA.
DELPHINE PAPIN I BRUNO TERTRAIS (2016). L’ATLAS DES FRONTIERES. EDITIONS DE ARENES. PARIS.
HANS ROSLING (2018): FACTFULNESS. EDICIONS LA CAMPANA. BARCELONA
EL ORDEN MUNDIAL (2020). EL MUNDO NO ES COMO CREES. EDITORIAL ARIEL. BARCELONA.
LA VANGUARDIA DOSSIER. Revista trimestral. LA VANGUARDIA EDICIONES SL.
https://www.lavanguardia.com/vanguardia-dossier/revista
ANUARI INTERNACIONAL DEL CIDOB (Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona). Publicació anual.
https://www.cidob.org/es/publicaciones/serie_de_publicacion/anuario_internacional_cidob
THE WORLD FACT BOOK. Publicació anual. Central Intelligence Agency (CIA)
https://www.cia.gov/library/publications/resources/the-world-factbook/index.html
LE MONDE DIPLOMATIQUE (Ed. Espanyola). Periodicitat Mensual. Paris Lopress.
http://www.monde-diplomatique.fr/index/sujet/geopolitique

Sistemes i criteris d’avaluació: No hi ha avaluació, només es demana el 80% d'assistència per ser APTE.

             Sergi Massana Sergi Massana i Mas es Llicenciat i Màster en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona, i Diplomat i Màster en Urbanisme per les Universitats Politècnica de Catalunya i Pompeu Fabra. Viatger/turista vocacional; li agrada viatjar, conèixer món i explicar-lo. Ha estat en una setantena de països dels cinc continents. Ha col·laborat en temes de consultoria i gestió turística, avaluació de projectes de desenvolupament local, elaboració de guies i productes, etc. També es dedica a la docència en geografia i en turisme en diferents universitats catalanes.

Nous mitjans de comunicació

Curs 2023-24
Curso: 1º BCN
Àmbit temàtic: Món Actual
Nº de crèdits: 1
Nº d’hores de classe: 4
Nom del profesor:Aleix Herreras
Asignatura: La comunicación hoy: nuevos medios, nuevas músicas, nuevas influencias
Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
Parte A: La comunicación hoy: nuevos medios, nuevas influencias
Los medios de comunicación han dado un vuelco enorme los últimos diez años. La información nos llega hoy por redes sociales antes que por la prensa. Y el cine ya no se contempla en las salas o los videoclubs, sino en las plataformas digitales (Netflix, Movistar, etc.). Estos cambios tienen gran importancia: la información nos llega cada vez menos contrastada, con manipulaciones y fake news, y el ocio audiovisual es cada vez más individual y menos familiar. No obstante, la influencia de estos medios aumenta cada vez más: los jóvenes piensan hoy que el modelo de familia es el que ven en las series, no el que ven en casa, y aquí forjan sus principales valores como personas. ¿No deberíamos conocer estos medios más a fondo?
Parte B: La música en la comunicación de hoy
La música constituye un recurso emocional y referencial clave en distintos ámbitos de la vida social, empresarial y cultural. Estas sesiones persiguen despertar la conciencia musical del alumnado para que sea capaz de percibir, comprender y analizar hasta qué punto la música puede ser determinante en la comprensión de los contenidos que consume a través de los medios de comunicación de masas, cuando este arte entra en contacto con el contenido verbal y las imágenes (con especial atención al uso del silencio en la música de los spots publicitarios). Estudiaremos la aportación de significados musicales y extramusicales de las bandas sonoras del cine y de las series, la publicidad y los videojuegos, así como la presencia musical en espacios urbanos y ocupaciones ordinarias (centros comerciales, instituciones, manifestaciones callejeras y campañas electorales).

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Parte A:
- Ofrecer una panorámica sobre la nueva situación que afrontan los medios tradicionales (cine, publicidad, televisión y series) y los nuevos emergentes (internet, videojuegos, redes sociales).
- Proporcionar criterios para enriquecernos con los nuevos medios y para neutralizar las influencias negativas actuales (adicción, disipación, visión materialista e individualista de la vida).
Parte B:
- Sensibilizar en el alumno una conciencia sonora y darle a conocer los códigos culturales musicales para que pueda entenderlos en el contexto actual.
- Incentivar en el alumno una actitud de comprensión y crítica ante cualquier hecho musical que se produzca en el sector de la comunicación humana y empresarial.

Continguts:
1. Cine y series televisivas.
2. Publicidad: persuasión, manipulación y estilos de vida.
3. Internet, videojuegos y redes sociales
4. La música en la comunicación social y empresarial
5. Influencia de la música en las relaciones y los comportamientos humanos

Metodologia i activitats formatives:
El programa de la asignatura se aplicará a través de una metodología mixta, en la que la teoría se aprende a través de la práctica. Cada sesión tendrá una parte explicativa y un ejercicio práctico. La visión actual de los medios (tanto los tradicionales como los nuevos) se llevará a cabo desde una visión crítica que exponga las influencias -positivas y negativas- que hoy en día ejercen sobre adultos y adolescentes. La teoría musical se impartirá mediante un diálogo común en las clases teóricas (no es necesario poseer conocimientos musicales previos). A través de ejercicios audiovisuales se pondrán en práctica los conocimientos adquiridos en el aula.

Bibliografía, recursos i material didàctic:
BAREMBOIM, D. & SAID, E. (2002). Paralelismos y Paradojas. Reflexiones sobre música y sociedad. Barcelona: Debate;
BOULEZ, P. (2003). La escritura del gesto. Barcelona: Gedisa;
DELILLO, D. (2005). Contrapunto; tres películas, un libro, y una vieja fotografía. Barcelona: Seix Barral.
HERRERAS CARRERA, A. (2022). Relació i interaccions entre sintaxis musicals i lingüístiques. Apunts per a l’estudi perceptiu de la matèria musical i verbal. LSC (Llengua, Societat i Comunicació), 20.
https://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/37619
HERRERAS CARRERA, A. (2023). Función referencial de la música publicitaria. Pensar la publicidad 16(2), 17-22. https://revistas.ucm.es/index.php/PEPU/article/view/79439
MÉNDIZ, A. (2008). “La influencia del cine en los jóvenes y en la familia”, en: Universitat Internacional de Catalunya (ed.), La familia, paradigma de cambio social. Barcelona.
MÉNDIZ, A. (2010). Los valores en la publicidad. Un nuevo planteamiento ético y comercial. Madrid: Ediciones IC-Media.
POSTMAN, N. (2012). Divertirse hasta morir. El discurso público en la era de la televisión. Barcelona: Ediciones La Tempestad.
POSTMAN, N. (2018). Tecnópolis: la rendición de la cultura a la tecnología. Madrid: Ediciones El Salmón.
RADIGALES, J. y VILLANUEVA, I. (2019). Ópera en pantalla. Del cine al ‘streaming’. Barcelona: Cátedra.
RODA, R. (1989). Medios de comunicación de masas: su influencia en la sociedad y en la cultura. Madrid: Centro de Investigaciones sociológicas.
STORR, A. (2008). La música y la mente. Barcelona: Paidós.

             Aleix Hereras CA | L’Aleix Herreras Carrera és un musicòleg (UAB, 2015) amb àmbit d'especialització en integració de la música a la narrativa audiovisual. Va estudiar el Màster de Comunicació Especialitzada de la Universitat de Barcelona (UB, 2016), on va ser alumne del doctor Joseph Hilferty. Amb aquest lingüista, Herreras Carrera ha estudiat l'efecte priming dels canvis en l'harmonia musical sobre la comprensió lingüística. L’Aleix s'ha doctorat en Comunicació a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC, 2024), amb una tesi sobre Persuasió musical a espots electorals dirigida per la professional del management musical Isabel Villanueva Benito. ES | Aleix Herreras Carrera es un musicólogo (UAB, 2015) con ámbito de especialización en integración de la música en la narrativa audiovisual. Estudió el Máster de Comunicación Especializada de la Universitat de Barcelona (UB, 2016), donde fue alumno del Doctor Joseph Hilferty. Junto a este lingüista, Herreras Carrera ha estudiado el efecto priming de los cambios en la armonía musical sobre la comprensión lingüística. Aleix se ha doctorado en Comunicación en la Universitat Internacional de Catalunya (UIC, 2024), con una tesis sobre Persuasión musical en spots electorales dirigida por la profesional del management musical Isabel Villanueva Benito. EN | Aleix Herreras Carrera is a musicologist (UAB, 2015) specialised in the integration of music in audio-visual narratives. He attained a Master’s in Specialised Communication at the University of Barcelona (UB, 2016), where he was a student of Doctor Joseph Hilferty. Together with this linguist, Herreras Carrera has studied the priming effect of changes in musical harmony on linguistic understanding. Aleix has a doctorate in Communication from the Universitat Internacional de Catalunya (UIC, 2024), with a thesis on Musical persuasion in campaign spots tutored

Ciencia,Tecnologia i societat

Curs acadèmic: 2023-2024
Secció Barcelona
Curs: 1er
Semestre: 2º
Àmbit temàtic: Filosofía / Ciència i Tecnologia / Món actual
Nº d’hores de classe: 6
Sortides o activitats que se suggereixen:
Una visita al centro de artes digitales IDEAL (https://idealbarcelona.com/). Esta visita proporcionará a los asistentes una experiencia artística inmersiva mediada tecnológicamente. Los detalles de la visita se concretarán en la primera clase de la asignatura.
Nom del professor:_Gabriel Fernández Borsot
Nom de l’assignatura:
Ciència, tecnologia i societat: claus per entendre el segle XXI
Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
El fuerte impacto social de tecnologías como la inteligencia artificial, la robótica, el Big Data y la biotecnología, requieren una reflexión profunda. Apoyándose en las reflexiones de autores destacados, el curso proporciona las claves para desarrollar una visión crítica a la vez que equilibrada, para comprender cuáles son los problemas de raíz y saber dónde buscar las soluciones.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Adquirir los conocimientos y competencias necesarias para comprender las implicaciones antropológicas y sociales de la tecnología.
Conocer los problemas y retos más relevantes en relación con el sistema tecnocientífico, así como profundizar en sus raíces filosóficas.
Esbozar una alternativa integral y equilibrada para compensar los excesos del sistema tecnocientífico en sus dimensiones principales: presupuestos epistemológicos, marco conceptual, estructuración de la subjetividad (actitudes, hábitos y valores), y estilo de vida (opciones de consumo, organización del tiempo, etc.).
Continguts:
Claves de la sociedad tecnológica: ¿hacia dónde vamos?
Píldora 1: La tecnología como faceta epocal.
Píldora 2: ¿Qué opinas de ... ?
Píldora 3: Dos falacias populares sobre la tecnología.
Principales autores en filosofía de la tecnología (parte 1 de 2)
Píldora 4: Tres falacias más sobre la tecnología.
Píldora 5: Las sub-eras de la era tecnológica.
Píldora 6: La visión de la técnica de Ortega y Gasset.
Píldora 7: Heidegger y el quid de la tecnología.
Principales autores en filosofía de la tecnología (parte 2 de 2)
Píldora 8: McLuhan y el hombre electrónico.
Píldora 9: Las 6 leyes de la tecnología de Kranzberg.
Píldora 10: Kurzweil y la profecía de la singularidad tecnológica.
Inteligencia artificial (IA) y robótica: implicaciones sociales.
Píldora 11: Breve historia de la inteligencia artificial y situación actual.
Píldora 12: Nociones básicas de IA.
Píldora 13: Retos éticos y sociales de la IA.
La tecnociencia y el mundo de la vida.
Píldora 14: La tecnociencia en el siglo XXI.
Píldora 15: ¿Son los seres vivos simplemente máquinas muy sofisticadas?
Píldora 16: La consciencia y el mundo de la vida.
El transhumanismo y el futuro de la humanidad
Píldora 17: La ideología transhumanista.
Píldora 18: Entonces, ¿cuál es el problema con la tecnología?
Píldora 19: Reflexión final: una propuesta clásica para el siglo XXI.
Metodologia i activitats formatives:
El aprendizaje se desarrollará a través de las siguientes actividades formativas:
Exposición teórica por parte del profesor.
Visionado de recursos multimedia (fragmentos de películas / documentales / series / conferencias).
Debate participativo en clase.
Visita cultural a una entidad externa a la UIC para tener una experiencia de tecnología de realidad virtual.
Bibliografía, recursos i material didàctic:
Bibliografía de referencia:
Esquirol, J.M., Los filósofos contemporáneos y la técnica. De Ortega a Sloterdijk. Gedisa, Barcelona 2012.
Cortina, A., Humanismo avanzado para una sociedad biotecnológica. Teconté, Barcelona 2017.
Bibliografía complementària:
Cortina, A., y Serra, M.A., (Eds.) ¿Humanos o posthumanos?, Fragmenta editorial, Barcelona, 2015.
Ellul, J., Le bluff technologique. Hachette, París 1988.
Heidegger, M., “Sobre la técnica”, Conferencias y artículos. Serbal, Barcelona 1994.
Jonas, H., El principio de responsabilidad. Herder, Barcelona 1995.
Kurzweil, R., La singularidad está cerca. Cuando los humanos trascendamos la biología. Lola Books, Berlin 2012.
McLuhan, M., The Gutenberg galaxy: The making of typographic man. University of Toronto Press, Toronto 1962.
Ortega y Gasset, J., Meditación de la técnica y otros ensayos sobre ciencia y filosofía. Alianza, Madrid 1982.
Russel, S. Human Compatible. Penguin Books, New York, 2020.

             Gabriel Fernández Gabriel Fernández Borsot es ingeniero industrial superior por la Universidad Politécnica de Cataluña (1995), Licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona (2006) y Doctor en Transformative Studies por el California Institute of Integral Studies de San Francisco, USA (2017). Desde 2004 es docente de la Universidad Internacional de Cataluña (UIC), donde también es vicedirector del Observatorio de la Inteligencia Artificial y las Nuevas Tecnologías. Ha sido profesor visitante en el California Institute of Integral Studies, y es docente y coordinador de programas de Alef Trust (Liverpool). Sus líneas de investigación se centran en las implicaciones antropológicas de la tecnología, las teorías transpersonales y las teorías de la conciencia. Es un experto en el abordaje transdisciplinar de la alteridad.

Literatura hispànica segle XX

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Barcelona
Curs: 1er
Semestre:: 2º
Àmbit temàtic: Literatura
Nº d’hores de classe: 8
Nom del professor:   Jordi Bermejo Gregorio

Nom de l’assignatura:
Literatura Española del Siglo de Oro: novela, poesía y teatro

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
El objetivo es analizar, describir, ilustrar y contextualizar histórica y estéticamente el desarrollo de los tres principales géneros literarios del Siglo de Oro español desde finales del siglo XVI hasta llegar a su máximo esplendor en el siglo XVII. En cuanto al primer gran género, la narrativa, se iniciará con la exposición de los orígenes y el desarrollo de la narrativa medieval y renacentista idealista hasta que irrumpió el realismo picaresco y se llegó a la culminación con el Quijote. Tres sesiones serán dedicadas al teatro culto y comercial del corral de comedias y el coliseo, con Lope de Vega y Calderón de la Barca como máximos representantes, a la vista del Arte nuevo de hacer comedias de Lope. A la poesía de Góngora, Quevedo y sor Juana Inés de la Cruz, la culta y la tradicional, le dedicaremos dos sesiones.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Conocimiento de los principales hitos de la narrativa, el teatro y la poesía del Siglo de Oro. Para lo cual se debe tener en cuenta los modelos literarios previos (literatura clásica, medieval y renacentista) y su posterior proyección.

Continguts:
Los tres bloques de la asignatura se corresponden con la narrativa (sesiones 1, 2 y 3), la poesía (dos sesiones) y el teatro (tres sesiones). Esta es la disposición de cada una de las sesiones:
De la narrativa idealista a la novela moderna: el realismo picaresco (Lazarillo de Tormes y Guzmán de Alfarache)
Cervantes y El Quijote (primera parte)
Consecución de la novela moderna: la segunda parte de El Quijote
La renovación poética: Luis de Góngora
Francisco de Quevedo y sor Juana Inés de la Cruz
Espacios y vida teatrales. Aparición de Lope de Vega y la revolución teatral del Arte nuevo de hacer comedias
El teatro lopesco: comedias y dramas
La madurez del teatro nacional: Pedro Calderón de la Barca

Metodologia i activitats formatives:
Las sesiones se articulan en base a la lectura de textos y la guía, por parte del profesor, de la interpretación y comprensión de los mismos. Asimismo, habrá partes de las sesiones en la que el profesor, mediante la metodología de la clase magistral, dará las claves teóricas y conceptuales para el estudio de la historia de la literatura en su contexto cultural. Todo se realizará con el visionado de vídeos y audios de apoyo (versiones fílmicas de las obras y grabaciones de audio) y el soporte de presentaciones digitales.

Bibliografía general, recursos i material didàctic:
Antología de textos: juegos de fotocopias que se repartirán en clase
Filmaciones de fragmentos de obras teatrales del Siglo de Oro
Los textos completos pueden verse en https://www.cervantesvirtual.com/
Apoyo de bibliografía general:
JONES, R. O., dir., Historia de la literatura española, 7 vols., Barcelona, Ariel, 1973-1984.
RICO, Francisco, dir., Historia y crítica de la literatura española, 9 vols., Barcelona, Crítica, 1980-1992; y Primeros suplementos, 9 vols., 1991-2001.
CANAVAGGIO, Jean, Historia de la literatura española. Tomo IV: El Siglo XVIII, Barcelona, Ariel, 1995.
RUIZ PÉREZ, Pedro, Historia de la literatura española. 3. El siglo del arte nuevo, 1598-1691, Barcelona, Crítica, 2010.

             Jordi Bermejo Jordi Bermejo Gregorio es Doctor en Filología Hispánica (2015) por la Universitat de Barcelona. Su campo de especialización es la literatura española durante la Edad Moderna (siglos XVI-XVIII) y sus principales líneas de investigación se centran en la vinculación entre política y teatro, el teatro musical y el teatro del Tardobarroco (primera mitad del siglo XVIII). Ha impartido clases en diferentes instituciones universitarias, como la Universitat de Barcelona, l’Institut del Teatre o la Universtitat Pompeu Fabra. Actualmente es profesor de literatura en el Grado de Humanidades y Estudios Culturales de la Universitat Internacional de Catalunya. Además, participa en la divulgación del patrimonio teatral clásico en el aula de investigación teatral Metadrama, así como en multitud de charlas y ciclos que ha impartido.