Campus de la Experiencia

Guies docents Tercer del Penedès curs 2023-24

Geografia

Curs 2023/2024
Semestre: 3er Penedès, 1º sem
Àmbit temàtic: Món actual
Nº d’hores de classe: 6
Nom de les professores:
Sergi Massana i Mas
Nom de l’assignatura:
Geografia del món d’avui (II)

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
L’anàlisi geogràfica consisteix en fer una aproximació a un lloc concret del món destacant-ne els elements més rellevants i distintius per a poder entendre’l millor, siguin aquests elements de caire físic o natural (climàtic, orogràfic), històric, cultural, polític o social i econòmic.
En aquesta assignatura farem sessions monogràfiques sobre diferents països i/o regions del planeta aproximant-nos a la seva realitat actual i donant elements per a poder entendre-la.
L’assignatura es distribueix al llarg de tres cursos fent d’aquesta manera: Geografia del món d’avui (I), (II) i (III).
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Comprensió dels principals trets distintius físics, climàtics, econòmics, polítics i culturals dels diferents països i regions del món (els que es decideixi tractar).
Comprensió dels principals característiques, reptes i problemes de les diferents regions del món. Aproximacions econòmiques i geopolítiques al món actual.
Discerniment de les complexitats dels problemes associats al desenvolupament; tant als països anomenats rics com als en vies de desenvolupament i capacitat d’argumentació que aquests problemes no són tan simples com els mitjans de comunicació els solen presentar.
Argumentació, en debats mantinguts a classe, basada en informació aportada pel professor i pels alumnes.
Ús de fonts d’informació digitals, estadístiques i mapes.
Anàlisi raonada de la informació quantitativa i qualitativa aportada a classe.
Continguts:
Introducció: El món d’avui. Breu de dades (bàsicament demogràfiques). Piràmides de població en comparació. Transició demogràfica. Situació a diferents països.

La Xina. La potència emergent. Marc geogràfic xinès; els grans rius i el cultiu de l’arròs. La densitat de població. Breu història. Identitat nacional (llengües, alfabet, ètnies). El Maoisme i l’actual model econòmic d’un país dos sistemes. En camí de ser la 1ª potència mundial.

Austràlia i Oceania. El continent buit: tot oceà i desert. Polinesis, melanesis; les grans migracions transoceàniques. La colonització anglesa i francesa. Molts microestats i un gegant: Austràlia, un país jove en una terra vella.

L’Àfrica subsahariana. Geografia física, els grans rius africans, llacs i deserts de l’Àfrica, el Rift Valley i la sabana; uns paisatges únics. La mala colonització i la pitjor descolonització: el llegat d’unes fronteres arbitràries, els conflictes polítics i etno-tribals. Els recursos primaris.

Turquia. Sempre a les portes d’Europa. Qui son els turcs? Història: de l’Imperi Otomà a la República de Kemal. Istanbul o Constantinoble: la ciutat al centre del món antic. La renovada esfera d’influència turca sobre l’orient mitjà. El desenvolupament industrial actual.

L’Europa balcànica. El Danubi i l’Imperi Habsburg (o austrohongarès). L’enorme influència turca a la regió. L’etapa soviètica. Estat i nació als Balcans: minories i conflictes. La dissolució de l’antiga Iugoslàvia. La situació actual i la Unió Europea.

Metodologia i activitats formatives:
Es faran sessions monogràfiques sobre països o regions amb suport visual. Per part del professor s’emprarà sempre material projectat en pantalla com poden ser mapes interactius (Google Earth), mapes temàtics, fotos, imatges aèries, videos, gràfics etc. per tal de recolzar i il·lustrar les explicacions i descripcions dels diferents llocs i fenòmens descrits. L’aportació de documentació i de materials per part dels alumnes fomentarà el debat obert i el lliure intercanvi d’opinions (aula fòrum).

Bibliografia, recursos i material didàctic:
DARON ACEMOGLU, JAMES A. ROBINSON (2012): POR QUÉ FRACASAN LOS PAÍSES. DEUSTO S.A. EDICIONES. BARCELONA
ROBERT D. KAPLAN (2013): LA VENGANZA DE LA GEOGRAFÍA. RBA LIBROS. BARCELONA.
TIM MARSHALL (2015). PRISIONEROS DE LA GEOGRAFÍA. EDICIONS 62. BARCELONA.
DELPHINE PAPIN I BRUNO TERTRAIS (2016). L’ATLAS DES FRONTIERES. EDITIONS DE ARENES. PARIS.
HANS ROSLING (2018): FACTFULNESS. EDICIONS LA CAMPANA. BARCELONA
EL ORDEN MUNDIAL (2020). EL MUNDO NO ES COMO CREES. EDITORIAL ARIEL. BARCELONA.
LA VANGUARDIA DOSSIER. Revista trimestral. LA VANGUARDIA EDICIONES SL.
https://www.lavanguardia.com/vanguardia-dossier/revista
ANUARI INTERNACIONAL DEL CIDOB (Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona). Publicació anual.
https://www.cidob.org/es/publicaciones/serie_de_publicacion/anuario_internacional_cidob
THE WORLD FACT BOOK. Publicació anual. Central Intelligence Agency (CIA)
https://www.cia.gov/library/publications/resources/the-world-factbook/index.html
LE MONDE DIPLOMATIQUE (Ed. Espanyola). Periodicitat Mensual. Paris Lopress.
http://www.monde-diplomatique.fr/index/sujet/geopolitique

Sistemes i criteris d’avaluació: No hi ha avaluació, només es demana el 80% d'assistència per ser APTE.
Sergi Massana i Mas Sóc Llicenciat i Màster en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona, i Diplomat i Màster en Urbanisme per les Universitats Politècnica de Catalunya i Pompeu Fabra. Sóc un viatger/turista vocacional; m'agrada viatjar, conèixer món i explicar-lo. He estat en una setantena de països dels cinc continents. He col·laborat i col·laboro en temes de consultoria i gestió turística, avaluació de projectes de desenvolupament local, elaboració de guies i productes, etc. També m’he dedicat i em dedico a la docència en geografia i en turisme en diferents universitats catalanes.

Sergi Massana

El bresol de l'art antic.

Curs 2023/2024
Semestre: 3er Penedès, 1º sem
Àmbit temàtic: Història de l'Art
Nº d’hores de classe: 6
Nom de les professores: Marta Crispí
Nom de l’assignatura:
El bressol de l'art antic

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
Aquesta assignatura presenta les principals produccions artístiques de dues de les civilitzacions més brillants de la Mediterrània antiga: Grècia i Roma. Analitzarem algunes de les obres més representatives de l’arquitectura, l’escultura i la pintura gregues i romanes per tal d’entendre la creació artística i descobrir els seus significats, i emmarcar-les dins el context polític, social i religiós en què es van forjar. El temari pretén dotar a l’alumnat de les principals eines per a accedir a una lectura profunda de les imatges artístiques.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Competències transversals:
1. Buscar, seleccionar i processar informació i gestionar fonts històriques i iconogràfiques de manera eficaç.
2. Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.
3. Comprendre la interrelació entre mitologia, història, art i pensament.
4. Transmetre de manera oral i escrita els coneixements adquirits.

Competències específiques:
1. Analitzar críticament objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb les civilitzacions de la Mediterrània antiga.
2. Interpretar i situar les produccions artístiques en el context sociocultural en el qual es van gestar i relacionar-les amb altres formes d’expressió cultural.
3. Comprendre i interpretar el patrimoni artístic com un document històric i com un recurs cultural per a les societats actuals.
4. Analitzar a nivell formal les obres d'art. Conèixer els principis més importants que les regeixen.

Resultats de l'aprenentatge:
1. Situar adequadament el patrimoni històric i arqueològic en el conjunt de les produccions culturals de la Mediterrània antiga i interpretar-ho a la llum de les perspectives teòriques actuals.
2. Interpretar diacrònicament els canvis en les formes artístiques tenint en compte els contextos històrics i l'evolució dels criteris.
3. Exposar de manera raonada i clara les conclusions de l'anàlisi de les produccions artístiques.
4. Aplicar coneixements teòrics en l’anàlisi d’obres i en debats temàtics guiats.

Continguts:
Grècia. Dels orígens de l’arquitectura grega fins a l’hel·lenisme.
Grècia: l’escultura grega a través dels relleus i l’estatuària.
Roma caput mundi. De la seva fundació de Roma a la creació dels foros imperials i els grans edificis públics.
L’art romà a través de la promoció dels grans emperadors.
Les colònies romanes: els exemples de Tarraco i Barcino.
L’art paleocristià.

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia d’ensenyament està basada en sessions teòriques que es combinaran amb activitats pràctiques i visites culturals. Durant el curs, es facilitaran materials i recursos en format digital a través del campus virtual. Aquestes eines serviran de suport a les classes i també permetran ampliar la informació treballada de manera que l’alumnat pugui aportar les seves opinions al curs, generant debat i enriquint els coneixements del grup.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

Beard, M. & Henderson, J. (2001) Classical art : from Greece to Rome / Mary Beard and John Henderson. Oxford : Oxford University Press.

Bianchi Bandinelli, R. (1969) Roma : centro del poder / Ranuccio Bianchi Bandinelli ; traducción de Concepción Hernando Martín. Madrid: Aguilar.

Blanco Freijeiro, A. (1989) Roma imperial / Antonio Blanco Freijeiro. Madrid: Historia 16.

Boardman, J. (1991) El Arte griego / John Boardman. 2a ed. Barcelona: Destino.

Elsner, J. (2007) Roman eyes : visuality & subjectivity in art & text / Jas Elsner. Princeton and Oxford: Princeton University Press.

García y Bellido, A. (1990) Arte romano / por Antonio García y Bellido. 4a ed. Madrid: CSIC.

Henig, M. & Rodà, I. (1985) El Arte romano : una revisión de las artes visuales del mundo romano / bajo la dirección de Martin Henig ; [la revisión de la versión castellana y la ampliación de la bibliografía han corrido a cargo de Isabel Rodà]. Barcelona: Destino.

Pollitt, J. J. (1984) Arte y experiencia en la Grecia clásica. Bilbao: Xarait.

Robertson, D. S. (Donald S. (1981) Arquitectura griega y romana / D.S. Robertson ; traducción de R. Fontán Barreiro y L. Abad Casal. Madrid: Cátedra.

Storch de Gracia, J. et al. (1989) El Arte griego. Madrid: Historia 16.

Zanker, P. (2010) Roman art / Paul Zanker, translated by Henry Heitmann-Gordon. Los Angeles: J. Paul Getty Museum.

Zanker, P. et al. (1992) Augusto y el poder de las imágenes / Paul Zanker ; versión española de Pablo Diener Ojeda ; revisión técnica de Walter Trillmich. Madrid: Alianza.

Marta Crispí Canton. Doctora en Història de l’Art per la UAB, Màster en Museologia per la Universidad de Alcalá de Henares. És professora del Grau d'Humanitats y del Màster Universitari en Gestió Cultural de la UIC. Forma part del grup de recerca GRHAD (Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny) i és investigadora del projecte subvencionat pel Ministeri de Cultura: “Freilas. Las mujeres en las órdenes militares y hospitalarias en la Corona de Aragón (siglos XII-XVI)”. Les seves línies de recerca són art gòtic català, monacat femení i, iconografia religiosa

Marta Crispi

Temàtiques de la Filosofia actual.

Curs 2023/2024
Semestre: 3er Penedès, 1º sem
Àmbit temàtic: Filosofia
Nº d’hores de classe: 6
Nom de les professores: Enric Fernández Gel
Nom de l’assignatura:
Temàticas de la filosofía actual

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
En aquesta assignatura ens proposem assolir una vista general d’algunes de les principals temàtiques filosòfiques que es discuteixen a l’acadèmia en el dia d’avui. Veurem, entre d’altres, les principals posicions al voltant del problema de la consciència, el desafiament del transhumanisme, les noves preguntes inspirades per la intel·ligència artificial i el ressorgiment de la filosofia de la religió.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
S’espera que l’alumne adquireixi un panorama general de la situació actual de la filosofia, i que sigui capaç de copsar-ne la seva importància per al dia d’avui.
Continguts:
Tema 1. Què és la consciència? Filosofia de la ment (I)
Tema 2. Pot ser conscient la màquina? Filosofia de la ment (II)
Tema 3. El transhumanisme: precedents i problemàtica
Tema 4. El retorn de la pregunta teològica: noves discussions en filosofia de la religió
Metodologia i activitats formatives:
Classe magistral i diàleg a l’aula
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Francisco José Soler Gil, Mitología materialista de la ciència, Encuentro, Madrid, 2013.
Edward Feser, Philosophy of Mind, London, OneWorld Publications, 2020.
Michael Sandel, Contra la perfección, Barcelona, Marbot, 2004.
Alvin Plantinga, Dios, la libertad y el mal, Publicaciones Kerigma, Oregón, 2020.
Enric F. Gel, ¿Hay filosofía en tu nevera?, Penguin Random House, Madrid, 2023.
Enric F. Gel ha estudiat filosofia a la Universitat de Navarra, i és doctor per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre el fonament metafísic de l’ètica en Aristòtil i Sant Tomàs. Des del 2016, divulga la filosofía al seu canal de Youtube: Adictos a la Filosofía. Ha publicat en diverses revistes de prestigi, com Religious Studies, Pensamiento, TheoLogica, i és autor del llibre ¿Hay filosofía en tu nevera?

Enric Fernandez Gel

Història de l’Òpera: claus per a comprendre aquest gènere

3º Penedès, 1er sem
Àmbit temàtic Art i Música
Nº d’hores de classe: 6+2 salida/audición
Nº de sortides o activitats: concierto o audición 30 gener
Nom del professor: Josep Miquel Mindán Seuba
Nom de l’assignatura
Història de l’Òpera: claus per a comprendre aquest gènere

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
L’òpera és un gènere multidisciplinar que implica el treball conjunt d’artistes molt diferents: cantants, músics d'orquestra, directors escènics, constructors de decorats, il·luminadors, dissenyadors de vestuari, etc... Per aquest motiu resulta imprescindible comprendre el funcionament intern d’aquest engranatge tan gran. Tot gaudint d’alguns dels títols més representatius ens proposem d’aportar les eines necessàries per tal de comprendre i gaudir amb tota la seva profunditat i complexitat del món de l’òpera. Intentarem treure aquesta pàtina d’elitisme que tantes vegades se li dona comparant-la amb altres gèneres molt similars com el teatre musical, la Sarsuela o l’opereta.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
1.- Adquirir una escolta activa i crítica davant qualsevol fet musical
2.- Conèixer el funcionament intern del món de l’òpera i la seva complexitat
3.- Conèixer algunes de les principals òperes, el seu argument, personatges i els seus compositors i llibretistes.
4.- Fomentar l’hàbit de “consumir” i “produir” música
Continguts:
1a Sessió Introducció al gènere operístic
2a Sessió Rinaldo de Händel. Òpera Barroca
3a Sessió L’Orfeo de Glück. Classicisme i Bel canto
4a Sessió La traviata de Verdi. Romanticisme
5a Sessió La Boheme de Puccini. Verisme
6a Sessió Sarsuela i Musical

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia consisteix en escoltar diferents fragments de les obres escollides i extraiem el fil argumental, els principals personatges i les característiques musicals.
Les sessions acabaran amb propostes de treball fora de l’aula per tal d’ampliar el treball de manera voluntària.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Atlas de Música Vol.1 y 2; Michels, Ulrich; Alianza Editorial 1982
Historia de la Música Occidental Vol.1 y 2; Grout, Donald Jay i Palisca, Claude V; Alianza Editorial 1984
Sobre la bellesa musical; Hanslick, Eduard; Accent-19 2010
L’estètica de la música; Polo, Magda; Editorial UOC 2007
Poètica musical; Stravinsky, Igor; Accent Editorial 2008
Camí cap a la Nova música; Webern Anton; Antoni Bosch editor 1982
De Madona al canto gregoriano; Cook, Nicholas; Alianza Editorial 2012
Inteligencia Musical; Pirfano, Iñigo; Plataforma Editorial 2013
El mito del maestro; Lebrecht Norman; Acento Ediciones 1997
Sistemes i criteris d'avaluació:
Es tindrà en compte l’assistència, la participació activa a classe i el treball fora de l’aula.
Josep Miquel Mindán Seuba és diplomat com a mestre d’educació musical a la UAB, ha estudiat direcció coral a l’ESMUC(Escola Superior de Música de Catalunya) i ha cursat un bachellor al Wien Konservatorium Privatuniversität de Viena en direcció d’orquestra. Ha dirigit diverses formacions corals i orquestrals del nostre país i ha treballat en produccions internacionals a Alemanya, Àustria i Itàlia.En l'actualitat és director musical de la Jove Orquestra Simfònica de l'Anoia i la Simfònica Tekhné, el cor Contrapunto Vocale i la coral Ginesta i és director musical de les produccions de La Traviata i la Flauta Màgica amb amb Òpera popular de Barcelona al Palau de la música catalana.

Josep Miquel Mindán

Ciència, Filosofia i Religió.

Curs acadèmic: 2023-24
Secció: Penedès
Semestre:2er
Àmbit temàtic: Filosofía
Nº d’ hores de classe: 6
Nom del professor:
Josep Corcó
Nom de l’assignatura:
Filosofia, ciència i religió
Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
Les relacions entre Filosofia, Ciència, i Religió són complexes i, a la vegada, claus per entendre el món d’avui. La dificultat principal per tractar sobre les relacions entre aquestes tres activitats humanes és la necessitat de fer-ho de manera interdisciplinària. En un context acadèmic, en el qual s’ha optat per la hiperespecialització, és necessari, més que mai, integrar coneixements de diferents disciplines en l’estudi de temes que són molt rellevants per comprendre tant la naturalesa com la societat humana.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Conèixer les interrelacions entre la religió, l’activitat científica i el pensament filosòfic.
Valorar adequadament les aportacions de la religió i de les ciències a la comprensió tant de l’estructura i evolució de l’univers com del sentit de la vida humana.

Continguts:
Sessió 1: El cas Galileu
Sessió 2: El cas Lemaître
Sessió 3: Darwin i el darwinisme
Sessió 4: El Disseny Intel·ligent
Sessió 5: Neurociència i llibertat
Sessió 6: Intel·ligència Artificial

Metodologia i activitats formatives:
L’assignatura s’impartirà a través de classes expositives, en les que s’animarà a la participació de l’alumnat, que acababaran en un col·loqui final.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
Artigas, M., Ciencia y religión. Conceptos fundamentales, EUNSA: Pamplona: 2007.
Artigas, M., La mente del universo, EUNSA: Pamplona 1999.
Collins, F.S., ¿Cómo habla Dios?, Temas de Hoy: Madrid 2007.
Giberson, K., Artigas, M., Oráculos de la ciencia, Encuentro: Madrid 2012.
Jou, D., Reescribiendo el Génesis, Destino: Madrid 2008.

Josep Corcó

La literatura europea.

Semestre: 3er Penedès, 2º sem
Àmbit temàtic: Literatura
Nº d’hores de classe: 6
Nom de les professores:
Ricardo Baixeras
Nom de l’assignatura:
Literatura europea

Presentació:
L'assignatura Literatura Europea pretén analitzar i comprendre el fet literari des d'una perspectiva comparatista analitzant les línies temàtiques i els autors més representatius de cadascun dels gèneres (poesia, teatre, novel·la i assaig).
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Capacitat per analitzar el fet literari i els conceptes de gènere.
Capacitat per analitzar i comentar críticament obres literàries.
Capacitat per relacionar els textos literaris amb la realitat social i cultural.
Capacitat per analitzar críticament determinats autors i obres des d'una perspectiva comparada.
Continguts:
Apunts sobre la identitat literària europea.
La poesia europea o l’herència de Petrarca.
El teatre europeu o l’herència de Shakespeare.
La novel·la europea o l'herència de Cervantes.
L'assaig europeu o l'herència de Montaigne.
Apunts sobre la literatura europea moderna i contemporània.
Metodologia i activitats formatives:
Presentació teòrica dels sis blocs teórics de la matèria. Les sessions plantejaran les principals línies temàtiques per a cadascun dels apartats del temari.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
BLOOM, Harold, El canon occidental, La escuela y los libros en todas las épocas, Barcelona, Anagrama, 2006.
CALVINO, Italo, Por qué leer los clásicos, Madrid, Siruela, 2012.
KLEMPERER, Víctor, Literatura universal y literatura europea, Barcelona, Acantilado, 2010.
KUNDERA, Milan, El arte de la novela, Barcelona, Tusquets, 1987.
IBORRA, Enric, Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal, Barcelona, Viena Edicions, 2013.
LLOVET, Jordi, Lecciones de literatura universal, Madrid, Cátedra, 2003.
La literatura admirable, Barcelona, Pasado y Presente, 2018.
NABOKOV, Vladimir, Curso de Literatura Europea, Barcelona, R.B.A., 2012.
Ricardo Baixeras Llicenciat en Filologia Hispànica por la UB és Doctor en Humanitats por la UPF, a l'especialitat de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada títol que va obtenir amb la tesi "Análisis pluridisciplinar de Tres tristes tigres para el estudio de la poética de Guillermo Cabrera Infante". Ha publicat el llibre Tres tristes tigres i la poètica de Guillermo Cabrera Infante (Servicio de Publicaciones de la Universidad de Valladolid), i l’edició crítica de El último lector de Ricardo Piglia (Ed. Cátedra) i diversos articles acadèmics com "Experiències culturals novedosas para la Barcelona actual", "La lógica del desvari: la poética del desastre en Virgilio Piñera" i "Gastón Baquero: el silente navío desterrado" Des de l'any 2000 és crític literari de narrativa contemporània a El Periódico de Catalunya i des de l'any 2013 d'humanitats a El Cuaderno de la Voz. Ha estat professor de l'Escola Universitària de Turisme de la Universitat Ramon Llull-Fundació ESADE, impartint les assignatures de “Literatura de Viatge” i “Itineraris turístics culturals: literatura, antropologia i viatge”.

Ricard Baixeras

Història de la Catalunya. Edat Mitjana

Josep Mª Salrach

Història del cine.

Semestre: 3er Penedès, 2º sem
Àmbit temàtic: Cine
Nº d’hores de classe: 6
Nom de les professores:
María Gloria de Anta Puig
Nom de l’assignatura:
Historia del cine

Sortides o activitats que es suggereixen:
Museu d'Història del Cinema de Girona

Continguts

Esta asignatura pretende mostrar a través de un recorrido por la historia del cine los principales movimientos artísticos. Enseñando a identificarlos y contextualizarlos conociendo a los directores más destacados, películas, géneros y avances técnicos y narrativos.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

A. Competències
Capacitat per treballar en equip i autònomament
Capacitat per organitzar temps i espai
Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
Capacitat per generar debat i reflexió
Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
Capacitat de crear comunicació oral i escrita
Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
Capacitat de documentació informativa
Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
Coneixement i domini de la cultura digital
Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
Capacitat per defensar i respectar l'autoria i propietat Intel.lectual
Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
Capacitat de fer ús amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

B. Resultats d’aprenentatge
En finalitzar l'assignatura, els alumnes estan capacitats per a:
- Tenir una visió global i documentada de la Història del cinema.
- Reconèixer a quina forma de representació, escola, moviment o període pertany qualsevol pel·lícula.
- Identificar els autors, pel·lícules principals i trets estilístics del cinema primitiu, el realisme romàntic tancat, el classicisme cinematogràfic, les avantguardes, la modernitat i la postmodernitat.
- Reflexionar críticament sobre la informació rebuda i formular hipòtesi i comparacions a partir de pel·lícules, autors o moviments.

Continguts:

Tema 1: Els modes de representació cinematogràfics al llarg de la Història. La invenció del cinema i l’obra dels pioners (1895-1903). El pas del Cinema Primitiu al Cinema Narratiu (1903-1918)

Tema 2: L’Expansió internacional de l’estil (1918-1928) factories del cinema i visions personals. La principal corrent fílmica i les seves disidents a Alemanya, França, Estats Units i la Unió Soviètica.

Tema 3: El Realisme romàntic tancat (Cinema Clàssic nord-americà), La devastació de la Guerra i un nou llenguatge fílmic (1945-1952) el Neorealisme i la Nouvelle Vague.

Tema 4: Modernitat nord-americana, New Hollywood, cinema de la Postmodernitat. La era digital i Streaming

Metodologia i activitats formatives:
Les sessions tindran una part teòrica i un altra de pràctica on els alumnes copsaran amb diferents exercicis ja sigui d’anàlisi visual o mitjançant la lectura crítica de textos els principals modes de representació, moviments i tendències cinematogràfiques que componen el temari.
L’estudiant pot escollir un dels manuals d’Història del Cinema de la Bibliografia com a lectura optativa.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
BURCH, Noel. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 2006.
COUSINS, Mark. Historia del cine. Barcelona: Blume, 2011.
GUBERN, Román. Historia del cine. Barcelona: Lumen, 2006.
SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis. Historia del cine. Madrid: Alianza editorial, 2002.
Pel·lícules suggerides:
1. Viaje a la luna (Le Voyage dans la Lune, 1902) de Georges Méliès
2. El gabinete del doctor Caligari (Das Kabinett des Dr. Caligari, 1919) de Robert Wiene
3. Nosferatu (Nosferatu, eine Symphonie des Grauens, 1922), de F. W. Murnau
4. El acorazado Potemkin (Bronenosets Potyemkin, 1925) de Serguei M. Eisenstein
5. Metrópolis (Metropolis, 1927) de Fritz Lang
6. El gran dictador (The Great Dictator, 1940) de Charles Chaplin
8. Ciudadano Kane (Citizen Kane, 1941) de Orson Welles
9. Roma, ciudad abierta (Roma, città aperta, 1945) de Roberto Rossellini
10. Vértigo (Vertigo, 1958), de Alfred Hitchcock
11. Al final de la escapada (À bout de soufflé, 1960), de Jean-Luc Godard
12. La Jetée (La Jetée, 1962), de Chris Marker
María Gloria de Anta es licenciada en Humanidades y Periodismo por la Universitat Internacional de Catalunya. Ha sido Profesora de Historia del Arte en la Universidad de Piura y ha trabajado en el mundo de la comunicación y la publicidad. Los últimos 16 años los ha pasado dedicada a la docencia en secundaria y Bachillerato. Casada y madre de cuatro hijos también es autora de libros infantiles.

María Gloria de Anta

Microbiologia i immunologia: pandèmies, vacunes… i més.

Curs 2023/2024
Semestre: 3er Penedès, 2º sem
Àmbit temàtic: Ciències de la salut
Nº d’hores de classe: 6
Nom de les professores:
Miguel Baena
Nom de l’assignatura:
Microbiología e inmunología: pandemias, vacunas… y más

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
En el mundo actual la microbiología ha tomado una especial relevancia, no solo por la aparición de nuevos patógenos y situaciones pandémicas sino también por las oportunidades que ofrece para hacer nuestras vidas más agradables y mejores. De manera paralela, el conocimiento de cómo nuestro cuerpo interacciona con estos microorganismos ha evolucionado enormemente y nos ofrece posibilidades y oportunidades hasta ahora solo soñadas. En este curso revisaremos los aspectos más actuales de la microbiología y la inmunología y cómo nos afectan en nuestro día a día. Plantearemos las preguntas de actualidad y discutiremos acerca de las respuestas, opciones, oportunidades, dificultades que generan en la sociedad y en nosotros mismos.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Entender y poder analizar de manera crítica y argumentada los retos microbiológicos y de salud derivados a que se enfrenta el ser humano en la actualidad.
Entender el mundo microbiano en su diversidad.
Entender la interacción entre los microorganismos y el ser humano
Entender cómo reacciona el ser humano frente a los microorganismos y otros agentes externos e internos
Entender cómo podemos modificar las anteriores interacciones

Continguts:
El mundo microbiano, diversidad, utilidad.
El sistema inmunitario
Relación sistema inmunitario y microorganismos
Modulación del sistema inmunitario: vacunas
Metodología i activitats formatives: Presentación de los fundamentos por parte del profesor. Discusión entre todos los participantes del tema propuesto.
Bibliografía, recursos y material didàctico:
El material serán artículos científicos y presentaciones en Power-Point que el
profesor pondrá a disposición de los participantes.
Miguel Baena es licenciado en Biología por la Universitat de Barcelona en el año 2009; y en Julio del 2015 obtuve el título de Doctor en Biomedicina en el Departamento de Farmacología de la Facultad de Farmacia de la Universitat de Barcelona.
En septiembre de 2016 comenzó mi actual etapa en la Universitat Internacional de Catalunya, donde compagino mi actividad docente en asignaturas de los grados de Odontología, Medicina y Ciencias Biomédicas junto con mi actividad investigadora centrada en el estudio y caracterización de la proteína CPT1c.
Desde que comenzó mi carrera investigadora he sido autor de diversas publicaciones científicas, y en 2019 fui beneficiario de una beca dirigida para Jóvenes Doctores que me brindó la oportunidad de realizar una estancia de investigación de 6 meses en una ciudad puntera en Europa como es Oxford (Reino Unido).
Me apasiona la ciencia, por lo que tener la oportunidad de hacer investigación y poder hablar de ella en clase con los alumnos me convierte en una persona que disfruta mucho haciendo su trabajo.

Miguel Baena