Guies docents: Continuitat B curs 2023-24

Feminismes i ideologia de gènere


2023/2024
Curs : 2n
Semestre 1er
Àmbit temàtic Literatura – Sociologia

Nom del professor Eric Vidal

Nom de l’assignatura;
Feminismes i ideologia de gènere

 



                        


Reptes científics i tecnològics avui


Curs : Continuïtat
Semestre: 1º
Àmbit temàtic: Química, Biologia
Nº d’hores de classe: 8
Nom del professor:
Santiago Grijalvo
Nom de l’assignatura:
Reptes Científics i Tecnològics Avui

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):

La medicina i la nanomedicina són camps en constant evolució que tenen un paper fonamental en la millora de la salut i el benestar de les persones. A Europa, s'han produït avenços significatius en la investigació mèdica i en l'ús de la nanotecnologia per abordar els desafiaments en el diagnòstic, al tractament i la prevenció de malalties. No obstant, encara hi ha reptes científics i tecnològics per superar per continuar avançant en aquest emocionant camp.
Aquest curs té com a objectiu proporcionar un marc educatiu i orientació per abordar els reptes científics a l'àrea de la medicina i la nanomedicina a Europa. Tanmateix, els estudiants podran explorar els desafiaments més rellevants i desenvolupar una entesa dels avenços científics i tecnològics que estan remodelant la medicina.
S'examinaran les darreres investigacions i tecnologies innovadores que impulsen avenços en àrees com la teràpia gènica, la medicina regenerativa, el diagnòstic molecular i l'administració de fàrmacs. Així mateix, s'explicaran les implicacions ètiques, legals i socials associades a aquests avenços i com es poden abordar de manera responsable.

Competències
• Consciència dels desafiaments i oportunitats en medicina i nanomedicina: Els alumnes desenvoluparan una comprensió integral dels reptes científics i tecnològics en el camp de la medicina i la nanomedicina.
• Coneixements científics i tècnics: Els alumnes obtindran una base de coneixements en biologia, química, física i altres disciplines científiques rellevants per a la medicina i la nanomedicina.
• Entesa dels principis i conceptes fonamentals, així com dels avenços més recents en la investigació.
• Habilitats de recerca: Els alumnes aprendran a cercar articles científics sobre nanomedicina a bases de dades
• Els alumnes adquireixen una comprensió dels aspectes ètics i legals relacionats amb la medicina i la nanomedicina, incloent la protecció dels drets dels pacients, la privadesa de les dades mèdiques i la responsabilitat en la investigació i la pràctica mèdica.

Continguts 
• Descobriment i aplicacions biomèdiques d’àcids nucleics. El món de l’ARN com a potencial fàrmac. Teràpies personalitzades
• Codi genètic i mutacions
• Nanomedicina
• Administració de fàrmacs i teràpies dirigides al sistema nerviós central
• Línies de recerca en l’àmbit de la nanomedicina al Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona (CSIC).

Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l’aula

Bibliografia i recursos
• María José Alonso. “Aplicación de la nanotecnología al desarrollo de nuevas vacunas y terapias personalizadas” Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2023
• ¿Qué sabemos de? La nanomedicina. Fernando Herranz Rabanal. Editorial CSIC y Catarata. ISBN: 978-84-00-11107-6.
• Podcast CSIC: “Ciencia para leer”(https://www.csic.es/es/ciencia-y-sociedad/iniciativas-de-divulgacion/proyectos-de-divulgacion/ciencia-para-leer-podcast)
• Selecció i exposició d'articles científics rellevants al camp de la nanomedicina



                        


Roma: vies, ciutats, obres d’enginyeria

Curs : Continuïtat
Semestre: 1º
Àmbit temàtic:Enginyeria i Arquitectura
Nº d’hores de classe: 6
Nom del professor:
Cinta Lluis i Teruel; Josep Lluis i Ginovart
Nom de l’assignatura:
El legat de Roma; La Enginyeria i Arquitectura
 
Presentació (breu descripció dels continguts i del programa).
El curs vols ser un acte de convidar i ficar en valor el llegat que encara perdura avui dia de la tradició del món romà, sobre que encara es fonamenta les bases del món occidental, vist a través de la perspectiva edilícia de la enginyeria i arquitectura
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
L’objectiu és visualitzar el legat de la tradició tardo clàssica en l’Humanisme cristià de la societat actual, en alguns aspectes quotidians que apareixen com a nous i que estan entronitzats en aquest legat cultural desenvolupat en la Mediterrània.
Continguts:
Classe 25-10). Introducció al Curs. Enginyeria militar. Fortificació i Castrametació. Bases de l'urbanisme modern.
Classe 30-10). Enginyeria agrícola. El gromatics i l'ordenació del camps.
Classe 6-11). Enginyeria civil. Vies, aqüeductes i serveis urbans.
Classe 8-11). Equipaments administratius. El Foro de Roma
Classe 13-11). Equipaments lúdics. El Coliseo Flavio
Classe 15-11). L'adaptació constructiva al art sacre Cristià. Sant Joan de Letran
Metodologia i activitats formatives:
Classe participativa de 40 minuts de reflexions temàtiques  en un sistema visual potent a través de vídeos i planimetries, i amb un final de 20 minuts de discussió i debat dels alumnes.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
Obras: Christian Matthias Theodor Mommsen
https://openlibrary.org/authors/OL120597A/Theodor_Mommsen
http://www.traianvs.net/

Cinta Lluis Teruel (1995), arquitecte per la Universitat Internacional de Catalunya (2020), és profesora e investigadora sobre Intervenció del Patrimoni Arquitectònic de la School of Architecture Barcelona. Forma part dels grup de recerca, LITEIS i del Architectural Heritage Research. on ha desenvolupat la tesis doctoral sobre la Catedral de Tortosa. Ha compaginat aquestes tasques amb el curs d’alta especialització architettura e arte per la liturgia, al Instituto Pontificio San Anselmo a Roma (2021-2023). Forma part de la Societat Espanyola de la Construcció i de ICOFORT de ICOMOS.
Prof. Dr. Josep Lluis i Ginovart (1958), arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya el 1982 i doctor per la Universitat Internacional de Catalunya el 2002. És el primer Catedràtic en Intervenció al Patrimoni Arquitectònic de les Escoles d’Arquitectura catalanes. Ha estat  director del Departament d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili y Degà de la School of Architecture Barcelona, de la Universitat Internacional Catalunya, on imparteix classes d'intervenció en el patrimoni arquitectònic. Dirigeix grup de recerca "Architectural Heritage Research". Per la seva tasca Benedictus XIII li va atorgar la  Vatican Medal Pro Ecclesia et Pontifice (2013), a mes va ser condecorat amb la  Gol Medal European Forum Cum Laude (2019). Per la seva tasca es. European Prize Architectural Heritage Intervention (AHI). Protection and Intervention in Architecture in the United States (2017)




Èxits, cantants, orquestres i escenaris a l'Euro


Curs : Continuïtat
Semestre: 1º
Àmbit temàtic: Art i música
Nº d’hores de classe: 6
Nom del professor:
Cristina Segura Rodriguez
Nom de l’assignatura:
Èxits, cantants, orquestres i escenaris a l'Europa actual.

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
Vivim una època sense precedents: en l’àmbit musical podem tenir al nostre abast tota la música que s’ha escrit al llarg de la història fent un sol clic a internet i comparar versions d’intèrprets i orquestres de totes les èpoques, podem veure en streaming a casa o al cinema estrenes d’òperes en directe que succeeixen a l’altra banda del món, podem viatjar més ràpid i fàcilment que mai i escoltar les millors orquestres del moment als millors escenaris, a més a més els avenços tecnològics i científics com la neurociència ens estan desvetllant els grans poders i possibilitats transformadores de la música. Estem vivint un moment privilegiat per gaudir del llegat musical del passat i per viure la música del present amb avenços trepidants.
Reflexionarem sobre quin paper té la música clàssica en l’actualitat en la nostra societat i quins són els seus reptes futurs, tot de manera participativa, original i interconnectada amb altres disciplines artístiques. Viurem i gaudirem plegats la música del nostre present coneixent-ne algunes de les personalitats més extraordinàries, que segur que ens emocionaran i ens enriquiran l’ànima i l‘intel·lecte.
Amb les dues sortides que realitzarem podrem experimentar en directe com sentim i percebem la música en el nostre entorn.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
1.- Adquirir una escolta activa i crítica davant qualsevol fet musical
2.- Conèixer els principals períodes de la història de la música occidental, els seus compositors més representatius i les seves obres més importants
3.- Poder relacionar els diferents estils musicals amb altres fets històrics i relacionar-los amb la seva recepció en l’actualitat.
4.- Fomentar l’hàbit de “consumir” i “produir” música

Continguts:
1a Sessió L’emoció de la música clàssica. Passat i present
2a Sessió Cantants i instrumentistes actuals
3a Sessió Orquestres i Directors/es actuals
4a Sessió Escenaris europeus actuals
5a Sessió Compositors/es, teòrics/es i creadors/es actuals
6a Sessió Reptes i futur de la música

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia està basada en la presencialitat i la participació activa de l’alumne a classe. L’alumne és el principal protagonista i a partir de les propostes del professor el grup classe pot transformar el desenvolupament de la sessió segons els seus interessos, coneixements previs, experiències en altres disciplines i aportacions personals.
Amb la vivència principal de l’emoció que genera la música i partint de l’anàlisi de la seva aportació en el passat coneixerem més la música del present, es repassaran els elements que la fan possible tot amb l’objectiu de poder gaudir més de l’escolta i d’una forma activa, atenta, actual i contextualitzada. A cada sessió s’escoltaran moltes audicions per descobrir a fons un dels 6 elements claus de la música que possibilita l’expressió i la comunicació única de la música. Cada sessió tindrà diferents protagonistes: cantants i instrumentistes, orquestres i directors/es, escenaris europeus, compositors/es, teòrics/es i creadors/es. Tot això ens permetrà reflexionar plegats quins reptes futurs pot tenir la música clàssica.
S’oferiran llistats dels protagonistes musicals d’excel·lència més rellevants i  representatius del nostre temps.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
El cerebro musical; J. Levitin, Daniel; RBA Bolsillo, 2008
Musicofilia. Relatos de la música y el cerebro; Sacks, Oliver; Anagrama, 2009
Somos lo que escuchamos. Impacto de la música en la salud individual y social; Caicedo, Patricia; mundo arts publicación, 2021
Cinco puntos para hacer explotar un corazón; Beaumont, Maitane; Temporal, 2021
Voces Líricas; Clarós Blanch, Pedro; Paidós, 2021
Jaume Tribó: Memòries d’un apuntador. Records des del coverol del Gran Teatre del Liceu; Radigales, Jaume; Huygens editorial, 2021
Atlas de Música Vol.1 y 2; Michels, Ulrich; Alinaza Editorial 1982
Historia de la Música Occidental Vol.1 y 2; Grout, Donald Jay i Palisca, Claude V; Alianza Editorial 1984
Sobre la bellesa musical; Hanslick, Eduard; Accent-19 2010
L’estètica de la música; Polo, Magda; Editorial UOC 2007
Poètica musical; Stravinsky, Igor; Accent Editorial 2008
Camí cap a la Nova música; Webern Anton; Antoni Bosch editor 1982
De Madona al canto gregoriano; Cook, Nicholas; Alianza Editorial 2012
Inteligencia Musical; Pirfano, Iñigo; Plataforma Editorial 2013
El mito del maestro; Lebrecht Norman; Acento Ediciones 1997





 



Gestió dels recursos naturals i de l’energia II


Curs : Continuïtat
Semestre: 1º
Àmbit temàtic: Ciència i Tecnologia / Món actual
Nº d’hores de classe: 3
Nom del profesor:
Mariano Marzo
Nom de l’assignatura:
Gestió de recursos naturals II

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
1.- Panorama energético global. Escenarios a futuro de la Agencia Internacional de la Energía (IEA).
2.- Geopolítica de la energía (1). La seguridad de suministro en la era de los hidrocarburos.
3.- Geopolítica de la energía (2). La seguridad de suministro en la era de las energías “limpias”: de los hidrocarburos a los minerales críticos

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Obtener conocimientos y fundamentos metodológicos básicos, imprescindibles para comprender la complejidad del desafío energético que tenemos planteado, así como para evaluar con rigurosidad y espíritu crítico las ventajas, inconvenientes y limitaciones de las diferentes propuestas de solución.
Contingut
Panorama energético global. Transición energética.  Geopolítica de la energía: ayer, hoy y mañana
Metodologia i activitats formatives: lecciones magistrales.
Bibliografía, recursos y material didàctico: la bibliografía se introducirá y comentará brevemente durante el curso. El material didáctico consistirá en los pdf de las presentaciones utilizadas durante las lecciones magistrales.

 



La crisi actual del pensament a Europa

Curs: Continuïtat
Semestre: 1r
Àmbit temàtic:: Filosofia
Nº d’hores de classe:  4
Nom del professor :
Fernando Pérez-Borbujo Álvarez
Nom de l’assignatura:
El paper de la filosofia a la construcció de la identitat europea.

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
La història d'Europa és indeslligable del naixement i el desenvolupament del pensament filosòfic. La filosofia ha marcat el desenvolupament de la ciència, la tècnica, l'art i la religió europeus, definint-ne el protagonisme i la posició d'avantguarda en el marc de la història mundial.
Conèixer les fites d'aquesta història de la filosofia ens permetrà entreveure els grans reptes d'Europa per al proper futur

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Una visió panoràmica de les aportacions de la filosofia a la vida humana a Occident (coneixement de si, esperit crític, visió global, autonomia individual, desenvolupament tecnològic, saviesa vital, comportament ètic, obertura al misteri) i dels seus reptes contemporanis (ecologia, multiculturalisme, pluralisme religiós, justícia social, globalització, ètica planetària)

Continguts:
Sessió 1: El naixement de la filosofia a Grècia
Sessió 2: Filosofia i teologia a l'Edat Mitjana
Sessió 3: Ciència, humanisme i filosofia en el projecte modern
Sessió 4: Filosofia, mort de Déu i món contemporani

Metodologia i activitats formatives:
L'assignatura consistirà en classes magistrals on s'exposarà el contingut del temari, d'una manera didàctica i clara, per al públic assistent.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

Colli, G. El nacimiento de la filosofía, Austral, Madrid, 2021.
Hadot, P. Ejercicios espirituales y filosofía antigua, Siruela, Madrid, 2006.
Chesterton, G. K. Santo Tomás de Aquino, Rialp, Madrid, 2022.
Pico della Mirandola, Discurso sobre la dignidad del hombre, UNAM, México, 2004.
Levinás, E., Dios, la muerte y el tiempo, Cátedra, Madrid, 1994.
Charles Taylor, La era secular, 2 tomos, Gedisa, Barcelona, 2015.

Fernando Pérez-Barbujo es profesor Titular de Filosofía del Departamento de Humanidades de la Universidad Pompeu Fabra. Doctor en Humanidades (2000) y en Ciencias Políticas y de la Administración (2009) por la Universidad Pompeu Fabra, ha ampliado estudios en las universidades de Tubinga, Munich y Berlín. Su investigación se ha centrado en la filosofía alemana del siglo XIX y la española del siglo XX, así como en las relaciones culturales y filosóficas hispano-germanas. Su otro ámbito de interés son las relaciones entre ética, religión y política en el pensamiento contemporáneo. Es autor de Schelling-Heidegger. Inicio, abismo y libertad (2022), El principio de angustia (2022), El cuerpo y sus abismos (2014), Tres miradas sobre el Quijote: Unamuno, Ortega, Zambrano (2010), Veredas del espíritu. De Hume a Freud (2007), La otra orilla de la belleza. En torno al pensamiento de E. Trías (2005) y Schelling. El sistema de la libertad (2004). Ha editado e introducido a S. Kierkegaard en: Apuntes sobre la filosofía de la revelación de F. W. J. Schelling (1841-8142) (2014) e Ironía y destino. La filosofía secreta de Soren Kierkegaard (2013). Además, ha traducido, en colaboración, la obra de Schelling Del yo como principio de la filosofía o sobre lo incondicionado en el saber humano (2003).





El patrimoni natural

Curs : Continuïtat
Semestre: 1º
Àmbit temàtic:Ciència i Tecnologia
Nº d’hores de classe: 8
Nom del professor: Juana Barber Rosado
Nom de l’assignatura:
El Patrimoni Natural Europeu
Sortides o activitats que se suggereixen:
Es suggereix la possibilitat de fer una sortida de camp a un espai natural protegit. Les propostes possibles podrien ser els Parcs del Garraf o Collserola o Serralada de Marina

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
Els continguts del projecte serán els següents: Què s’entén per Patrimoni Natural. La protección del Patrimoni Natural a nivell europeu, estatal, autonòmic i local. Com es gestiona el patrimonio natural. Quines eines es necessiten.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius): L’objectiu formatiu és obtener els coneixements bàsics del patrimoni natural europeu i quins mecanismes legals existeixen per a la seva protecció. Un altre objectiu és saber quins diferents graus de protección existeixen en aquest patrimonio natural i a què obeeixen i per últim entendre quina és la gestió què s’ha de dur a terme per tal de protegir aquest patrimoni natural.
Continguts:
El Patrimoni natural: flora, fauna, gea.
Definició dels conceptes. De l’espècie a l’hàbitat.
Protecció del Patrimoni Natural: Xarxa Natura 2000, Directiva Hàbitats, LLei 42/2007 de patrimoni natural i gestió de la biodiversitat, Llei 12/1985 d’Espais Naturals, Decret 328/1992 de creació del PEIN.
Història dels Espais naturals protegits: Els primers Parcs Nacionals i Parcs Naturals. Diferència entre les diferents figures de protecció.
Com es gestiona el patrimonio natural. Quins documents son regalmentaris i quins necessaris per a la gestió d’aquests territoris.
La importancia de la gestió del patrimonio natural en un context d’emergència climàtica. Reptes i oportunitats d’aquesta gestió

Metodologia i activitats formatives:
Xerrades introductòries de cadascun dels temes i després la creació de debats entorn els conceptes apresos. Es posaran casos pràctics per tal de resoldre les possibles situacions de conflicto en relació a la salvaguarda del patrimonio natural.
Es proposa fer una visita a un espai natural protegit i explicar “in situ” els conceptes apresos.
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Bibliografia:
Manuales d’ Europarc España. Les Lleis aprovades entorn al Patrimoni Natural Europeu. Plans de protecció i plans d’ordenació dels recursos naturals. Memòries publicades dels Parcs de la XArax de Parcs de la diputació de Barcelona.
Recursos i material didàctic:
Es farà servir el power point per centrar i explicar els diferents conceptes.
Exposicions virtuals, projectes actuals de recuperació del patrimonio natural, algún vídeo sobre la problemática del patrimonio natural.




Europa en el nou món global


2023-2024
Curs : Continuïtat
Semestre: 1º
Àmbit temàtic: Món actual
Nº d’hores de classe: 7
Nom del professor:
Joaquim Llimona Balcells
Nom de l’assignatura:
Europa dins el nou món global

Sortides o activitats que se suggereixen:
A inici de les classes es concretarà. La idea és que una de les sessions es desenvolupa en la seu a Barcelona d’alguna entitat que treballa els temes de la matèria, o bé si els horaris no ho permeten, fer venir al curs un expert o responsable polític/institucional.

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa):
La Unió Europea és essencialment una organització amb objectius econòmics: El Mercat interior o la moneda única, per posar dos exemples rellevants i coneguts. No obstant cada vegada més la Unió europea és també un actor global en l’àmbit de la política i la seguretat, i un model de sistema polític que tracta d’estendre arreu i basat en garantir la democràcia i la pau i protegir els drets i llibertats dels ciutadans.
La Unió expressa alhora el seu compromís amb els objectius globals, i treballa en favor del multilateralisme, de l’expansió del comerç internacional, de la cooperació al desenvolupament, de la lluita contra el canvi climàtic, entre altres terrenys.
Malgrat que les seves competències en temes polítics no són potser tant clares com les relatives a la integració econòmica, el pes i objectius polítics són avui fonamentals i juga sens dubte un paper fonamental en un món global.
Els temes que es contemplen explicar són els següents:
El procés d’integració europea i els canvis al món:
    - Naixement  en un context de postguerra.
    - La caiguda del Mur i l’enfonsament del Bloc Soviètic.
    - Les noves amenaces.
    - Potències emergents versus Europa?
- Espai de llibertat, justícia i seguretat.
    - Ciutadania: drets i deures i participació política.
    - Asil i immigració: les crisis migratòries
    - Els Europeus, se senten europeus ?
-. Europa i el mon.
    - La política exterior i de seguretat.
    - Defensa europea?
    - Europa i Estats Units.
    - Les potències incòmodes: Xina i Rússia.
    - Prioritats geogràfiques.
- La solidaritat internacional.
    - Els països ACP
    - Que passa amb Amèrica Llatina?
- Com reacciona Europa davant les crisis.
    - Respostes desiguals.
    - La crisis financiera de 2007 i següents.
    - El COVID: un enemic invisible.
    - El canvi (emergència?) climàtic
    - Ucraïna i la frontera oriental.
- Pes econòmic global de la Unió Europea.
    - El mercat interior.
    - AIRBUS  i altres èxits.
    - Energia
- Comerç Internacional.
- Pes internacional de l’Euro



Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
A través de la metodologia que s’exposa més endavant, es pretén que els alumnes adquireixin les competències següents:
1. Situar el  que ha suposat i suposa pel progrés i estabilitat política del nostre continent el procés d’integració europea, fent esment de possibles escenaris alternatius. Esment als valors i principis europeus.
2. Ubicar la posició actual de la Unió Europea en un context internacional inestable i on els principis i valors occidentals són cada vegada més contestats.
3. Conèixer el que vol dir l’espai de llibertat i seguretat europeu i els nostres drets com a ciutadans europeus.
4. Debatre el paper i el pes d’Europa al mon i els seus principals reptes.
5. Debatre sobre les respostes europees a les crisis globals: el canvi climàtic, la Intel·ligència artificial, les anomenades guerres híbrides, les migracions, la demografía.
6. El pes econòmic d’Europa al mon: el mercat interior, l’Euro.

Continguts:
Els continguts de l’assignatura es detallen en l’apartat de descripció dels continguts i del programa. Per a cada sessió es detallaran de forma molt més concreta.

Metodologia i activitats formatives:
La matèria es presta especialment a combinar l’exposició descriptiva i teòrica, amb la metodologia del cas. En efecte, es considera especialment indicat analitzar la matèria no només seguint una exposició teòrica clàssica, sinó a partir de l’anàlisi de casos concrets, que il·lustrin els conceptes que es volen explicar. Casos molt d’ells de plena actualitat i que generen un debat ciutadà.
Per això s’espera una participació dels alumnes durant les sessions molt activa. A la majoria de classes, incloses les teòriques, se suggereixen algunes lectures prèvies i, en tot cas, els alumnes hauran d'agrupar-se per a la preparació i presentació durant el curs dels casos pràctics, que podran ser reals, o plantejar hipòtesis no basada en fets concrets .
 Es planteja doncs, essencialment, com un curs que exigeix ​​el seguiment actiu de les classes.Com un diàleg on les intervencions dels alumnes compten molt.
Com diem en l’apartat de sortides o activitats que se suggereixen es vol que en una de les sessions (a la UIC o en una altra entitat de Barcelona) organitza un debat, amb un expert o responsable polític/institucional, que permet als alumnes compartir les seves opinions i obtenir resposta als seus dubtes i preguntes.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
Per a cada tema del programa s’entregarà un esquema detallat dels seus continguts, una selecció de textos i documents especialment rellevants i una llista de bibliografia.

Joaquim Llimona Balcells
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Diploma d’alts estudis europeus del Col·legi d’Europa de Bruges. Programa de Direcció General de IESE. Advocat i consultor jurídic, especialitzat en la Integració Europea, processos d’internacionalització (concepció, disseny i execució) d’empreses privades i corporacions públiques, i en estratègies, polítiques i programes de la Unió Europea. Ha ocupat nombrosos càrrecs directius en el sector públic. Fins 2004, Secretari de Relacions Exteriors del govern de Catalunya. Entre 2011 i 2015, Comissionat de Relacions Internacionals i Cooperació de la ciutat de Barcelona. És professor de Dret Europeu de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya. Director del Centre d’Estudis Internacionals.
Joaquim Llimona Balcells
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Diploma d’alts estudis europeus del Col·legi d’Europa de Bruges. Programa de Direcció General de IESE. Advocat i consultor jurídic, especialitzat en la Integració Europea, processos d’internacionalització (concepció, disseny i execució) d’empreses privades i corporacions públiques, i en estratègies, polítiques i programes de la Unió Europea. Ha ocupat nombrosos càrrecs directius en el sector públic. Fins 2004, Secretari de Relacions Exteriors del govern de Catalunya. Entre 2011 i 2015, Comissionat de Relacions Internacionals i Cooperació de la ciutat de Barcelona. És professor de Dret Europeu de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya. Director del Centre d’Estudis Internacionals.


 



L'ètica, base de la convivència

Curs : Continuïtat
Semestre: 1º
Àmbit temàtic: Filosofía
Nº d’hores de classe: 4
Nom del professor:
Miquel Bastons
Nom de l’assignatura:
L'ètica, base de la convivència (Llegat)

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa:
Es treballaran alguns dels conceptes de l’ètica que están a l’arrel de la convivencia a la societat occidental.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Competències
Desenvolupar aptituds en la presa de decisions.
Ser capaç d'expressar idees i arguments de manera ordenada i coherent tant oralment com de forma escrita.
Ser capaç de fer argumentacions que afavoreixin el raonament crític i autocrític.
Ser capaç d'analitzar comportaments i decisions i valorar-los des d'un punt de vista ètic
Adquirir capacitat de relacionar conceptes i fer exercicis d'anàlisi i de síntesi.
Resultats de l’aprenentatge
Les persones que cursen aquesta assignatura desenvoluparan la seva capacitat d’identificar valors ètics i realitzar judicis morals. A més, podran aprendre a identificar i resoldre problemes pràctics i prendre decisions correctament.
Continguts
De què tracta l’Ètica. El fi de tots els fins. La felicitat. La qüestió ètica: fer lo correcte?
La base antropològica de l’ètica: “cap, cor i mans”. Principals conflictes ètics.
Competències ètiques a la presa de decisions. Les virtuts. La responsabilitat ètica. Dilemmes i falsos dilemes. Responsabilitat, sostenibilitat i solidaritat.
L’ètica com fonament de la relació entre persones. La regla d’or.

Metodologia i activitats formatives
En aquestes sessions s’empren tres tipus de recursos metodològics:
- Sessions interactives, que despertin els coneixements previs de l’alumne
- Explicacions teòriques, en què s’expliquen els conceptes principals
- Anàlisi de casos pràctics.
Bibliografia, recursos i material didàctic
ARISTÓTELES, Ética a Nicómaco. Ed. bilingüe, Instituto de Estudios Políticos, Madrid, 1970.
BASTONS, M. Logro los objetivos, pero ¿hago lo correcto?, Thomson Reuters, Pamplona, 2021
LLANO, A.; La vida lograda, Ariel, Barcelona 2006






El nou món. Les descobertes

2023-2024
Curs : Continuïtat
Semestre: 2º
Àmbit temàtic: Història
Nº d’hores de classe: 7
Visita al Museu Marítim de Barcelona (mmb.cat) 15 d'abril de 2024, en horari de classe (aquell dia l'horari serà de 17.30 a 18.30) Descripció: visita guiada a la col·lecció permanent, centrant el/la guia les seves explicacions concretament en aquests dos àmbits:Instruments de navegació Rèplica de la Galera Reial de Lepant
Nom del professor: Elisabeth Garcia Marrasé
Nom de l’assignatura:
El nou món. Les descobertes (Llegat)

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
El replegament sobre si mateixa en què tradicionalment s’ha assenyalat que es trobava Europa a principis del segle XIV, fruit d’un cúmul de circumstàncies (demogràfiques, polítiques, socioeconòmiques) que havien conduït fins a aquesta situació d’estancament i que, al capdavall, no feien necessari obrir el focus més enllà dels seus propis límits territorials, hauria d’experimentar un viratge a la centúria següent. A mesura que avançava el segle XV i, d’una banda, perd pistonada l’estrall causat per la Pesta Negra i, de l’altra, tenia lloc un despertar econòmic, derivat d’una productivitat que anava a l’alça, per bé que topava amb la manca flagrant de moneda, el panorama europeu canvi de soca-rel. Aquesta profunda transformació es traduí en una gradual recuperació de les bosses demogràfiques de població i, tanmateix, en un requeriment cada cop més imperiós de metalls preciosos amb què encunyar moneda. Aquesta conjuntura, on no hi podem menystenir un factor més intangible com fou el de la pèrdua de la por al mar (no ja al Mediterrani, sinó a l’Atlàntic), propiciarà que, en un lapse prou curt de temps, es doni pas a l’era dels grans descobriments, a l’ampliació dels horitzons geogràfics i, amb ells, a una expansió europea sense precedents a partir del segle XVI (primerament, de signe ibèric; després, amb l’empremta de latituds septentrionals), el resultat de la qual cristal·litzada en un fet que marca, de bat a bat, el decurs de l’Edat Moderna i que significarà, dit ras i curt, que Europa acabi dominant el món.


Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Que l’alumnat conegui amb profunditat la bibliografia (general i específica) sobre la matèria, així com una selecció de fonts primàries que permetin apropar-s’hi en primera persona.
Que l’alumnat assoleixi la capacitat crítica necessària en tot futur historiador, més encara quan es tracta de temes que comporten, de retruc, un ‘xoc’ (cultural, mental, biològic, polític-institucional, religiós, etc.) amb l’altre.
Que l’alumnat conegui que la consciència i la cosmovisió d’un món global, embrió de la globalització actual, sorgeixen a l’Edat Moderna a mercè dels descobriments, de l’expansió i de la irrupció dels imperis colonials.

Continguts:
Tot seguit, ofereixo una primera estructura esquemàtica del temari, per bé que susceptible a ser ampliada i/o modificada (sempre lleugerament) segons les necessitats que vagi detectant a mesura que s’apropin les dates del curs:
Descobriments geogràfics, expedicions marítimes i... la primera volta al món.
Els mòbils de l’expansió: territori, riquesa i missió.
Del món mediterrani a l’atlàntic: el desplaçament de l’eix econòmic i comercial.
Una empresa en aparença senzilla: la rèplica de vells models en indrets nous.
Les pautes marcades pels distints imperis: de la conquesta a l’imperialisme.
Els extra-europeus: entre la desaparició, el rebuig, la resignació i l’adaptació.
Una convergència desconcertant: l’establiment d’un curiós (i poc conegut) diàleg al segle XVI entre la recepció cultural americana i la de l’antic Egipte.

Metodologia i activitats formatives:
La metodologia al meu parer adequada passa per impartir classes magistrals, acompanyades d’un ric i atractiu aparell visual (a través de la projecció d’imatges en PowerPoint).
De forma puntual, aniré intercalant apartats més de caire monogràfic o específic, titulats «AMB NOM PROPI», en els quals veiem a classe casos concrets com, per exemple, Colom, Magalhães i Elcano; la Companyia de Jesús; cronistes d'Indies (com ara Mártir de Anglería, Fernández de Oviedo i, naturalment, fra de las Casas); Monardes i la medicina provinent del Nou Món; la impremta sevillana de la nissaga Cromberger i la publicació al segle XVI de llibres sobre temàtica americana; etc.




Bibliografia, recursos i material didàctic:

BIBLIOGRAFIA

Manuals

FLORISTÁN, Alfredo (coord.): Historia moderna universal. Ariel, Barcelona 2018 (4a reimpr.).

MOLAS, Pere (et al.): Manual de historia moderna. Ariel, Barcelona, 1993.
Obres especialitzades

BENNASSAR, Bartolomé: La América española y la América portuguesa (siglos XVI-XVIII). Sarpe, Madrid, 1985.

CÉSPEDES DEL CASTILLO, Guillermo: Ensayos sobre los reinos castellanos de Indias. Real Academia de la Historia, Madrid, 1999.

―“Felipe II y América”, Cuadernos Hispanoamericanos, núm. 580 (1998); pp. 145-162.

―“La historia atlàntica”, Boletín de la Real Academia de la Historia, vol. 203, núm. 2 (2006); pp. 145-162.

CIPOLLA, Carlo M.: Cañones y velas en la primera fase de la expansión europea, 1400-1700. Ariel, Esplugues de Llobregat, 1967.

CROSBY, Alfred W.: Imperialismo ecológico. La expansión biológica de Europa, 900-1900. Crítica, Barcelona, 1988.

ELLIOTT, John H.: El Viejo Mundo y el Nuevo, 1492-1650. Alianza, Madrid, 1972.

FERNÁNDEZ-ARMESTO, Felipe: Antes de Colón. Exploración y colonización desde el Mediterráneo al Atlántico, 1229-1492. Cátedra, Madrid, 1993.

JONES, E. L.: El milagro europeo. Entorno, economía y geopolítica en la historia de Europa y Asia. Alianza, Madrid, 1991.

PARKER, Geoffrey: La revolución militar. Las innovaciones militares y el apogeo de Occidente, 1500-1800. Crítica, Barcelona, 1990.

PARRY, John H.: El descubrimiento del mar. Crítica, Barcelona, 1989.


Fonts primàries
(no caldrà anar a cap arxiu perquè la selecció que he fet es troba digitalitzada)

COVARRUBIAS, Sebastián de: Tesoro de la Lengua Castellana o Española. En Casa de Luis Sánchez, Madrid, 1611.

FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo: La historia general de las Indias. En Casa de Juan Cromberger, Sevilla, 1535.

LAS CASAS, Bartolomé de: Brevissima relacion de la destruycion [sic] de las Indias. En Casa de Jácome Cromberger, Sevilla, 1552.

―Brevísima relación de la destrucción de África, en edició moderna a cura d’I. Pérez Fernández, Ed. San Esteban, Salamanca, 1989.

MONARDES, Nicolás: Primera y Segunda y Tercera partes de la Historia Medicinal de las cosas que se traen de las Indias Occidentales que sirven al uso de Medicina. En Casa de Alonso Escrivano, Sevilla, 1574.







 



Moviments migratoris i multiculturalisme a


Curs: Continuitat
Semestre: 2r
Àmbit temàtic: Mon Actual
Nº d’hores de classe:  7
Nom del profesor :
Josep Antoni Plana Castellvi
Nom de l’assignatura:
Moviments migratoris i multiculturalisme a Europa


Presentació (breu descripció dels continguts i del programa.

La población de hoy y mañana precisan de unos recursos que generalmente no están disponibles donde resultan más necesarios.
Esta asignatura pretende realizar una reflexión sobre los movimientos migratorios en Europa sus causas y consecuencias, así como analizar los movimientos históricos que explican en parte el crisol de culturas que es hoy Europa y sus desplazamientos migratorios actuales.
Se da la paradoja de que los países que más bienes o renta tienen, presentan también la tasa de crecimiento poblacional más bajo, una situación que no parece que  vaya a modificarse a corto plazo.

Competêncies i resultats de l'aprenentatge (objectius formatius):

Conocer las causas de las migraciones y sus consecuencias en origen y destino.
Cuantificar el movimiento migratorio internacional y intercontinental.
Adquirir conocimiento del movimiento poblacional mundial.

Continguts

Evolución de la población mundial. La presión demográfica.
El envejecimiento como problema
Las migraciones internacionales
Los grandes conjuntos demográficos



Metodologia i activitats formatives

La clases se basarán en la  exposición por el profesor  así como de una reflexión conjunta al final sobre el tema tratado.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

Portal de datos sobre migración
www.migrationdatapoftal.org https://comisión.europa.eu
Movimientos migratorios en España y Europa.
Comisión Española Ayuda al refugiado



 



Els nous camins del art

2023-2024
Curs : Continuïtat
Semestre: 2º
Àmbit temàtic: Art
Nº d’hores de classe: 7
Nom del professor: Anna Pou
Nom de l’assignatura:
Nous camins de l’art

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
Quins són els artistes més cotitzats avui? Com és el  mercat de l’art? Quines galeries marquen les tendències? Quines fires internacionals no ens hem de perdre?

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

Aprender a observar l’art conceptual
Conèixer nous formats artístics
Reflexionar sobre la creativitat

Continguts:
El mercat de l’art avui
L’herència del pop i David Hockney
Banksy y el street art. KAWS
Feminisme en l’art: de Judy Chicago i Cindy Sherman fins avui
Art polític.  Ai Wei Wei
Gerard Richter, Frank Stella y CY.Twombly
 Marina Abramovic i Yayoi Kusama
The Young British Generation: Damien Hirst i el seu grup



Bibliografia, recursos i material didàctic:
Guasch, Anna. El Arte del siglo XX: de la Segunda Guerra Mundial hasta nuestros días. AKAL
Guasch, Anna- El arte último del siglo XX. Del posminimalismo a lo multicultural: 1968-1995. AKAL
Grovier, Kelly. Art since 1989. Thames and Hudson
Thompson, Don. El Tiburon De 12 Millones De Dólares: La Curiosa Economía Del Arte Contemporáneo y Las Casas De Subastas. ARIEL











Història religiosa d'Europa

2023/2024
Curs : 2n
Semestre 1er
Àmbit temàtic Literatura – Història
Nº d’hores de classe:4
Sortides o activitats que se suggereixen:
Al llarg del curs, la professora suggerirà les activitats culturals que poden enriquir allò desenvolupat durant el curs.
Nom del professor Xavier Garí

Nom de l’assignatura;
Història religiosa d'Europa






 




Afrontar la crisi demogràfica

2Campus de l’Experiència
Curs acadèmic: 2023/2024
Secció: Barcelona
Curs: Continuïtat
Semestre: 2º
Àmbit temàtic: Món actual
Nº d’hores de classe: 5
Nom del professor: Marc Grau-Grau
Nom de l’assignatura  Afrontar el repte demogràfic

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa).
L’objectiu de l’assignatura “Afrontar el repte demogràfic” és identificar, analitzar i comprendre els reptes demogràfics actuals. Per fer-ho, l’assignatura comptarà amb cinc sessions magistrals que aniran acompanyades de reflexions i debats grupals.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
Identificar y comprendre els reptes demogràfics actuals
Conèixer què es la Segona Transició Demogràfica
Explorar els diferents tipus d’Estats del Benestar
Analitzar les perspectives d’esperança de vida i les seves implicacions en la demografia
Examinar les tendències de la fertilitat i les dinàmiques de formació de les parelles en la actualitat
Explorar les solucions per un equilibri entre treball i vida familiar en una societat canviant
Continguts
Sessió 1: Fotografia de la situació actual.
Quin és el repte?
Què és la Segona Transició Demogràfica?
Algunes possibles causes
Algunes possibles implicacions
Un possible gir

Sessió 2. L’Estat del Benestar: Part de la solució
Què és l’Estat del Benestar?
Tipologia d’Estats del Benestar
On som nosaltres?
Política social
Política Familiar i política d’infància
Sessió 3: Edat i mortalitat
Perspectives
Envelliment actiu
Centenaris
Solidaritat generacional
Soledat
Sessió 4: Fertilitat i naixements
Tendències
Fertilitat desitjada versus fertilitat real
Amor sòlid o líquid?
Noves dinàmiques de parella
Incentius?
Sessió 5: Equilibri treball-família
Acceleració social
Divisió de tasques
Temps familiar
Maternitat i paternitat
Enriquiment treball-família
Cap a una nova lògica?
Metodologia i activitats formatives:
Sessions magistrals
Discussió i debat en grups



Bibliografia, recursos i material didàctic:
Sessió 1. Bibliografia emprada (selecció):
Lesthaeghe, R. (1995). The second demographic transition in Western countries: An interpretation. In K. O. Mason & A.-M. Jensen (Eds.), Gender and Family Change in Industrialized Countries . Oxford: Clarendon.
Esping‐Andersen, G., & Billari, F. C. (2015). Re‐theorizing family demographics. Population and development review, 41(1), 1-31.
Cabré, A. (2006). Demografia global, demografia local: perspectives per al segle XXI.
Sessió 2. Bibliografia emprada (selecció):
Esping-Andersen, G. (1990). The three worlds of welfare capitalism. Princeton University Press.
Donati, P. (2004). Nuevas políticas sociales y Estado social relacional. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS), 108(1), 9-47.Professor:
Flaquer, L. (2004). La articulación entre familia y Estado de bienestar en los países de la Europa del sur. Papers: Revista de sociología, 27-58.
Sessió 3. Bibliografia emprada (selecció):
Daatland, S. O., & Lowenstein, A. (2005). Intergenerational solidarity and the family–welfare state balance. European Journal of Ageing, 2, 174-182.
Permanyer, I., Spijker, J., Blanes, A., & Renteria, E. (2018). Longevity and lifespan variation by educational attainment in Spain: 1960–2015. Demography, 55(6), 2045-2070.
Crewdson, J. A. (2016). The effect of loneliness in the elderly population: A review. Healthy Aging & Clinical Care in the Elderly, 8, 1.
Sessió 4. Bibliografia emprada (selecció):
Bueno, X., & Brinton, M. C. (2019). Gender egalitarianism, perceived economic insecurity, and fertility intentions in Spain: A qualitative analysis. Population studies, 73(2), 247-260.
Bauman, Z. (2013). Liquid love: On the frailty of human bonds. John Wiley & Sons.
Requena, F., & Ayuso, L. (2022). La gestión de la intimidad en la sociedad digital. Parejas y rupturas en la España actual.
Sessió 5. Bibliografia emprada (selecció):
Rosa, H. (2011). Aceleración social: consecuencias éticas y políticas de una sociedad de alta velocidad desincronizada. Persona y sociedad, 25(1), 9-49.
Tanquerel, S., & Grau-Grau, M. (2020). Unmasking work-family balance barriers and strategies among working fathers in the workplace. Organization, 27(5), 680-700.
Greenhaus, J. H., & Powell, G. N. (2006). When work and family are allies: A theory of work-family enrichment. Academy of management review, 31(1), 72-92.


 



Debats d'actualitat i opinió pública

Curs: Continuitat
Semestre: 2r
Àmbit temàtic: Comunicació I Mon actual
Nº d’hores de classe:  4
Nom del profesor :
Consuelo León Llorente
Nom de l’assignatura:
Opinión Pública y debates de actualidad


Presentació (breu descripció dels continguts i del programa.

La opinión pública es hoy muchas veces sinónimo de democracia. La confluencia tóxica con las redes sociales plantea nuevos debates políticos y sociales. Si tenemos en cuenta que opinión pública no debe confundirse con opinión publicada en los medios de comunicación si atendemos a las encuestas y a los gurús que se proclaman portavoces del “sentir mayoritario”, pero sin reducir la opinión pública a estos resultados seremos capaces  de plantear líneas de actuación, sin  hacerse eco de lo que una masa pueda o no opinar, al albur de la demagogia desatada por emociones desbordadas, siendo capaces más bien de liderar, templar, poner lógica y racionalidad en las opiniones, y en las consecuentes acciones que de ellas puedan surgir.

Competêncies i resultats de l'aprenentatge (objectius formatius):

Conocer los mecanismos y formación de la opinión pública
Entender la génesis y las cuestiones sin resolver que plantean las corrientes de pensamiento actuales

Continguts

El debate cultural
Qué es y por qué importa la batalla de las ideas
¿Podemos hablar sobre valores y estilos de vida sin pelearnos?
Iniciativas y buenas prácticas para hacer avanzar la conversación sobre temas sociales controvertidos
Rescatar la convicción racional
Posverdad. Polarización afectiva y relativismo
Las fake news no lo explican todo: revisar el propio estilo de pensamiento
Qué es y qué no es populismo
Política identitaria
Hacerse entender en una sociedad plural
Las promesas de la sociedad liberal
Libertad de expresión
Cómo han cambiado progresistas y conservadores en este debate
Dejar hablar, y hablar con respeto


Metodologia i activitats formatives

La clases se basarán en la exposición magistral seguida del análisis y debate de casos.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

Noelle-Neuman, Elisabeth (2017): La espiral del silencio. Barcelona: Paidós Comunicación.
Hernández Rodríguez, C. (2014); La objetividad de la información política. Vivat Academia, septiembre de 2014(128), 38-59
Habermas, J. (1997): Historia y crítica de la opinión pública. La transformación estructural de la vida pública. Barcelona. Gustavo Gili.
Price, V. (1994): La opinión pública. Esfera pública y comunicación. Barcelona. Paidós.
Lippmann, W. (2001): El público fantasma. Madrid. Genueve Ediciones.
Baumann, Z. (2000 0). La sociedad líquida. Fondo de Cultura económica.
Beck, U. (2006). La sociedad del riesgo. Paidós
Cortina A. (2013). ¿Para qué sirve realmente la ética? Barcelona: Espasa Libros.
Innerarity, D. (2006). El nuevo espacio público.Espasa

Problemas de la opinión pública. El Ideal de Granada. 13 Noviembre 2022
Los aspectos irracionales de la opinión pública (Política y Medios.net)