Guies docents Andorra curs 2023-24

Història de la mùsica


Curs acadèmic: 2023-24

Secció: Andorra

Semestre:1er

Àmbit temàtic: Música

Nº d’hores de classe: 5

Nom asignatura:

Història de la música: de l’antiguitat al S.XXI

Nom del professor:   Josep Miquel Mindán Seuba

Nom de l’assignatura Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)

Al llarg de l’evolució de la cultura occidental la música ha jugat un paper molt important. Des dels filòsofs clàssics fins als grans pensadors del nostre temps podem trobar reflexions sobre com la música ha esdevingut (i esdevé) una disciplina artística importantíssima per a conèixer el món interior de l’ésser humà. Ens proposem fer un recorregut pels principals períodes de la història de la música occidental (renaixement, barroc, classicisme, romanticisme, avantguardes, etc) tot analitzant les obres més importants i els compositors més significatius. Amb les dues sortides que realitzarem podem experimentar en directe com sentim i percebem en la actualitat obres composades en èpoques anteriors i com han superat el pas del temps.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

1.- Adquirir una escolta activa i crítica davant qualsevol fet musical

2.- Conèixer els principals períodes de la història de la música occidental, els seus compositors més representatius i les seves obres més importants

3.- Poder relacionar els diferents estils musicals amb altres fets històrics i relacionar-los amb la seva recepció en l’actualitat.

4.- Fomentar l’hàbit de “consumir” i “produir” música

Continguts:

1a Sessió Antiguitat i Edat Mitjana

2a Sessió Renaixement

3a Sessió Barroc

4a Sessió Classicisme

5a Sessió Romanticisme

6a Sessió Avantguardes

Metodologia i activitats formatives:

La metodologia està basada en la participació de l’alumne a classe. A partir del marc de treball que presenta el professor el grup classe anirà modelant el desenvolupament de la sessió segons els seus coneixements previs, experiències en altres disciplines i aportacions subjectives.

A cada sessió s’exposaran les principals característiques del període històric que es treballi. També es proposaran alguns fets històrics rellevants per tal de contextualitzar-ho. S’oferirà una llista dels compositors i les obres més representatives i s’acabarà amb una audició comentada on es pugui exemplaritzar tot el que s’ha esmentat anteriorment.

Les sessions acabaran amb propostes de treball fora de l’aula per tal d’ampliar el treball de manera voluntària.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

Atlas de Música Vol.1 y 2; Michels, Ulrich; Alianza Editorial 1982

Historia de la Música Occidental Vol.1 y 2; Grout, Donald Jay i Palisca, Claude V; Alianza Editorial 1984

Sobre la bellesa musical; Hanslick, Eduard; Accent-19 2010

L’estètica de la música; Polo, Magda; Editorial UOC 2007

Poètica musical; Stravinsky, Igor; Accent Editorial 2008

Camí cap a la Nova música; Webern Anton; Antoni Bosch editor 1982

De Madona al canto gregoriano; Cook, Nicholas; Alianza Editorial 2012

Inteligencia Musical; Pirfano, Iñigo; Plataforma Editorial 2013

El mito del maestro; Lebrecht Norman; Acento Ediciones 1997

Sistemes i criteris d'avaluació:

Es tindrà en compte l’assistència, la participació activa a classe i el treball fora de l’aula.







              Josep Miquel Mindán Josep Miquel Mindán Seuba és diplomat com a mestre d’educació musical a la UAB, ha estudiat direcció coral a l’ESMUC(Escola Superior de Música de Catalunya) i ha cursat un bachellor al Wien Konservatorium Privatuniversität de Viena en direcció d’orquestra. Ha dirigit diverses formacions corals i orquestrals del nostre país i ha treballat en produccions internacionals a Alemanya, Àustria i Itàlia.En l'actualitat és director musical de la Jove Orquestra Simfònica de l'Anoia i la Simfònica Tekhné, el cor Contrapunto Vocale i la coral Ginesta i és director musical de les produccions de La Traviata i la Flauta Màgica amb amb Òpera popular de Barcelona al Palau de la música catalana.
                        


Art gòtic de l’entorn d’Andorra


Curs 2023/2024

Secció: Andorra

Àmbit temàtic: Art

Nº d’hores de classe: 5

Nom de les professores:  Marta Crispi

Nom de l’assignatura:

Art gòtic de l’entorn d’Andorra

Presentació

En aquesta assignatura es presentarà l’art desenvolupat a Europa occidental entre els segles XII i XV a través de l’anàlisi d’obres representatives de l’arquitectura, l’escultura i la pintura. De manera paral·lela, s’estudiaran obres gòtiques andorranes emmarcant-les en el context històric i artístic en el qual van ser creades.

Objectius

Ser capaç d'identificar i comentar l'art gòtic, situant les obres en els paràmetres de temps i espai.

Conèixer i saber utilitzar el vocabulari específic de la història de l'art.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

Els alumnes sabran identificar les obres d’art gòtiques i explicar-ne les característiques bàsiques.

Continguts:

    Introducció al Gòtic.

    Pintura gòtica: del gòtic lineal de Sant Cristòfol d’Anyós al Mestre d’All.

    Pintura gòtica: una visió panoràmica de la pintura dels segles XIV i XV a través d’obres mestres: la capella Scrovegni de Giotto, el llibre de Caça de Gastó III comte de Foix, el llibre d’hores del duc de Berry, el davallament de Roger van der Weyden. Pintura andorrana a la cruïlla del gòtic flamenc i el renaixement.

    Arquitectura gòtica: l’arquitectura gòtica del nord de Fraça: la catedral de Chartres, la Sainte-Chapelle: un capella per unes relíquies, l’arquitectura gòtic catalana, l’arquitectura civil: palaus, sales de representacions i llotges

    Escultura gòtica: visió panoràmica de l’escultura dels segles XII-XV a través d’obres mestres: la façana de la catedral de Chartres, el púlpit de Pistoia de Giovanni Pisano, el sepulcre del comte de Borgonya. Escultura de devoció, alguns exemples andorrans.

Metodologia i activitats formatives:

Classes magistrals amb preguntes específiques als alumnes per tal de generar una classe dinàmica i estimular el seu interès.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

Erlande-Brandenburg, A. (1992) El arte gótico. Madrid: Akal

Frankl, P., & Crossley, P. (2002). Arquitectura gótica. Madrid: Cátedra.

Sauerländer, W., & Henriet, J. (1989). Le Siècle des cathédrales: 1140-1260. Paris: Gallimard.

White, John (1989). Arte y arquitectura en Italia: 1250-1400. Madrid: Cátedra

Williamson, P. (1997). Escultura gótica: 1140-1300. Madrid: Cátedra.

Yarza Luaces, J. (1992). Baja edad media: los siglos del gótico. Madrid: Sílex.

Yarza Luaces, J. (1980). La Edad Media. Madrid: Alhambra.

Yarza, J. i Melero, M. (1996), Arte Medieval II. Madrid, Historia 16, Colección Conocer el arte.

              Marta Crispí Marta Crispí
                        


Geografia del mon avui

Curs 2023/2024

Semestre: Andorra

Àmbit temàtic: Mon Actual

Nº d’hores de classe: 5

Nom de les professores:

Sergi Massana

Nom de l’assignatura:

Geografia del món d’avui (I)

 



              Sergi Massana ) Sergi Massana


Art del Renaixament i del Barrroc


Curs 2023/2024

Semestre: Andorra

Àmbit temàtic: Art

Nº d’hores de classe: 4

Nom de les professores: Anna Pou

Nom de l’assignatura:

Art del Renaixement i del Barroc

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)

Cada classe estarà dedicada a un artista del Renaixement i del Barroc que serà analitzat estètica, simbòlica i iconogràficament, tot contextualitzant-lo en el seu marc històric

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

Aprendre a analizar una pintura, escultura o arquitectura des del punt de vista formal, iconogràfic i simbòlic. Entrar en contacte amb l’estètica del renaixement i el barroc.

Continguts:

1. Leonardo da Vinci, l’artista científic

2. Botticelli i la cort dels Mèdici

3. Michelangelo i la inspiració

4. Caravaggio i el tenebrisme

5.- Velázquez i la cort de Felip IV

6- Bernini: Roma triumfans

7- Rembrandt i el retrat psicològic

Metodologia i activitats formatives:

Aprendre a analitzar una obra d’art dins el seu context històric i estètic. Distingir l’estil de cadascun dels artistes del curs.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

GIULIO CARLO ARGAN Renacimiento y barroco. Akal

IDEM La Europa de las capitales. Skira

LEONARDO DA VINCI, Notas

MICHELANGELO BUONARROTI, Rimas

ANTONIO PALOMINO Vida de Velázquez


              Anna Pou, Anna Pou es professora a l’Escola Massana a Grau de Disseny i Postgrau d’Arts Aplicades, impartint Teoria del Disseny, Filosofia de l’Art i Història de les Arts Aplicades. Destaquen els cursos de Formació de Professorat en el col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i lletres de Catalunya, a la Universitat de Girona i a l’Escola Rosa Sensat. També els cursos impartits a institucions com: Fundació Clos, Amics dels Museus de Catalunya, ESHAB (Escola d’Història de l’Art de Barcelona), Juliols de la UB i Aula de la Gent Gran (UB). Destaquem els cursos de formació pels Guies Oficials de Catalunya que realitza regularment a través de diversos centres (Casa Amatller, AGUICAT, BGB) . El 2019 fundà ARTPERATOTHOM, una plataforma de divulgació artística i cursos on -line. Participa també en màsters internacionals com Knowledge,Art and Interiority, dirigit per Teresa Forcades, o The Lifestyle Institute. Té una consolidada experiència professional en el món de la divulgació i l’actualitat en l’àmbit de l’art. Ha presentat la secció d’art al programa ÀRTIC (betevé) des del 2014 fins el seu tancament el 2022. Publica regularment a la revista digital Temps de les Arts.En el camp dels serveis educatius i de la gestió cultural destaca la fundació d’Àgora Serveis Culturals S.L l’any 2000 juntament amb Mariona Romaguera, empresa que dissenya i realitza les visites i tallers de centres com el CaixaForum, La Pedrera, Museu Picasso, Fundació Tàpies, Fundació Vila Casas o Sagrada Família entre d’altres. Ha publicat monogràfics sobre artistes catalans i universals per diaris com El Mundo, La Vanguardia, Ara o El País, així com també s’ha fet càrrec de la redacció d’una sèrie dedicada a Museus del Món per Planeta Agostini. Des de l’any 2019 és assessora artística del Centre d’Arts Digitals IDEAL, sent la curadora de les experiències immersives Monet, Barcelona memòria fotogràfica, i Dalí cibernètic amb la col.laboració de la. També ha comissariat exposicions com Joan Puig, l’art de col.leccionar a la capella del Carme a Palamós (2020) i al Museu del Suro de Catalunya (2023), entre d’altres. El mes de maig de 2023 va obrir el Museu Digital Casa Amatller del que ha fet la curadoria.


Cultura clàssica

Secció: Andorra

Semestre: 1r

Àmbit temàtic:Literatura/ Història

Nº d’hores de classe:  4

Nom del profesor :

 Alejandra Guzmán Almagro

Nom de l’assignatura:

 Els nostres orígens: La cultura clàssica

Presentació:

El curs explora les principals expressions culturals del Món Clàssic, que han marcat una bona part del pensament i la cultura europea. Al llarg de les sessions, es pararà atenció a la literatura grega des dels seus orígens i es comentaran les grans obres literàries, la Ilíada i l’Odissea o la tragèdia.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

1. Capacitat de contextualitzar una manifestació cultural de l’Antiguitat en l’espai i el temps.

2. Capacitat d’analitzar un text literari sincrònicament i diacrònicament

3. Capacitat de sintetitzar les principals característiques de l’obra literària.

4. Capacitat per valorar el patrimoni intel·lectual europeu.

Continguts:

1- La literatura grega: Introducció.

2- El Món d’Homer: context històric, característiques del gènere èpic. Il.liada i Odissea.

3- La tragèdia grega: context històric, característiques del gènere dramàtic, tragèdia i polis.

4- Cultura Romana: context històric. Roma i la cultura escrita.

Metodologia i activitats formatives:

L’assignatura està dissenyada per a que les metodologies i les activitats associades puguin ser desenvolupades tant de forma presencial com online.

Metodologies Activitat

Teòrico expositives

Visionat de vídeo, seguiment de la sessió amb PowerPoint i d’altres materials audiovisuals (podcasts)

Pràctiques

-Lectura de textos tant de forma autònoma com grupal.

-Anàlisi de textos i imatges

-Debat (presencial o a través de fòrum online)

Bibliografia, recursos i material didàctic:

A principi de curs, es posarà a disposició de l’alumnat un dossier de textos que es treballaran a les sessions de literatura. Al llarg del curs, es facilitaran recursos relatius als continguts específics.

1. Bibliografia

· Adrados, F. Fiesta, comedia y tragedia: sobre los orígenes griegos del teatro. Barcelona, Planeta (var. ed.)

· Bowra, C. M. Introducción a la literatura griega. Traducción a cargo de Luis Gil Fernández. Madrid: Editorial Gredos (var. ed.)

· Carcopino, J., La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio, Madrid, Temas de hoy, 1993.

· Fernández Nieto, F. J.. (coord.), Historia antigua de Grecia y Roma. València, Tirant lo Blanch, 2005.

· Finley, M.I, El legado de Grecia, Barcelona, Crítica, 1975.

· Grimal, P. Diccionario de mitología griega y romana. Madrid, Gredos (var. ed.)

· Lesky, Albin. Historia de la literatura griega. Madrid: Editorial Gredos (varies edd.)

2. Recursos a Internet

THEOI: www.theoi.com

El festín de Homero: http://elfestindehomero.blogspot.com/



              Alejandra Guzmán Alejandra Guzmán es doctora en Filología Clásica, con Mención Europea y Premio extraordinario de Doctorado, por la Universitat de Barcelona con una specializzazione en Arqueología e Historia Antigua en la Università di Roma "Tor Vergata". Actualmente es profesora agregada en el Departamento de Filología Clásica, Románica y Semítica de dicha universidad y catedrática acreditada por la Agència de Qualitat Universitària de Cataluña. Es autora de más de cincuenta publicaciones entre artículos científicos y libros, e investigadora principal del proyecto Escrito para los dioses: epigrafía y religión en el Mundo Romano y del proyecto EIDEA (Estratègies d'Innovació Docent per a l'Ensenyament de l'Antiguitat). Ha sido docente en la UNED, la Universitat Oberta de Catalunya y la Universitat Internacional de Catalunya (hasta la fecha), y, entre las estancias en centros internacionales, ha sido fellow del Warburg Institute (Londres, UK) e investigadora en el Scaliger Institute (Leiden, Holanda) y la Johns Hopkins University (USA).


Les llengües d'Europa

Campus de l’Experiència Curs acadèmic: 2023/2024 Curs: 1º Semestre: 2º Àmbit temàtic 1 : Història / Món actual Nombre d’hores de classe: 6 Nom del professor: M. Reina Bastardas Rufat Guia Docent Nom de l’assignatura Les llengües d’Europa: origen i evolució Presentació En aquesta assignatura es proposa a l’alumnat fer un recorregut pels orígens, l’evolució i les perspectives de futur de les llengües d’Europa, un continent avui encara lingüísticament divers tot i els processos d’homogeneïtzació interna que els diferents estats-nació europeus han impulsat de molt temps ençà. Per entendre el mosaic de llengües de l’Europa contemporània, presentat amb algunes dades a la primera sessió, caldrà recórrer la història lingüística d’Europa, des dels primers pobladors i seguint amb els grans imperis que n’han dibuixat l’estructura actual. Ens plantejarem, també, com diferents aspectes de la història externa a la llengua han influït en aquesta, des de la impremta o la Reforma fins a les tendències actuals que modelen les llengües. S’intentarà desvetllar de forma activa l’interès de l’alumnat per les llengües, tant les no-maternes com la materna, explicant alguns mètodes de la lingüística i l’aplicació que poden fer-ne en els seus viatges o en els seus contactes amb altres llengües per arribar a comprendre els mecanismes que les regeixen. Finalment, la mirada dels lingüistes ens servirà per entendre com categoritzem la realitat: quins criteris ens permeten definir una varietat lingüística com a 1 Història / Art i Música / Filosofia / Literatura / Ciència i Tecnologia (Psicologia, Ciències de la Salut, Biologia, Física, etc.) / Món actual (Geografia, Comunicació, Dret, Economia, Sociologia, etc.) llengua o com a dialecte? Hi ha un criteri objectiu o, com diu la famosa frase citada per Max Weinreich, “Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una armada”? I, en funció d’aquests criteris, quantes llengües hi ha realment a Europa? És cert que a Itàlia s’hi parlen fins a quaranta llengües diferents? I a Espanya? Es pot preservar aquesta varietat lingüística davant de les grans llengües internacionals? Què es fa al respecte? La darrera sessió estarà dedicada a una categoria particular de noms que sempre ha cridat l’atenció dels parlants: els noms propis: de lloc i de persona. Com podem distingir una explicació “amateur” d’una explicació amb fonament científic? P. ex. ¿és veritat que Bernat significa “ós fort”? Quins són els diferents sistemes de denominació de les persones a Europa al llarg de la història? Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):  Conèixer els orígens, l’evolució i les perspectives de futur de les llengües d’Europa.  Conèixer els principals criteris que s’han utilitzat per categoritzar la diversitat lingüística.  Reflexionar sobre les causes i conseqüències dels processos de substitució i revitalització lingüística que actualment tenen lloc a Europa.  Posar en valor el coneixement lingüístic de l’alumnat i potenciar la seva curiositat i capacitat d’observació dels fenòmens lingüístics. Continguts Sessió 1: La diversitat lingüística de l’Europa actual i la diversa situació de les llengües. Famílies lingüístiques, estats i llengües oficials, nombre de parlants, alfabets, llengües no territorials i altres elements del mosaic de les llengües europees. Sessió 2: Una mica d’història. De la prehistòria a l’Edat Mitjana. L’empremta dels grans imperis en la situació lingüística d’Europa. Sessió 3: Del Renaixement a l’actualitat. Quins factors han influït en l’evolució de les llengües europees? Sessió 4: Eines de lingüista per a ús de tothom: explorar les llengües conegudes i aprendre noves llengües. Sessió 5: Quantes llengües hi ha a Europa? Llengua o dialecte? Llengües minoritàries o llengües minoritzades? Encara més llengües: llengües nouvingudes i llengües no territorials. Sessió 6: Parlem d’una categoria especial de noms: els noms propis de lloc i de persona. Metodologia i activitats formatives En aquesta assignatura es combinarà la lliçó magistral amb activitats puntuals de tipus cooperatiu. S’incentivarà en tot moment la participació activa dels alumnes a classe. Bibliografia, recursos web Bastardas, Joan (1996): Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots. Barcelona: Edicions 62. Casanova, Eugeni i David Valls (2020): La llengua enyorada. Olot: Zeba Produccions. (documental; emès per TV3: https://www.ccma.cat/3cat/catalunya-nord-la-llengua- enyorada/video/6072385/?ext=SM_WP_F4_CE24_ ) Comellas, Pere / Junyent, Carme (2021): Els colors de la neu. Les llengües, les persones i el món. Vic: Eumo. Comellas, Pere (2023): Portuguès per a catalanoparlants (o com dues llengües tan semblants tenen algunes coses ben diferents). Argentona: Voliana. Corbera i Pou, Jaume (2013): La Unió Europea. Un mosaic lingüístic. Palma: Documenta Balear. Fernández Fernández, Beatriz (2016): Basc per a catalanoparlants (o de com dues llengües tan diferents s'assemblen tant). Argentona: Voliana Fontana i Tous, Joan (maig de 2024): Romanès per a catalanoparlants. O de com fer que dues llengües germanes travessin Europa per retrobar-se. Argentona: Voliana. Gargallo Gil, José Enrique (1994): Les llengües romàniques. Tot un món lingüístic fet de romanços. Barcelona: Empúries. Recursos web GELA Grup d’estudi de les llengües amenaçades (UB): https://gela.cat/ (amb un joc interactiu “Què saps de les llengües del món?” i la llista de llengües que es parlen a Catalunya “Les llengües dels catalans”)



 



              Maria Reina Bastardas iRufat Maria-Reina Bastardas i Rufat és doctora en Filologia Romànica i professora titular del departament de Filologia Romànica Clàssica i Semítica de la Univeristat de Barcelona. La seva docència i la seva recerca s'han centrat en l'àmbit de la lingüística i, més concretament, en la lingüística històrica romànica. En el camp de la recerca s'ha dedicat particularment a l'onomàstica: toponímia (objecte de la tesi doctoral) i antroponímia (amb una llarga participació en el projecte PatRom). Actualment col·labora en el projecte de recerca franco-alemany DÉRom (Dictionnaire Étymologique Roman) que té per objectiu la redacció d'un diccionari etimològic romànic basat, pel que fa a la seva metodologia, en la reconstrucció del protoromànic. Així mateix, ha col·laborat en el projecte de recerca ParemioRom, paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori, també d'abast panromànic però de caire sincrònic. Darrerament col·labora en el projecte de recerca Los trovadores y la canción de mujer: voces y figuras femeninas, representaciones mentales y cambio social centrat en la lírica medieval de veu femenina.


Ciència, Tecnologia i S. X.XXI


Curs acadèmic: 2023-2024 

Secció: Andorra

Curs: 1er

Semestre: 2º

Àmbit temàtic: Filosofía / Ciència i Tecnologia / Món actual 

Nº d’hores de classe: 4

Sortides o activitats que se suggereixen:

Una visita al centro de artes digitales IDEAL (https://idealbarcelona.com/). Esta visita proporcionará a los asistentes una experiencia artística inmersiva mediada tecnológicamente. Los detalles de la visita se concretarán en la primera clase de la asignatura.

Nom del professor:_Gabriel Fernández Borsot

Nom de l’assignatura:

Ciència, tecnologia i societat: claus per entendre el segle XXI

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)

El fuerte impacto social de tecnologías como la inteligencia artificial, la robótica, el Big Data y la biotecnología, requieren una reflexión profunda. Apoyándose en las reflexiones de autores destacados, el curso proporciona las claves para desarrollar una visión crítica a la vez que equilibrada, para comprender cuáles son los problemas de raíz y saber dónde buscar las soluciones.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

  1. Adquirir los conocimientos y competencias necesarias para comprender las implicaciones antropológicas y sociales de la tecnología.

  2. Conocer los problemas y retos más relevantes en relación con el sistema tecnocientífico, así como profundizar en sus raíces filosóficas.

  3. Esbozar una alternativa integral y equilibrada para compensar los excesos del sistema tecnocientífico en sus dimensiones principales: presupuestos epistemológicos, marco conceptual, estructuración de la subjetividad (actitudes, hábitos y valores), y estilo de vida (opciones de consumo, organización del tiempo, etc.).

Continguts:

  1. Claves de la sociedad tecnológica: ¿hacia dónde vamos?

Píldora 1: La tecnología como faceta epocal.

Píldora 2: ¿Qué opinas de ... ?

Píldora 3: Dos falacias populares sobre la tecnología.

  1. Principales autores en filosofía de la tecnología (parte 1 de 2)

Píldora 4: Tres falacias más sobre la tecnología.

Píldora 5: Las sub-eras de la era tecnológica.

Píldora 6: La visión de la técnica de Ortega y Gasset.

Píldora 7: Heidegger y el quid de la tecnología.

  1. Principales autores en filosofía de la tecnología (parte 2 de 2)

Píldora 8: McLuhan y el hombre electrónico.

Píldora 9: Las 6 leyes de la tecnología de Kranzberg.

Píldora 10: Kurzweil y la profecía de la singularidad tecnológica. 

  1. Inteligencia artificial (IA) y robótica: implicaciones sociales.

Píldora 11: Breve historia de la inteligencia artificial y situación actual.

Píldora 12: Nociones básicas de IA.

Píldora 13: Retos éticos y sociales de la IA.

  1. La tecnociencia y el mundo de la vida.

Píldora 14: La tecnociencia en el siglo XXI.

Píldora 15: ¿Son los seres vivos simplemente máquinas muy sofisticadas?

Píldora 16: La consciencia y el mundo de la vida.

  1. El transhumanismo y el futuro de la humanidad

Píldora 17: La ideología transhumanista.

Píldora 18: Entonces, ¿cuál es el problema con la tecnología?

Píldora 19: Reflexión final: una propuesta clásica para el siglo XXI.

Metodologia i activitats formatives:

El aprendizaje se desarrollará a través de las siguientes actividades formativas:

  1. Exposición teórica por parte del profesor.

  2. Visionado de recursos multimedia (fragmentos de películas / documentales / series / conferencias).

  3. Debate participativo en clase.

  4. Visita cultural a una entidad externa a la UIC para tener una experiencia de tecnología de realidad virtual.

Bibliografía, recursos i material didàctic:

Bibliografía de referencia:

Esquirol, J.M., Los filósofos contemporáneos y la técnica. De Ortega a Sloterdijk. Gedisa, Barcelona 2012.

Cortina, A., Humanismo avanzado para una sociedad biotecnológica. Teconté, Barcelona 2017.

Bibliografía complementària:

Cortina, A., y Serra, M.A., (Eds.) ¿Humanos o posthumanos?, Fragmenta editorial, Barcelona, 2015.

Ellul, J., Le bluff technologique. Hachette, París 1988.

Heidegger, M., “Sobre la técnica”, Conferencias y artículos. Serbal, Barcelona 1994.

Jonas, H., El principio de responsabilidad. Herder, Barcelona 1995.

Kurzweil, R., La singularidad está cerca. Cuando los humanos trascendamos la biología. Lola Books, Berlin 2012.

McLuhan, M., The Gutenberg galaxy: The making of typographic man. University of Toronto Press, Toronto 1962.

Ortega y Gasset, J., Meditación de la técnica y otros ensayos sobre ciencia y filosofía. Alianza, Madrid 1982.

Russel, S. Human Compatible. Penguin Books, New York, 2020.


              Gabriel Fernández Gabriel Fernández Borsot es ingeniero industrial superior por la Universidad Politécnica de Cataluña (1995), Licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona (2006) y Doctor en Transformative Studies por el California Institute of Integral Studies de San Francisco, USA (2017). Desde 2004 es docente de la Universidad Internacional de Cataluña (UIC), donde también es vicedirector del Observatorio de la Inteligencia Artificial y las Nuevas Tecnologías. Ha sido profesor visitante en el California Institute of Integral Studies, y es docente y coordinador de programas de Alef Trust (Liverpool). Sus líneas de investigación se centran en las implicaciones antropológicas de la tecnología, las teorías transpersonales y las teorías de la conciencia. Es un experto en el abordaje transdisciplinar de la alteridad.


Matemàtiques divertides


Curs acadèmic: 2023-2024

Secció: Andorra

Semestre: 2er

Àmbit temàtic: Ciència

Nº d’hores de classe: 5

Nom del professor:

 Salvador Vidal Ramentol

Nom de l’assignatura:

Matemáticas divertides

Sortides o activitats que se suggereixen:

Treballarem la màgia de les matemàtiques.

Possible visita al museu de la matemàtica de Cornellà del Llobregat.

MMACA - Museu de Matemàtiques de Catalunya

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)

A partir del llibre, “Estrategias para la enseñanza de las matemáticas” Ed.Laertes. presentarem diferents formes atractives de presentar les matemàtiques. Estratègies de motivació i de com conquistar l’atenció i la participació dels alumnes. Millorar l’autoestima és un recurs efectiu per a millorar la comprensió matemàtica. Una actitud positiva cap aquesta matèria millora l’aprenentatge. Amb la matemàtica recreativa, millorem l’actitud.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):    Gaudir amb les matemàtiques.

     Desenvolupar el pensament computacional.

    Dominar jocs diferents, perquè l’alumne s’ho passi bé amb les matemàtiques.

    Analitzar, raonar i comunicar propostes matemàtiques.

    Plantejar i resoldre problemes vinculats a la vida quotidiana.

    Valorar la relació entre les matemàtiques i les ciències com un dels pilars del pensament científic.

    Conèixer els elements bàsics de la història de les matemàtiques,.

    Analitzar, raonar i comunicar propostes matemàtiques.

    Plantejar i resoldre problemes vinculats amb la vida quotidiana amb esperit emprenedor.

     Integrar les tecnologies de l'informació i la comunicació a les activitats d’ensenyament-aprenentatge.

Continguts:

1. Origen de les matemàtiques

2. Utilització del llenguatge matemàtic

3. Estratègies per a l'ensenyament de les matemàtiques

4. Instruments matemàtics

5. Activitats singulars

6. Jocs Matemàtics

Metodologia i activitats formatives:

    Metodologia activa.

    Treball en grup.

    Presentació de jocs matemàtics.

    Reptes.

    Aprenentatge cooperatiu

Bibliografia, recursos i material didàctic:

    Vidal, S. (2010). Dibudoku. En S. De la Torre, & M. A. Pujol, Creatividad e innovación. Enseñar e investigar con otra conciencia (págs. 201-210). Madrid: Editorial Universitas, S.A.

    Vidal, S. (2010). Didàctica de les matemàtiques a secundària. En A. Mora, La situació de les matemàtiques a la secundària catalana. Anàlisis de l'estat de l'ensenyament i l'aprenentatge (págs. 43-58). Barcelona: Furtwagen Editores.

    Vidal, S. (2010). Talens dag, att skapa lust för matemtiklärande. (G. universitet, Ed.) Nämnaren, Tidskrift för matematikundervisning, 173(1), 43-46

    Vidal, S. (2011). La situació de la didàctica de les matemàtiques a la secundària catalana. Analísi de l'estat de l'ensenyament i l'aprenentatge. Temps d'Educació(41), 185-199.

    Vidal, S. (2013). El día del número, motivación de la matemática. Saarbrücken: Publicia.

    Vidal, S., & Balaguer, C. (2013). La comunicación de los problemas de matemáticas en la didàctica de los Grados de Educación en la UIC. (UCM, Ed.) Estudios sobre el Mensaje Periodístico(19), 531-541.

    Vidal, S (2021) La matemática nos facilita la vida" Ed. Laertes



              Salvador Vidal Salvador Vidal Raméntol, Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació . Facultat de Pedagogia. UB.Llicenciat en Ciències . Secció Químiques. UB.Màster de Pedagogia UAB.Vicedegà de la Facultat d’Educació UIC ( 2003 - 2021) Professor del Màster de recerca.Professor de Didàctica de la Matemàtica i de Dinàmica de Grups. Facultat de Ciències de l’Educació . UIC Barcelona. Col·laborador del ICE de UB


Història d'Andorra

Curs acadèmic: 2023/2024

Secció: Andorra

Sem: 2º

Àmbit temàtic: Història

Nº d’hores de classe: 7

Nom del profesor:

  Jordi Guillamet Anton

Nom de l’assignatura 

Història d’Andorra II

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa) 

Continuació del programa del curs passat. Durant aquestes set sessions farem una aproximació a l’Edat Moderna d’Andorra començant on vam deixar el curs passat, a la Baixa Edat Mitjana, és a dir, al segle XIV. Mirarem d’arribar al segle XIX, passant pels moments convulsos de les epidèmies, les guerres entre França i Espanya, el desenvolupament econòmic, l’estructura de la societat i les institucions.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

L’objectiu del curs és que els inscrits millorin el seu coneixement de la història d’Andorra.

:

Metodologia i activitats formatives:

La classe és en format tradicional. Classe magistral acompanyada d’un power point. Previsiblement repartirem algun text de contingut històric per comentar-lo.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

Una completa síntesi de la història d’Andorra, publicada on line el 2022: https://www.historia.ad/ del qual en vaig ser codirector.

              Jordi Guillamet Jordi Guillamet Anton, de nacionalitat andorrana, 68 anys, jubilat. Llicenciat en Història Medieval per la UB. Antic director de l’Institut d’Estudis Andorrans fins a la jubilació. Entre 1996 i 2005, Cap de Gabinet del Cap de Govern d’Andorra. Actualment coordinant un equip de recerca per encàrrec del Consell General per transcriure els llibres d’Actes del Consell (segles XIV-XX). A punt de publicar un llibre (desembre lliuraré els originals) sobre els càrrecs públics d’Andorra (1289-2023) també per encàrrec del Consell General. Autor de la Nova Aproximació a la Història d’Andorra, Institut d’Estudis Andorrans i Altair, Barcelona 2009. Guanyador del Premi Consell General de recerca històrica, publicat l’any 1991, amb el treball “Aproximació a la història social, econòmica i política d'Andorra.”


Guerra i pau al S. XX

Curs 2023-2024
Secció Andorra
Semestre 2n
Àmbit temàtic Món Actual
Nº d’hores de classe: 6
Nom del professor:
Xavier Garí de Barbarà
Nom de l’assignatura:
Guerra i pau al segle XX

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
Sovint el segle XX és conegut com el més violent i sanguinari de la Història i, en canvi, és el que més ha fet avançar els valors de la pau, la diplomàtica internacional, la justícia global, els processos de pau i els lideratges pacifistes i noviolents en societats de tots els continents. De fet, és l’únic segle que ha sortit enfortit de totes les seves guerres, les quals han estat oportunitats de progrés de la Humanitat.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
1. Conèixer la història de violència, tirania, genocidi i bel·licisme del segle XX.
2. Descobrir la història de pau, de noviolència, de reconciliació i de concòrdia sorgida en aquesta centúria.
3. Assumir l’existència de grans dictadors com Hitler, Mussolini o Stalin, però contrastar-los amb la notorietat de grans líders mundials com Gandhi, M.L.King o Mandela.
4. Conèixer els valors de la pau, la justícia i la reconciliació, i reconèixer les formes de violència i injustícia que poden brollar arreu si no es fa prevenció o s’actua d’una determinada manera.



Continguts:
1. El segle XX: el segle de les guerres (la Primera, la Segona, la Freda…), dels tirans (Hitler, Mussolini, Stalin, Pol Pot, Franco, Videla, Pinochet...) i dels genocidis (el nazi, el d’Armènia, el de Rwanda...).
2. El segle XX: els orígens del segle de la pau (el PBI, la SdN, el SIPRI o l’ONU)
3. La lluita contra les guerres en preguerra, durant la guerra i en les postguerres
4. Els moviments socials de la pau, el pacifisme.

Metodologia i activitats formatives:
L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del professor i les sessions pràctiques de lectura de textos, coneixement sobre autors i especialistes, i anàlisi de fonts.

Bibliografia, recursos i material didàctic:
CASTAÑAR, J. Teoría e historia de la revolución noviolenta. Barcelona: Virus, 2013.
CASTAÑAR, J. Las revoluciones noviolentas. Movimientos y teorías. Cáceres: Revolussia, 2020.
CORTRIGHT, D. (Ed.). Buscadors de la veritat. Veus per la pau i la noviolència. Barcelona: ICIP-Angle, 2017
GLASS, C., Desertores. Una historia silenciada de la Segunda Guerra Mundial. Barcelona: Planeta, 2002.
GRANT, R.G., 1001 Batallas que cambiaron el curso de la Historia. Barcelona: Grijalbo, 2017.
HOBSBAWM, E. Guerra y paz en el siglo XXI. Madrid: Público, 2009.
LÓPEZ, M., MUÑOZ, F.A. (Eds.) Historia de la paz: tiempos, espacios y actores. Granada: Universidad de Granada, 2000.
PÉREZ TRIVIÑO, J.L. Los genocidios del siglo XX. Barcelona: UOC, 2017
SANMARTÍN, J. La violencia y sus claves. Barcelona: Ariel, 2013.
VEIGA, F., UCELAY DA CAL, E. La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría 1941-1991. Madrid: Alianza, 1997.


              Xavier Garí Xavier Garí


Ciència per a no científics

Curs acadèmic: 2023/2024

Secció: Andorra

Curs: 2n

Semestre: 2

Àmbit temàtic: Ciència i Tecnologia

Nº d’hores de classe: 6

Nom del professor: Samuel Bru Rullo

Nom de l’assignatura:

Ciència per no científics

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)

En aquesta assignatura tractarem aspectes fonamentals de la Biología. Durant la 1a sessió presencial realitzarem una sessió pràctica simulant un laboratori de recerca per estudiar la microbiota de la pell. Durant les sessions virtuals discutirem sobre l’estructura, d'organització i funcionament de la cèl·lula, i posarem en relleu els descobriments científics més rellevants al llarg de la historia.

Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):

    Adquirir interès i passió per la ciència.

    Valorar la importància de tots aquells que han dedicat la seva vida a la ciència.

    Adquirir la capacitat de formular hipòtesis i raonar la seva demostració per finalment fer una discussió en funció dels resultats obtinguts.

Continguts:

    La cèl·lula: unitat bàsica de vida.

    Descobriments científics que han canviat la història.

    Som científics: una breu experiència en un laboratori de Biologia.

Metodologia i activitats formatives:

    Sessió magistral.

    Discussió sobre ciència

    Treball en grups reduïts.

Bibliografia, recursos i material didàctic:

    Qualsevol llibre relacionat amb divulgació de la ciència és adequat per poder adquirir els coneixements que tractarem durant les sessions.






 

              Samuel Bru Samuel Bru és doctor en biologia molecular, professor de bioquímica a la Universitat Internacional de Catalunya i investigador sènior del grup de recerca “Fundamental mechanisms in cell biology”. La seva recerca està centrada en l’estudi dels mecanismes moleculars que regulen el creixement i la proliferació de les cèl·lules dels diferents teixits del cos humà.


Temàtiques de la filosofia actual

Curs 2023/2024
Secció: Andorra
Àmbit temàtic: Filosofia
Nº d’hores de classe: 5
Nom de les professores:
Enric Fernández Gel
Nom de l’assignatura:
Temàticas de la filosofía actual

Presentació (breu descripció dels continguts i del programa)
En aquesta assignatura ens proposem assolir una vista general d’algunes de les principals temàtiques filosòfiques que es discuteixen a l’acadèmia en el dia d’avui. Veurem, entre d’altres, les principals posicions al voltant del problema de la consciència, el desafiament del transhumanisme, les noves preguntes inspirades per la intel·ligència artificial i el ressorgiment de la filosofia de la religió.
Competències i resultats de l’aprenentatge (objectius formatius):
S’espera que l’alumne adquireixi un panorama general de la situació actual de la filosofia, i que sigui capaç de copsar-ne la seva importància per al dia d’avui.
Continguts:
Tema 1. Què és la consciència? Filosofia de la ment (I)
Tema 2. Pot ser conscient la màquina? Filosofia de la ment (II)
Tema 3. El transhumanisme: precedents i problemàtica
Tema 4. El retorn de la pregunta teològica: noves discussions en filosofia de la religió
Metodologia i activitats formatives:
Classe magistral i diàleg a l’aula
Bibliografia, recursos i material didàctic:
Francisco José Soler Gil, Mitología materialista de la ciència, Encuentro, Madrid, 2013.
Edward Feser, Philosophy of Mind, London, OneWorld Publications, 2020.
Michael Sandel, Contra la perfección, Barcelona, Marbot, 2004.
Alvin Plantinga, Dios, la libertad y el mal, Publicaciones Kerigma, Oregón, 2020.
Enric F. Gel, ¿Hay filosofía en tu nevera?, Penguin Random House, Madrid, 2023.


 

               Enric F. Gel Enric F. Gel ha estudiat filosofia a la Universitat de Navarra, i és doctor per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre el fonament metafísic de l’ètica en Aristòtil i Sant Tomàs. Des del 2016, divulga la filosofía al seu canal de Youtube: Adictos a la Filosofía. Ha publicat en diverses revistes de prestigi, com Religious Studies, Pensamiento, TheoLogica, i és autor del llibre ¿Hay filosofía en tu nevera?